El cicle dels purins abans no arriben a una planta de tractament pot ser llarg i durant aquest són generadors de gasos contaminants i d’efecte hivernacle, mentre són a les fosses de les corts o les basses de les granges. Ramon Parareda, de l’enginyeria vigatana Tavic, ha volgut portar la seva experiència com a enginyer industrial a les granges i ha patentat un sistema per reduir l’impacte dels purins en diferents fases. La primera passa, precisament, per reduir a la mínima expressió l’acumulació de purins a les fosses i eliminar les basses. D’aquesta manera s’eviten emissions i es guanya també en benestar animal. El concepte és senzill. La seva aplicació ha estat més costosa en temps i diners –sobretot per les dificultats de treballar amb purí pel seu poder corrosiu amb els materials– però comença a donar resultats.
Parareda ha instal·lat una planta pilot en una granja de Calldetenes. En una de les corts de porcs d’engreix es buida cada dia la fossa de purins. Ho fa a través d’un sistema d’arrossegament que Parareda ha anat evolucionant fins arribar a un punt òptim. Aquesta acció implica diverses millores respecte al que es fa a les granges. En treure el purí cada dia millora la qualitat de l’aire. Baixa la temperatura a la cort fins en uns dos graus, segons Parareda. El ramader i l’animal no respiren gasos contaminants com l’amoníac i, en conseqüència, es millora en benestar animal: es redueix l’estrès i això té efectes en la producció. Durant el procés d’evolució del projecte s’ha comprovat com la concentració d’amoníac afecta el creixement dels animals. Segons els càlculs de Parareda, amb una concentració de 150 ppm d’amoníac el pes del porc es redueix en un 29%. Amb menys concentració la reducció és inferior, del 20% (100 ppm) i del 12% (50 ppm).
L’aplicació d’aquest sistema també implica millorar els sistemes de ventilació de les corts. Permet tenir les finestres tancades i aplicar “sistemes de ventilació controlada per climatitzar l’espai”. Això últim té una altra derivada, especialment important ara que la PRRS (síndrome reproductiva i respiratòria porcina) causa baixes en moltes granges: finestres tancades, no entren virus.
Resolta la primera part del procés i amb millores substancials, el purí continua existint i ben viu. L’únic que encara no ha tingut contacte amb l’aire. Aquí és on entra, però, la part més sofisticada del projecte i que topa amb limitacions legislatives. Parareda planteja aplicar el sistema en grups de granges. Per exemple, treballa en un projecte dimensionat per a una vintena de granges d’un entorn proper. Un cop buidada la fossa el purí va a un dipòsit a la mateixa explotació i, d’aquí, mitjançant canalitzacions soterrades, es portaria fins a una planta de tractament amb processos de separació de sòlid/líquid i generació de biogàs per acabar obtenint fertilitzant orgànic de qualitat, aigua regenerada i energia.
Tot plegat, en una granja de 1.800 caps, la reducció de les emissions significaria evitar enviar a l’atmosfera 1.359 quilos de metà, 67 quilos d’òxids de nitrogen i 3.342 quilo d’amoníac. El projecte hi és, però falta el finançament. Parareda calcula que amb una instal·lació que tracti 90.000 metres cúbics de purí a l’any que doni un servei col·lectiu a una vintena de granges cal una inversió de 4 milions d’euros. Falta fer-la rendible.
{{ comment.text }}