Quant dura un partit de rugbi?
Ostres, hi havia jugat, però ara mateix no ho sabria dir…
És una de les activitats que han sumat a l’Escola Esportiva de Manlleu, així com esgrima, escacs o natació sincronitzada. Per què esports que fugen del més habitual?
Neix d’una visió molt personal. Jo mai he fet esport federat, de petit era molt negat. Tot aquest món l’he descobert de gran, i de manera individual, però s’ha convertit en una vàlvula important en termes de benestar. Miro d’estar actiu i sortir a córrer, m’he apuntat a esgrima… L’objectiu és que infants que no se senten atrets pels esports majoritaris tinguin alternatives i, d’altra banda, que una persona adulta es pugui iniciar de zero sense que hagi de ser una cosa individual.
Oferir natació sincronitzada, per exemple, com se’ls acut?
Va sortir de les associacions de mares i pares. Tot el catàleg és mèrit seu. El que hem fet des de l’Ajuntament és augmentar la implicació i el pressupost per assegurar que les activitats tinguin continuïtat com a mínim un curs.
Què troben de diferent els nens i nenes respecte a una extraescolar de bàsquet o futbol?
En no ser esport federat no té tant pes la competició, és més lúdic, però també s’ha d’entendre que anem a complementar les opcions de clubs i entitats. Si es consolida l’esgrima, per exemple, serem l’únic lloc de la comarca on se’n pot fer. Manlleu és una ciutat de 20.000 habitants, està bé que siguem ambiciosos i busquem en què liderar.
Vol dir que ara no ho fan?
Tenim un gran capital humà i un pressupost important, però ens falten leitmotivs, significar-nos en àmbits o coses concretes i apostar-hi clarament.
Diria que la d’esports és una cartera agraïda?
Penso que sí, però no he viscut en primera persona les dels altres companys.
Les entitats són exigents?
Fan molts esforços de manera desinteressada i és lògic que vulguin que l’Ajuntament respongui. A vegades gestionar-ho és complicat. Nosaltres tenim una visió global i el deure de prioritzar. Això pot generar desacords, però també és gratificant trobar solucions.
Com va viure l’ascens del Manlleu masculí a l’OK Lliga la temporada passada?
Amb molta satisfacció. L’hoquei és un esport que m’agrada especialment. Tenir els dos equips a la màxima categoria ha de ser un motiu d’orgull per a tots els manlleuencs i manlleuenques.
Com ha canviat la covid la seva regidoria?
La pandèmia t’obliga a estar sempre pendent de les mesures. Això vol dir esforços per part de tothom: jugadors i jugadores, famílies, personal de l’Ajuntament, tècnics… També penso, però, que no per tenir més por ets més responsable. L’octubre del 2020, vam tirar endavant un torneig d’escacs. Tot i que les dades de Manlleu no eren bones i mediàticament el clima estava carregat, des de la federació i el Departament de Salut no hi havia contraindicacions. Aquell cap de setmana devia ser la persona que vaig passar més nervis de tot Catalunya. El més còmode hauria estat cancel·lar-ho, però em va semblar que tocava assumir responsabilitats i, si es podia fer amb garanties, no renunciar-hi.
Al pressupost del 2022 hi ha previst mig milió d’euros per a la reforma dels vestidors de l’AEC Manlleu. L’han criticat o felicitat?
El projecte ja venia d’abans, per tant, no n’assumeixo un lideratge especial. Sí que he de dir que amb tothom que n’he parlat ho veu com una necessitat imperiosa. La previsió és començar les obres a l’estiu i utilitzar uns mòduls prefabricats que agilitzaran molt la construcció.
