“Governar molts anys permet garantir projectes com el de la llar residència”

Jordi Fàbrega (Entesa per Sant Pere-AM) va iniciar l’any passat el seu setè mandat com a alcalde de Sant Pere de Torelló. Aquesta setmana va ser entrevistat al programa Angle obert d’EL 9 TV. Va començar a ser alcalde el 1999. Ja ho té tot per mà… Vaig començar el segle i el mil·lenni passat, sí. Començo a saber com funciona, però sempre dic que el món local i els ajuntaments, que són l'administració més propera a la ciutadania, ha canviat molt. Ara tot és molt més feixuc pel que fa a paperassa o procediment administratiu, és més farragós. Abans tenies una capacitat de resolució immediata dels problemes molt més fàcil que ara. Per vostè, ser alcalde és com un ofici? Més que un ofici és una vocació. Té un element vocacional, com ser metge, capellà o estar al tercer sector i treballar pels altres, que hi ha gent que fa molts anys que ho fa. En la meva trajectòria política he estat al govern de la Generalitat, a la Diputació de Barcelona, al Consell Comarcal, però sens dubte el que més m’apassiona amb tots els pros i contres és estar al capdavant d’un ajuntament i gestionar-lo. Quan venen eleccions i li demanem si es tornarà a presentar costa que ens ho digui. Per què espera a última hora? Gairebé ho fa el dia que es presenten llistes. Ho dic quan s’ha decidit a Entesa per Sant Pere, que és la candidatura amb la qual ens hem presentat a les últimes conteses electorals –de vuit, n’hem guanyat set–. Tenim un tarannà absolutament assembleari, amb més de 30 persones, i jo sempre he posat el meu càrrec a disposició de l’Entesa si hi ha un altre candidat que vulgui estar al capdavant. Per això esperem fins a l’últim moment, perquè nosaltres acabem decidint un cop es compleix el termini per presentar candidatures. No he dit mai que no em presentés, sinó que no ho havíem decidit encara, que és molt diferent. És un dels alcaldes més veterans de la comarca. Li demanen consell altres de més novells? No massa, perquè cada situació és diferent, però ara que soc diputat provincial volto molt pel territori i llavors sí que em demanen com hem fet algunes coses o com ha anat alguna casuística en concret. Tens un projecte i un model de poble o de ciutat que vols desenvolupar, i t’has d’assessorar amb l’estructura tècnica i jurídica del teu ajuntament. Avui en dia, els alcaldes ens deixem aconsellar molt pels secretaris. Fa uns dies van inaugurar una nova llar residència per a persones amb discapacitat intel·lectual. Al seu discurs, posava en valor continuar sent a l’alcaldia per tirar-ho endavant des que es va plantejar el 2008. Sí. Estar-hi molts anys té avantatges i inconvenients. Té avantatges molt grans, per això a Sant Pere hem aconseguit uns reptes com a ajuntament que són difícils de trobar a altres ajuntaments de la comarca. Guardo al meu despatx la foto del 2000, quan en una auditoria sortia que Sant Pere Torelló tenia un deute de 5 milions d’euros, i això ha canviat com un mitjó. Governar molts anys, amb una mirada llarga, i tenir una traçabilitat molt llarga de gestió municipal és garantir els projectes que arrenques a poc a poc, amb moltes dificultats, com el de la llar residència. En molts moments vam veure que no era possible, perquè la Generalitat no ens donava recursos de monitoratge mitjançant Sant Tomàs. Teníem clar que ho volíem fer i buscar recursos econòmics per tirar-ho endavant. Hem tardat 14 anys a aconseguir-ho. Poca broma. Vol dir que si no hagués continuat com a alcalde tots aquests anys, el projecte no s’hauria pogut executar? És política ficció, no se sap. Imaginem que arriba un altre equip de govern i diu que no és necessari aquest equipament, l’únic d’aquest tipus a Osona nord. Hi ha una llista d’espera a la comarca de 65 persones i sort en tenim de Sant Tomàs, que ha fet altres residències. A Sant Pere, quan ens aferrem