Després de dos anys amb els pressupostos prorrogats, el govern de la Generalitat ha aconseguit bastir una nova proposta que s’haurà d’aprovar al Parlament en els propers mesos. En aquesta previsió econòmica s’apunta que la despesa corrent de les diverses conselleries creixerà fins als 25.113 milions d’euros, superant en més de dos mil milions d’euros la xifra d’ara fa una dècada.
A Osona, el capítol d’inversions directes s’eleva fins als 12,5 milions d’euros, un import que representa un augment de l’11% respecte al que es va rebre el 2017, any en què es van aprovar els últims pressupostos. D’entre totes les partides que hi apareixen dues de les que agafen més rellevància són l’enderroc del segon i últim bloc de pisos de Can Garcia, al barri de l’Erm de Manlleu, i les obres de reforma del jutjat de Vic, que preveuen la connexió amb l’edifici principal i l’adequació de la Casa Serra i Moret, ubicada a la rambla Hospital. En el cas dels pisos de Can Garcia, l’Incasòl, que n’és el propietari, té les obres adjudicades, però no firmarà el contracte fins que l’immoble estigui completament buit. Segons l’alcalde, Àlex Garrido (ERC-JfM), ara mateix queden sis pisos ocupats: a quatre hi viuen famílies pendents de reallotjament però amb un pis ja adjudicat a través de la mesa d’emergència i a dos, ocupes “que hi van arribar a última hora, quan la majoria d’inquilins ja eren fora”. És per tot plegat que l’equip de govern confia en un inici “imminent” de l’enderroc.
Pel que fa a la inversió més elevada que apareix en el document és la que permetrà fer millores de diversos tipus a l’Hospital Universitari de Vic. L’equipament sanitari rebrà 5.165.924 euros, un import gairebé idèntic al del 2017. Encara en l’àmbit de la salut, el pressupost 2020 també inclou millores al CAP de Manlleu per un total de 39.000 euros, mentre que també hi apareix una partida de 40.274 euros destinada a l’ampliació del CAP de Tona, en concret a la redacció i inici del projecte. En el cas d’aquest equipament, des de Salut expliquen que el projecte es va adjudicar l’octubre passat i que ara l’empresa guanyadora del concurs té sis mesos per redactar-lo i presentar una proposta. Així doncs, tot apunta que el 2021 serà clau perquè l’ampliació de l’equipament sigui una realitat, i de fet en la previsió que fa el document de cara al 2021 ja s’hi fa una previsió de 805.422 euros.
En l’apartat d’Educació l’única inversió directa en l’àmbit osonenc i també ripollès són els 1,9 milions d’euros que es reserven per a la construcció del nou edifici de l’Institut de Gurb.
Les inversions a la C-17 també tenen un paper destacat en les actuacions previstes a Osona, i en concret les millores, per un import de 740.000 euros, que es concentraran al tram entre Centelles i Tagamanent. El document apunta a una dotació de 287.664 per fer nova la sortida a la C-17 en sentit sud des de Sant Martí de Centelles, i una segona consignació de 164.723 euros per realitzar diverses intervencions a la zona del Congost, on hi ha un dels punts negres de la comarca com és la sortida del Pinós.
Dins de Catalunya, la comarca osonenca rep l’1,3% del total de les inversions, superada en el marc territorial de la Catalunya Central pel Bages, que en percep més del doble, amb un 3,6%. En concret, a la comarca amb capitalitat a Manresa s’hi preveuen 36,3 milions d’euros d’inversió. En el total de la Catalunya Central s’hi abocaran 85,5 milions d’euros, una xifra que satisfà Alba Camps, delegada del govern en aquest àmbit territorial: “Són uns pressupostos basats en pilars fonamentals del benestar de les persones. El 97% de les inversions que es preveu fer afecten els àmbits de la salut, l’educació i el territori”. Camps també remarca que més enllà de les inversions directes a les diverses comarques “hi ha un gruix de millores que no es poden acotar a un únic àmbit territorial però també generen un benefici a la població”.
Al Ripollès, la inversió directa pateix una disminució del 35% –uns 4 milions menys– respecte a la que va rebre en els pressupostos del 2017. Com és habitual, el manteniment de les estacions d’esquí i les principals zones turístiques de la comarca s’emporten una part molt important dels recursos econòmics. Les inversions a la Vall de Núria i Vallter 2000 representen el 67% del total. També en l’àmbit de l’oci i el turisme hi destaca el projecte d’acabar de connectar la via ciclista del Ter entre Sant Joan de les Abadesses i Llanars. En percentatge i import rebut en inversions directes, el Ripollès és la comarca de la demarcació de Girona que menys inversió rebrà, però en el conjunt de Catalunya en deixa 14 al seu darrere
{{ comment.text }}