L’oposició, però, contraposa aquests 500.000 euros als 100.000 previstos en habitatge…
Aquí hi ha dos temes diferents: d’una banda, l’Ajuntament està fent esforços per incrementar el parc públic d’habitatge i poder donar sortida a més famílies en situació d’urgència. De l’altra, i aquesta és una opinió personal, jo penso que ens equivoquem en el diagnòstic. Els preus del lloguer a Manlleu són més baixos que en altres llocs. Si tot i això hi ha veïns i veïnes que no hi poden accedir, el que hem de fer és plantejar-nos com incrementar el seu poder adquisitiu i crear més riquesa al municipi, però no anar rebaixant el nivell de la ciutat. Hem d’invertir i millorar el que es pugui. En esports, és el cas dels vestidors.
La tercera pista a fora del pavelló va ser una bona solució?
Ens va portar molts problemes i ha costat posar-la en marxa, però ara sí que ho és. Això no treu que tenim un dèficit important d’infraestructures. Tots els clubs reclamen més espai. A curt termini preveiem habilitar equipaments que estan a l’exterior i ens han fet un bon servei durant la pandèmia.
Què vol dir?
Tapar els patis d’algunes escoles per desplaçar-hi entrenaments de bàsquet o futbol sala, per exemple. Són solucions de mínims, però com a Ajuntament no podem permetre que les entitats hagin de llogar pistes i anar-se’n a fora.
Al POUM hi ha previst un segon pavelló. S’havia plantejat al Fugurull. Serà prioritari?
És un tema obert. Fins on jo sé, es valora créixer en la ubicació actual. El problema dels equipaments esportius no és tant el finançament de l’obra, sinó el manteniment que requereixen al llarg del temps. En qualsevol cas, hi ha consens que a Manlleu cal incrementar el nombre d’infraestructures. Penso que ens interessaria més construir un equipament independent i dinamitzar un altre barri, però estaré a favor tant d’una solució com de l’altra.
Aleix Estrada és regidor de JxCat o el PDeCAT?
Jo milito al PDeCAT, però perquè en presentar-nos a les eleccions ens va semblar important que hi hagués algú amb carnet del partit. No va ser una qüestió de motu proprio, però després, quan es va crear JxCat, tampoc m’ha sortit fer el pas de canviar-me. Penso que al projecte li falta claredat i consistència ideològica. Amb això vull dir que no sé si continuaré al PDeCAT, però que tampoc em veig a Junts.
Aquesta realitat crea tensió amb els companys de grup?
A mi no. Mai he rebut cap indicació de partit. Si hem tingut desacords o hi ha coses en què pensem diferent, és per un tema d’opinió personal.
En un parell de votacions s’ha desmarcat de JxCat…
Sí, però al final està bé que hi hagi espai per a la discrepància. Això no vol dir que no ens puguem entendre en la majoria de coses i treballar conjuntament. En declarar Manlleu municipi amb mercat d’habitatge tens em vaig abstenir pel que comentava abans: en comptes de solucions puntuals, hem de lluitar per apujar les rendes i que tothom pugui accedir a un lloc on viure. A vegades tinc la sensació que es criminalitza el propietari quan la majoria s’han hagut d’hipotecar i pagar molts impostos per comprar un pis. I, repeteixo, en això segurament estic en desacord amb els companys, però no vol dir que no puguem treballar plegats.
Falta un any i pocs mesos per a les eleccions municipals. Hi haurà llistes diferenciades de PDeCAT i Junts a Manlleu?
No ho sé. Crec que està molt verd, però no seria el desitjable. L’espai polític que representem és molt similar i hauríem de fer un esforç per evitar la separació.
Però les eleccions les estan preparant conjuntament o no?
L’únic que em consta de dins del partit és que Àngels Chacón va presentar la renúncia i s’està estudiant com reformular-ho tot. Personalment, crec que és important oferir una bona proposta de centredreta. Aquest espai s’ha perdut a l’espectre polític català i hi ha gent que ha quedat òrfena.
Repetirà a la llista vostè?
És d’hora, encara queda gairebé un any i mig, però suposo que si tingués l’oportunitat sí que repetiria.
