“En aquests darrers anys hem fet un gran canvi reputacional”

Fins al dia 31 d’agost, Josep Eladi Baños (Sabadell, 1958) serà encara a tots els efectes rector de la UVic-UCC. Però aquests dies de juliol són els darrers de feina intensa. Els temes pendents que cal resoldre i els comiats de tothom, dins i fora de la institució. Els estatuts de la UVic-UCC no ho permeten, però si fos possible li hauria agradat continuar? Crec que un càrrec com aquest ha de tenir un límit. Això ho podríem aplicar a altres àmbits de la societat, però en el cas de la universitat vuit anys són un període recomanable perquè ara pugui venir una altra persona a continuar. I per evitar la identificació amb el càrrec. M’agrada dir que faig de rector, no que soc rector. Jo soc professor universitari, el rectorat és una circumstància. En altres coses no, però en aquesta estic d’acord amb la LOSU (Llei Orgànica del Sistema Universitari), que hagi canviat la durada dels mandats de les universitats públiques, que ara són únics i de sis anys. I també haig de dir que no crec que pugui aportar més coses de les que he aportat en aquest període. Quines pensa que han estat aquestes aportacions, allò en què ha pogut deixar petjada en la UVic-UCC? Deixi’m triar-ne dues. En primer lloc, un aspecte quantitatiu, l’augment substancial d’estudiants. S’ha passat de ser una de les universitats catalanes petites a una de mitjana. El curs que jo vaig arribar eren uns 8.800 i en l’actualitat són 14.000 en títols oficials –graus, màsters, doctorats i cicles formatius de grau superior–. És l’augment més important, en termes relatius, del sistema universitari català. No és que jo arribés i s’hagi passat automàticament a aquesta xifra, sinó que he tingut la sort de ser aquí en un moment de creixement en el qual he col·laborat. I el segon aspecte és el canvi reputacional. El prestigi, que és un intangible difícil de mesurar però important. La UVic-UCC és vista d’una altra manera respecte a quan vaig arribar, tant a la ciutat com dins dels organismes universitaris del país i des de les altres universitats. Vinculada a això hi hauria la internacionalització, que ara per exemple ens permet estar presidint un consorci europeu com UP-University. No és un canvi menor. I tot això ho reflecteixo en una anècdota, si em permet. En un acte a Vic, se m’acosta una senyora gran i em diu: “Rector, deixi’m dir-li que la comarca està molt orgullosa de la Universitat.” Aquest és el resultat de la feina que fa la comunitat universitària en el dia a dia. El creixement s’ha produït sense alterar el model: una estructura federativa, quatre fundacions i el rector com a única figura compartida. El que ho unifica tot. És difícil la governança? Quan m’ho pregunten persones d’altres universitats i posen cara estranya a l’explicar aquesta estructura, sempre els demano si tenen mitja hora per escoltar-me. Amb un minut no s’explica perquè és una estructura peculiar i complexa. Vaig arribar que teníem dues fundacions i mitja: la Fundació Universitària Balmes, la Fundació Universitària del Bages i la Fundació d’Estudis Superiors en Ciències de la Salut (FESCS), que feia tot just dos anys que havia iniciat els estudis de Medicina. Poc temps després s’hi va sumar la Fundació Elisava, fins a sumar les quatre que som ara. No és senzill, perquè cada institució té una motxilla diferent, ve d’una realitat pròpia, i això fa complexa la governança. Però haig de dir que totes reconeixen la figura del rector com a màxima autoritat acadèmica, i en això no hi ha debat. N’hi ha en altres aspectes però no en aquest, sempre m’he sentit reconegut. Necessita una certa mà esquerra i una part no petita d’ofici. I en l’àmbit de governança també, com es porta la bicefàlia entre el rector i el director general de la FUB? En totes les universitats hi ha una figura gerencial, però no amb el pes que té aquí, perquè la FUB és la titular de la institució. A les universitats públiques, la figura de direcció general la cobreixen els gerents, que són nomenats pels rectors. Aquí no, perquè és nomenat pel patronat. Si em permet el neologisme, jo parlaria gairebé de pentacefàlia perquès són quatre directors generals més el rector, cinc. Aquesta situació podria ser l’origen de conflictes competencials, d’on acaba la competència d’un i comença la de l’altre. El que li puc dir, amb tota sinceritat, és que en el cas de la UVic mai vaig tenir cap problema amb el director general anterior, Joan Turró, amb qui tinc bona amistat, i amb l’actual, Jordi Baiget, tampoc. Ni amb els altres, com Antoni Llobert o Marina Geli. Això necessita d’una actitud positiva dels uns i els altres, i jo l’he trobada. Deia que la UVic-UCC s’ha situat entre les universitats mitjanes. Han començat nous graus i deixa a punt per al proper curs l’obertura d’un altre dels grans, el de