“Entrenem el cervell per anar ràpid, però la vida no va a aquesta velocitat”

Doctora en Neurociència Cognitiva, neuropsicòloga clínica i experta en neuropsicologia. Beatriz Fagundo és professora del Campus Manresa de la UVic-UCC, i ha dedicat els últims 25 anys a entendre les bases neurals de la memòria, l’atenció, la presa de decisions i les emocions. És experta en les conseqüències de l’speedwatching o visualització accelerada de continguts, i ha publicat més de 50 articles científics i participat en diferents congressos internacionals. També ha format part de comitès d’experts de la Comissió Europea per l’estudi dels efectes cerebrals de les noves tecnologies.El 22 de juliol es va celebrar el Dia Mundial del Cervell, que es commemora des de l’any 2014 en aquesta data arran de la constitució de la Federació Mundial de Neurologia (WFN), l’any 1957. Aquesta associació internacional té per objectiu difondre la importància de la salut cerebral. Què és la neurociència i per a què serveix?La neurociència és l’estudi del cervell. Estudiem com són i com interaccionen les àrees del cervell i també el funcionament de les neurones. Volem saber com interacciona el cervell amb el món. Una cosa que sempre diem en neurociència és que la realitat no existeix, és un invent del cervell. En neurociència cognitiva, concretament, estudiem per què recordem unes coses i n’oblidem d’altres, per què posem l’atenció en uns estímuls i en d’altres no… Permet ampliar horitzons en qüestions com la importància d’estar connectats amb la natura, per exemple?Nosaltres és clar que modifiquem l’entorn, però l’entorn ens modifica a nosaltres, també. S’ha estudiat molt com la interacció amb la natura ha canviat el cervell. De fet, el nostre cervell ha canviat al llarg de tota l’evolució, i sempre hem estat a la natura, sempre. Fa molt poc temps que vivim en ciutats. Recordo un estudi que es va fer a Catalunya per veure com es desenvolupava el cervell dels nens, depenent de si estaven en contacte amb àrees verdes o no. Van trobar que els nens que estaven en entorns més verds, amb més interacció amb la natura, tenien un millor neurodesenvolupament. El que no ha dit ningú és el perquè. Una de les hipòtesis és que en aquests entorns la qualitat de l’aire és millor, hi ha menys contaminació. És possible que aquest en sigui el motiu, perquè en bona part el que porta la sang al cervell és oxigen. També és cert que si estem en contacte amb la natura estem millor emocionalment. I el joc, quin lloc ocupa en el desenvolupament?El joc és la manera natural del cervell d’aprendre. Estem dissenyats genèticament per a això. Aprendre hauria de ser positiu i interessant, perquè és natural per a nosaltres. I, de fet, no només per als humans, sinó per a tots els animals. Si tu veus els gats, els lleons, quan són petits, tots juguen, sobretot els mamífers. Juguen no només per diversió, sinó perquè és la manera d’aprendre, jugant a caçar, jugant a barallar-se… i amb els humans és exactament el mateix. Aquesta és la funció del joc. S’han fet estudis dels neurotransmissors que s’alliberen amb el joc: la serotonina, que té a veure amb la reducció de l’estrès, o les endorfines, que s’han associat a l’estat de benestar i felicitat. En una situació en què el teu cervell està bé, és perfecte per a l’aprenentatge. També va molt bé per a la interacció social, que s’està deixant de banda. Si no agafes aquestes capacitats quan ets petit, després costa molt més. Quin impacte ha tingut l’aparició de les noves tecnologies al nostre cervell? Fan retrocedir la resta de coses?Sobre això s’han fet estudis, però no hi ha una evidència científica. Ara, sabem segur que el cervell canvia tota l’estona, sempre. Això pot ser bo o dolent. Per exemple, diuen alguns estudis que els nens d’ara tenen molta més capacitat visuoespacial que nosaltres. És la capacitat d’entendre les coses en el seu espai, com ara fer servir mapes. Això és positiu, però s’han perdut coses, també; per exemple, la capacitat de comprensió lectora i verbal s’ha reduït i, sobretot als nens i els adolescents, ara els costa moltíssim gestionar la frustració. Estem acostumats que tot sigui immediat, i un dels problemes que en deriven és que tindrem adults amb menys capacitat per adaptar-se als canvis, i de canvis en vindran segur. Poden acabar comportant trastorns en els casos més extrems? Quins?Jo havia treballat molt de temps a l’Hospital de Bellvitge, a psiquiatria. Allà tenen un departament d’addiccions comportamentals referent a Catalunya. Cada vegada hi arriben més