a un tema el lluitem, i en alguns casos hem fracassat i en d’altres ho hem aconseguit. El que no hem acabat d’assolir i hi continuem lluitant després de 24 anys és la planta de biomassa forestal. Som capdavanters en energies renovables. Parla de la biomassa. Ara precisament adquiriran una segona caldera, amb quin objectiu? Per una banda, volem ser capaços de gestionar 6.000 tones de biomassa forestal del nostre entorn, generar una economia d’escala en un tema clau per a la prevenció d’incendis com és la gestió forestal. L’abandonament dels nostres boscos fa que hi hagi molt més combustible i que els incendis forestals siguin un autèntic perill. A més, tenir menys peus d’arbre fa que creixin molt més i siguin molt més forts davant sequeres o epidèmies. Per l’altra, ens servirà per tenir una caldera de suport per produir aigua calenta i calefacció. Amb això, podem substituir una caldera que tenim obsoleta i treure les calderes de gasoil que tenim de suport. També volem donar més cobertura a molts més habitatges del poble i que les indústries no hagin d’emprar combustibles fòssils. Pensem que la caldera de Sant Pere de Torelló només contamina com dues xemeneies de llars de foc d’una casa. Van fent inversions a la xarxa d’aigua calenta perquè tenia pèrdues. Com està ara? Continuem treballant-hi, per nosaltres ha estat un gran maldecap. Són 22 quilòmetres de xarxa de distribució d’aigua calenta d’anada i tornada i amb una ineficiència que estava al voltant del 50%. Estem corregint-ho. A la xarxa d’abastament d’aigua també tenen fuites? Sí. En aquest sentit, la gestió de l’aigua d’ús públic és municipal i hem aconseguit la subvenció de l’ACA per reduir les pèrdues d’aigua. També hem advertit als ciutadans que gastaven més aigua perquè en reduïssin el consum si era desproporcionat. En paral·lel, estem fent una captació que ens ha costat molts anys al riu Ter per no saturar el riu Ges. Continuem parlant de transició energètica: a Sant Pere es van oposar, com molts altres ajuntaments, als macroparcs solars. Hem treballat amb COSPES, la Cooperativa Santperenca d’Energia Sostenible, i estan fent una feina brillant. La mateixa cooperativa farà un petit camp solar en un terreny destinat a equipaments de la zona de la Riera. L’Ajuntament ha cedit les teulades públiques perquè s’hi puguin ficar les plaques solars de la cooperativa i comprar energia més barata. El següent pas serà instal·lar acumuladors d’energia, bateries, que ens podran donar electricitat durant la nit. Fa quatre mesos van començar el porta a porta, quina valoració en fan? Teníem molta por que no funcionés, però ara n’estem encantats i molta part de la ciutadania que en desconfiava també ho està. Sense el porta a porta, Sant Pere arribava al 56% de reciclatge i ara estem al 80,6% de recollida selectiva. Amb perspectiva, però, crec que ens vam equivocar a l’hora de presentar el nou sistema sense tenir les àrees d’aportació fetes. Si fos ara, ens hauríem esperat a tenir-les. A l'últim ple van modificar l'ordenança de civisme i entre els aspectes a canviar hi havia el de les sancions per fer malament el porta a porta. Sí. Hi estem a sobre amb les persones que ho continuen fent malament. Al col·lectiu de nouvinguts, als quals els costava, se’ls van fer xerrades específiques en diversos idiomes per explicar-los com funcionava el porta a porta i ens va anar molt bé perquè van corregir la seva actitud. És normal quan acabes d’arribar d’un altre país i tampoc saps com funciona massa això. A vegades hi ha casos d'exclusió social, d’alguna persona molt gran que no entén com funciona, i llavors anem allà i l'ajudem. I també hi ha qui no vol fer-ho bé de cap manera, i aquí és on si l'enxampem l'ordenança de civisme ens permet actuar. És necessari que no hi hagi actituds incíviques, que la gent aparqui correctament i on toca, que els animals de companyia no vagin