No ha pogut ser. El CATA Voltregà ha caigut derrotat aquesta tarda a la final de la WSE Cup davant l’AD Sanjoanense per un contundent 5 a 1. Les de Xevi Cabanes, que venien de superar el Sant Cugat a les semifinals, afrontaven tot un repte al disputar-se un nou títol europeu contra l’amfitrió, cinc anys després de la seva última final.
L’ampli resultat ha set càstig excessiu per un equip que ha mostrat una més que digne actuació i amb prou mèrits per merèixer més. L’esforç i el sacrifici no han set suficients per imposar-se a una qualitat i efectivitat rival claus a l’hora d’emportar-se el títol.
La localia s’ha fet notar des d’un primer instant, tant a la grada com a la pista, on les portugueses han començat avisant de les seves intencions amb dues ocasions pràcticament seguides, que Queralt Sala ha set capaç de refusar sense problemes. El marcador, però, no ha tardat en estrenar-se quan Sofia Reyes ha col·locat una bola imparable a la mateixa esquadra.
Davant el difícil panorama, les santhipolenques s’han posat les piles i han començat a apropar-se a l’àrea local a través de la bola. Malauradament, quan semblava que l’equip s’estava recuperant ha arribat el primer powerplay en contra.
Una superioritat numèrica que les de Sao Joao de Madeira no han set capaces d’aprofitar. De nou amb cinc jugadores i amb uns últims minuts frenètics a les àrees, el Voltregà ha exhibit el seu millor joc i Anna Bosch ha fregat amb els dits l’empat amb un llançament que s’ha estavellat al travesser.
Amb plena igualtat i tot per decidir les jugadores se’n han anat a vestidors. El descans li ha anat de meravella a les locals, que poc després d’iniciar el segon temps han anotat el 2-0 en un ràpid contraatac, obra de Martina Sad. Sense temps de reaccionar i en un moment de caos, les osonenques han rebut immediatament el tercer en una jugada calcada a la de l’anterior gol.
Tot feia preveure una dura caiguda sense resposta, però les blanc-i-blaves han tret caràcter, particularment Alèxia Bosch, que amb una jugada de categoria ha escurçat distàncies per donar-li emoció al duel.
L’equip ho ha seguit intentant fins al final, però li ha faltat encert als últims metres i les poques esperances que quedaven s’han esfumat amb les dues últimes dianes portugueses que han sentenciat definitivament el títol.
Les de Xevi Cabanes se’n van de Portugal amb una dura derrota i sense copa, però amb el cap ben alt i amb bones sensacions per acabar d’afrontar l’últim tram de lliga al màxim nivell.
“És un orgull haver arribat fins aquí i lluitarem per tornar-hi”
Tot i el cop per la derrota a la final, un cop acabat el partit i superat el primer impacte per la decepció, jugadores i cos tècnic del Patí Voltregà feien una lectura constructiva d’una experiència que consideren clau per al seu creixement com a equip.
La capitana, Esther Vistós, ho advertia: “Sabíem que seria difícil. Sabíem que a les semifinals ja teníem un partit complicat contra el Sant Cugat.” El duel no va sortir com esperaven i, tal com reconeixia, “han viscut dels nostres errors a les contres”.
Amb tot, el missatge és clar: “És un orgull arribar fins aquí i lluitarem per tornar-hi a ser.” Més enllà del resultat, Vistós posava en valor el recorregut de l’equip i el context viscut a Portugal: “Crec que hem arribat a un nivell alt. A Portugal ens han omplert el pavelló i ens han fet viure una experiència que no ens la traurà ningú.” En aquest sentit, destacava l’orgull de “poder dir que la gent viu l’hoquei femení”.
Des del cos tècnic, l’entrenador, Xevi Cabanas, admetia que el desenllaç deixa un regust agredolç: “Quan estàs tan a prop vols posar la cirereta final, però no ha pogut ser”, i afegia que “el resultat no reflecteix del tot com ha estat el partit”, subratllant que el rival “ha estat molt eficient de cara a porteria”.
Cabanas també destacava el valor formatiu del moment: “És una experiència per a tota la vida. Es notaven els nervis a l’inici, amb el pavelló ple i contra l’amfitrió”, i insistia que serà “molt valuosa per a les jugadores de cara al futur”.
Alhora, apuntava que “se’ns ha escapat per petits errors i detalls que ens han penalitzat”. Ara toca mirar el futur immediat, que és la lliga. “Queden tres partits i hi tornarem, segur”, sentenciava Vistós, convençuda que serà així.