pacients, i cada vegada més joves, amb el problema de l’addicció a les noves tecnologies. És normal, perquè això té un reforç immediat. Fas alguna publicació i et fan un m’agrada, i a més tens aquesta sensació d’acceptació del grup. Això és un reforç bestial. S’està incrementant la quantitat de persones, però sobretot de nens i d’adolescents, amb l’addicció a les xarxes socials. I lligat a això, cada vegada més ens trobem altres problemes de salut mental com la depressió, l’ansietat… És molt dur, en segons quines edats, la no acceptació dels altres i la comparació d’un mateix amb els altres a internet. És difícil si no es tenen recursos psicològics suficients, perquè la gent és més cruel des de l’anonimat. Actualment està de moda l’speedwatching o visualització accelerada per veure més continguts en poc temps, cosa que es pot fer a YouTube i a plataformes com Netflix o en xarxes socials com TikTok. Quins efectes té sobre el cervell?Això ens passa perquè sembla que ara estar ocupat és fantàstic. Es valora molt positivament, com més millor, però el cervell no pot arribar a tot. El cervell té una capacitat increïble, però no il·limitada. Però tu hi vols arribar i, a més, hi vols invertir menys temps. No estàs demanant al teu cervell cap esforç retencional, li estàs ensenyant que no cal. Això afecta la comprensió, també. El cervell necessita el seu temps per processar una informació, per validar-la, gestionar-la i lligar-la a la informació que tu ja tenies, perquè això és l’aprenentatge. Si la informació la veus ràpidament, el cervell no ho entén. A mitjà termini, el problema es concentra en les funcions executives, com ara la presa de decisions, l’adaptació als canvis, la planificació… Tot això depèn de la part del cervell que es diu prefrontal, que es continua desenvolupant fins als 20 o 22 anys. És un moment molt sensible, i allò a què tu exposes el teu cervell a aquestes edats marcarà el teu cervell d’adult. Per tant, el cervell es torna més mandrós?És clar. Una de les coses que passaran és que el cervell s’avorrirà molt i molt ràpidament, necessitarà molts estímuls i molta velocitat, i la vida no va a aquesta velocitat. La capacitat d’estar atent a una sola cosa es diu atenció sostinguda, i és la que estem perdent.És aconsellable esforçar-nos a fer de manera paral·lela activitats que impliquin esforç cerebral?Segur. Trobo que sempre és aconsellable fer activitats que impliquin un esforç cerebral, a qualsevol edat. Entrenar el cervell és com entrenar el cos. A tothom li sembla normal anar a un gimnàs, sortir a córrer… sobretot a la gent jove. Però no pensen que és normal entrenar el cervell, que també és un múscul, per reforçar-lo i no perdre el que tenim. Fer jocs cognitius, aprendre un idioma o qualsevol cosa que impliqui un entrenament cerebral hauria de ser imprescindible. Com es conviu al segle XXI de manera racional i sana amb les noves tecnologies?És la gran pregunta. Hem d’entendre que les noves tecnologies han arribat per quedar-se. Hem d’intentar limitar-ne l’ús per nosaltres mateixos. S’han de procurar evitar abans d’anar a dormir, perquè descontroles la melatonina, que regula els cercles circadiaris. Hem de ser seriosos amb això i aprendre a fer-ne un millor ús i controlar-ne el contingut, per donar-hi usos més interessants. Un estudi va demostrar que si els estudiants reduïen l’accés a les xarxes socials a només 30 minuts al dia, es reduïa la sensació d’aïllament i disminuïen els nivells d’ansietat.

“Entrenem el cervell per anar ràpid, però la vida no va a aquesta velocitat”

Cinc anys del coronavirus

Trànsit vol que els nadons nonats constin com a víctimes

Detingut el presumpte autor de 18 robatoris en cotxes entre Vic i Calldetenes

Els candidats a Osonenc de l’Any

LA PREGUNTA

Creu que Carlos Mazón ha de dimitir com a president de València?

Troben mort un home en un caixer a Roda

Tallat el pont de la Coromina de Torelló per crescuda del Ter

Troben el cos sense vida del santjoaní sepultat per una allau a Armènia

Accident amb tres vehicles implicats a la C-17 a Balenyà

13 anys de presó per al conductor que va provocar l'accident a la C-17 on va morir una jove de Torelló

Intenten ocupar una casa a Sant Julià de Vilatorta

Així canviarà el Baix Vila de Manlleu amb l'ampliació de Prasfarma

El Ter multiplica per 15 el seu cabal

Mario Vaquerizo felicita unes amigues de Torelló disfressades d'ell: "M'heu copiat l'estilisme estupendament"

El conductor que va causar l’accident mortal de la C-25 va canviar de sentit dins el túnel de Fontfreda