Diuen que l’experiència és un grau, però fins i tot aquests dos anys han estat atípics –de trasbals– pels alcaldes i alcaldesses que no s’estrenaven amb les eleccions municipals del 26 de maig de 2019. Els aiguats d’aquell mateix octubre van donar pas al gener al temporal Glòria i, quan molts municipis encara no s’havien refet dels danys, la crisi del coronavirus va suposar una sacsejada estratosfèrica. Confinament, incertesa, defuncions, canvis en les necessitats dels ciutadans i una cursa contra rellotge per posar-se al dia en administració electrònica, fins llavors una assignatura majoritàriament pendent. Tot això s’ha traduït en dos anys de desgast sense precedents. O d’aprenentatge a marxes forçades, com diuen alguns, en un mandat que de moment també ha estat d’alt voltatge polític. I és que dels 69 municipis d’Osona i el Ripollès, a cinc hi governa un alcalde o alcaldessa diferent del que es va escollir als plens de constitució.
Roda de Ter i Viladrau són els dos pobles on el relleu s’ha fet de manera més abrupta, via mocions de censura que van apartar del càrrec Albert Serra (juliol del 2020) i Margarida Feliu (octubre del 2019). Tret de les del mandat passat a Setcases i Sant Hipòlit de Voltregà, després de l’aplicació de l’article 155 i amb la voluntat d’expulsar el PSC dels governs municipals, mai abans n’hi havia hagut dues de tan seguides a Osona i el Ripollès.
En el cas de Montesquiu, l’equip que liderava Sònia Muñoz va dimitir en bloc el febrer del 2020, bloquejat per la minoria, mentre que a Campelles Pere Carrera ha hagut d’assumir l’alcaldia després de la defunció de Joan Dordas. Laia Martínez ha substituït Núria Pérez a Pardines per decisió de la mateixa alcaldessa, que va decidir traspassar-li la vara el gener d’aquest any adduint raons personals.
En els tres primers casos, el cert és que el govern no va tenir més remei que claudicar davant l’oposició. Un escenari que remet a les urnes, que van deixar 13 ajuntaments (12 d’Osona i 1 del Ripollès) sense majoria absoluta. A partir d’aquí, cada consistori va moure fitxa per avançar. Quedar-se en minoria a Montesquiu, Ripoll, Torelló i Viladrau, i tancar pactes de govern a Balenyà, Centelles, Gurb, Manlleu, Prats, Roda, Sant Hipòlit, Sant Quirze i Tona.
Les urnes van deixar 13 ajuntaments sense majoria absoluta
El que ha anat venint després ha variat a cada ajuntament, amb més o menys entesa, però en dos anys totalment excepcionals arran de la irrupció del coronavirus. “Pels que ja som una mica veterans, ha estat una primera part de mandat estranya”, reconeix Carles Banús (Junts) des de Tavèrnoles. També s’han trobat de cop i volta amb un escenari pantanós, debutant sense haver tingut temps d’escalfar a la banda, els 28 alcaldes que s’estrenaven a Osona i el Ripollès, entre els quals Carles Morera (ERC), de Muntanyola: “Els aiguats del 2019 van tenir repercussions molt importants en qüestió de camins. El gener del 2020 vam viure el Glòria, que va continuar condicionant els pressupostos municipals i la recerca de finançament, i llavors, la pandèmia”. A l’altre plat de la balança hi ha, tal com assenyala David Puyol (Independents per Sant Bartomeu), que “se’ns ha obert l’aixeta de poder gastar romanents de tresoreria abans molt limitats per les regles de fiscalitat i el control de la despesa”.
La pandèmia ha permès alliberar i destinar a la crisi els romanents de tresoreria
Ara, que la Covid-19 vagi quedant enrere gràcies a la vacunació fa que la majoria d’ajuntaments hagin tornat a posar els llums llargs. Asfaltat de carrers, programes socials, POUM, esdeveniments culturals… I en alguns casos començar a treballar els relleus pensant en les eleccions municipals del 2023.
Entre els alcaldes que ara per ara diuen que no optaran a la reelecció hi ha Anna Erra i Àlex Garrido, de Vic i Manlleu, els dos municipis amb més habitants d’Osona i el Ripollès, i també històrics de pobles més petits, entre els quals els veterans Sergi Vilamala (les Masies de Voltregà), Joan Riera (Vilanova de Sau) o Camil Adam (Santa Maria de Besora).