Dret. Ara el panorama el considera complet? S’han de tenir en compte diverses circumstàncies. Una que no ens preocupa fins a l’obsessió però sobre la qual hem de tenir precaució: la disminució dels potencials estudiants universitaris d’aquí a dos anys pel declivi demogràfic. Com ens afectarà això encara no ho sabem, però no soc pessimista: en el campus de Vic, actualment el 70% d’estudiants venen aquí en primera preferència, i al de Manresa són un 66%. Contestant la seva pregunta, li diré que Dret és important: les primeres universitats medievals europees, com Bolonya, París, Oxford o Salamanca, van començar amb estudis de Medicina i Dret. I poder-ho començar a la vegada a Vic i Manresa és també una prova de l’acord entre les dues fundacions respectives. El nostre escenari és també el de començar el curs 2028-2029 un grau en el qual tenim molt d’interès, el de Veterinària. Es pot confirmar que tindrà el vistiplau per obrir-se? Hem avançat molt, n’hem parlat amb la Generalitat i no ho veuen malament. Seria el tercer de Catalunya després de la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat de Lleida. I pensem que tindrà una molt bona recepció en el teixit econòmic d’Osona i de les comarques de l’entorn, amb el pes de la indústria agropequària. I treballem també en un grau en Neurociències, aplicat a la investigació i coneixement de malalties mentals i que s’impartiria a Manresa. Tots dos sota la tutel·la de la FESCS, que ja fa Medicina, Odontologia i Audiologia. Som l’única universitat que tenim aquest grau, juntament amb Salamanca. Però nosaltres l’acabarem primer. Ja hi ha dades de matrícula per al curs vinent? Comencen a haver-n’hi, però encara no m’han arribat. Són molt importants, perquè un 60% del nostre pressupost ve de les matrícules que s’estan fent aquests dies. I un 80% de la nostra despesa és en nòmines. No cal dir res més, perquè hi ha relació directa entre una cosa i l’altra. Segons els estudiants que es matriculin, podem tenir una tranquil·litat pressupostària. I aproximadament un 80% ho fan al mes de juliol. L’altra gran aportació dels ingressos és la que ve de la Generalitat. El finançament, un dels grans reptes històrics de la UVic-UCC. Aquest any s’acaba el conveni programa, ja s’està negociant el nou. Totes les universitats, també les públiques, necessiten més diners perquè s’ha de millorar la promoció dels professionals, per invertir... Espero que la nova rectora li pugui donar una resposta positiva d’aquí a poc perquè pel setembre esperem tancar el nou conveni programa amb la Generalitat. Estem negociant de fa mesos, negociació que va estar pendent de l’aprovació dels pressupostos. Ha estat una bona notícia, i pensem que podrem augmentar de manera substancial aquest conveni programa que ens permet de ser gairebé una universitat concertada: privada però amb finançament i característiques d’universitat pública. M’agrada recordar que som l’única universitat de titularitat privada que no triem els nostres estudiants, sinó que ens venen assignats per les PAU (proves d’accés a la universitat). I hi ha un canvi substancial en aquest conveni programa proper: que no consideri només la Fundació Universitària Balmes sinó també les altres. No som només una suma de fundacions, sinó un projecte universitari únic. Més enllà del conveni, creu que la Generalitat és receptiva cap al que representa la UVic-UCC? He conviscut amb cinc consellers en vuit anys, de colors polítics diferents, i a cada un he hagut d’anar a veure’l i explicar-li què és això de la UVic-UCC. Tots han entès la realitat de la Universitat, i l’actual consellera ha vingut a fer actes a Vic per petició pròpia. Aquest paper d’universitat que treballa pel desenvolupament del territori des del punt de vista econòmic, social i cultural comença a entrar dins de la lògica de govern. El BETA és el gran èxit de la recerca a la UVic-UCC? És un èxit de la Universitat. El canvi que s’ha fet en aquests anys ha estat molt important. Quan vaig arribar el BETA era a Miramarges, gairebé en un soterrani. Des d’aleshores ha tingut dues seus, l’actual feta amb recursos de la FUB. La seva gran activitat ha fet que hagi de tenir una estructura diferent: ara és una fundació, vinculada a la Universitat però amb una estructura que abans no tenia. I és clau per al territori, amb moltes empreses que hi col·laboren i que els van a buscar quan tenen algun repte d’agroecologia. L’altre pol de recerca que s’ha creat és l’IRIS (Institut de Recerca i Innovació en Ciències de la Salut) de la Catalunya Central. És més recent, està complint els seus propòsits? És un cas diferent, es crea a partir de centres ja existents de recerca en biomedicina, per coordinar-los i potenciar-los, a més d’una sèrie d’hospitals. Està permetent que tots aquests centres treballin plegats en projectes en què anar junts els donarà més força interna i externa. No oferim només el Consorci Hospitalari de Vic o Althaia de Manresa sinó 10 hospitals que poden participar en recerca. Recordo una visita a Campdevànol on em deien que des que hi havia estudiants de Medicina i relació amb l’IRIS, la gent treballava amb una altra cara. En aquest país tenim hospitals potentíssims en recerca, però aquí també ho havíem de fer. I li donaré un número: fa sis anys es van llegir 20 tesis doctorals, aquest curs se’n llegiran 56. Els professors nostres i cada vegada més metges d’hospitals vinculats a la UVic-UCC estan fent recerca. Hi ha hospitals universitaris a Catalunya que fan això fa més de 50 anys, com la Vall d’Hebron, nosaltres acabem de començar però anem a gran velocitat. El que no podia imaginar de cap manera és que al cap d’un any com a rector hagués d’afrontar una pandèmia. En va quedar alguna cosa positiva d’aquella experiència? Quan estava entenent tot just com funcionava tot això, comença la covid. En aquell moment començàvem a saber què era el Zoom o el Teams, es va haver de formar els professors en com fer les classes així, i els estudiants, a com seguir-les. Si alguna cosa en va quedar va ser la creació d’un sistema d’emergències intern per reaccionar en hores quan hi ha un problema. I la disponibilitat de sistemes audiovisuals perquè ens puguem connectar dins de la comunitat i que part de l’activitat docent es pugui fer per aquests mètodes. La gent de la nostra organització va fer una gran feina, quan hi havia alguna universitat que, setmanes després, tenia queixes dels estudiants perquè encara no els deien res. La torna va ser quan els estudiants demanaven... per tornar a venir a classe, cosa que no va deixar de sorprendre’m. Les universitats estan davant d’un repte amb el desenvolupament de la IA generativa? Quins canvis pot produir això en l’ensenyament superior i com els planteja la UVic-UCC? Sens dubte. S’hi treballa, s’està formant professorat i a partir del curs que ve es formaran estudiants. Considero la IA com un mètode més que ha d’ajudar en l’aprenentatge, que no ha de substituir ni les aules ni els professors. El gran repte és com integrar-la perquè compleixi aquesta funció. Una de les coses que vam començar aquí, i crec que amb èxit, és un Pla d’Acció Tutorial perquè els estudiants tinguin contacte amb un professor concret que és el seu referent en la UVic-UCC. Això facilita que venir a la Universitat sigui un fet positiu. A més, el nostre Servei de Suport a l’Estudiant atén cada curs un miler d’usuaris, en suport pedagògic o psicològic. Què farà el professor i ja rector emèrit Josep Eladi Baños a partir del setembre? Ser professor és la meva categoria, fins i tot quan em jubili. Ser rector ha estat una circumstància. El dia 1 de setembre torno a ser professor i he decidit que em quedaré a la UVic-UCC, a la Facultat de Medicina. Agafaré mig any sabàtic per posar-me al dia i em posaré a disposició del degà Elosua, i seguiré treballant en la innovació de la docència, també a disposició de les altres facultats tant de Vic com de Manresa. Fins a la jubilació. Ha viscut a Vic, la seva incorporació al rectorat va ser en tots els sentits. Com s’hi ha trobat? Fa sis anys que visc a Vic tota la setmana. A dos minuts caminant de la feina, cosa que faig servir per fer enveja als meus amics de Barcelona. Han estat sis anys de viure la ciutat, de passejar-me pel carrer, comprar al supermercat... que la gent em vegi. Em saluden, són molt amables. Deien que costava d’entrar-hi, a Vic, i que també costava sortir-ne. A mi, d’aquesta frase només se me’n pot aplicar la segona meitat, perquè no em va costar d’entrar, la gent em va rebre molt bé a tots els nivells, dins de la Universitat i fora. M’he habituat a una manera de fer i de viure, a unes relacions socials que per a mi han estat molt positives.

“En aquests darrers anys hem fet un gran canvi reputacional”

Marta Otero vol que la UVic-UCC treballi “com una única universitat”

La carrera de Medicina de la UVic-UCC valdrà un 40% menys als alumnes que l’acabin al centre

La carrera de Medicina de la UVic-UCC valdrà un 40% menys als alumnes que l’acabin

La UVic-UCC presenta el nou grau en Dret

LA PREGUNTA

Marxa de vacances a fora del seu municipi aquest agost?

Dol a la Guàrdia Urbana de Vic per la mort sobtada d'un agent de 48 anys

“Hem tornat a néixer”

Aquell 17 d'agost del 2003: el sud d’Osona, arrasat

Els Bombers rescaten una dona al Balandrau

Rescaten fent servir les banyes una cabra atrapada al Salt de Sallent

Una família de Vic, afectada per l’estafa de viatges de l’Escala

L'enxampen conduint a 181 km/h a la carretera de Moià

Entre boscos i sense presses

Desallotgen un edifici històric de Manlleu per infrahabitatge

“No hi ha dubte que havia de ser aquest dia; és una gran efemèride”