deslligats, que no es malmeti el patrimoni municipal… Estem tips de pagar les conseqüències d'actituds incíviques d'altres persones. Es plantejaven tornar a entrar al Consorci de la Vall del Ges, Orís i Bisaura després de deu anys d’haver-ne sortit. Com està aquest tema? Encara ho estem rumiant. Fa dos anys que ho rumien, doncs. Sí, i potser tardem dos anys més. Jo crec que Osona s’ha de replantejar en ella mateixa, perquè no ens podem permetre el luxe de tenir diverses capes administratives a la comarca, quan el que hem de ser és una mancomunitat de serveis. Tenim consorcis, consell comarcal, mancomunitats… cal un cert replantejament de tot plegat des del sentit comú, perquè hi ha temes de promoció econòmica o de gestió dels residus que no té sentit que ho anem fent un grupet de municipis per aquí i uns altres per allà. Hi ha d’haver un plantejament comarcal. Si Creacció fa promoció econòmica, és necessari que tinguem un altre consorci que també en faci? Jo no dic què ha de ser i què no, però sí que necessitem aquest debat. A banda d’alcalde, també és diputat delegat de Prevenció d'Incendis i Gestió Forestal de la Diputació de Barcelona. Serà complicada la situació aquest estiu? Serà complicada com l’any passat, quan vam tenir a tota la demarcació de Barcelona 132 conats d’incendi. Malgrat això, només van cremar menys de 15 hectàrees. Vam estar de sort que no va anar a més. La clau va ser estructurar uns serveis d’actuació d’emergència com Bombers i Agents Rurals, però sobretot agrupacions de defensa forestal que quan veuen una columna de fum actuen amb immediatesa. Si ataquem un foc de forma immediata no anirà més enllà. També hem fet línies d’ajut des de la Diputació per retirar residus que poden provocar incendis i a Osona som capdavanters a l’hora de crear associacions de propietaris per fer gestió forestal, el que permet tenir arbres més grans i madurs, amb espais de pastura que trenquin els focs. I això vol dir començar a donar la volta a aquell país que coneixíem fa 70 anys, amb pagesia, zones de conreu i ramaderia extensiva. Ens hem d’acostumar a una comarca amb un paisatge diferent, perquè moltes espècies d’arbres s’estan veient afectades per la sequera. Quan ha combinat diversos càrrecs polítics, sempre ha seguit a l’Ajuntament. Es veu fent alguna altra cosa que no sigui ser alcalde abans de jubilar-se? No ho sé. De moment soc alcalde, però no se sap mai què pot passar a la vida política. Tinc l'esperança personal que puguem recuperar la unitat d'acció d'aquest país, la confiança i la il·lusió perduda a partir del 2017 i el 2019 per no haver culminat la independència del país i haver rebut una onada repressiva. Això ha generat desànim col·lectiu i desconfiança, i jo crec que el país necessita recuperar aviat aquesta esperança i confiança en ell mateix. És l'únic país que tenim i cal que els que hi creiem siguem capaços d’entendre'ns entre nosaltres i hi hagi el convenciment d’explicar a la gent que una lluita per la independència no és fàcil. Ens vam equivocar dient que era una cosa ràpida. Jo soc independentista i d'esquerres des dels 14 anys i vaig començar a militar-hi als 16 anys, tinc una llarga trajectòria. El que he tingut clar sempre a la meva vida és no renunciar als meus principis i no hi renunciaré fins al dia que el meu país hagi aconseguit la seva independència.

“Governar molts anys permet garantir projectes com el de la llar residència”

“A Catalunya no solucionem els problemes fins que ja són molt grossos”

Els pobles osonencs que pertanyen a Girona no es plantegen demanar un canvi de província

“Cohesionar un poble disseminat costa, però diria que ens en sortim”

Montesquiu treu pit de tenir una càrrega fiscal per sota la mitjana

LA PREGUNTA

Veu bé que el president dels bisbes espanyols opini sobre política?

Set detinguts i una vintena de denúncies en un dispositiu Kanpai contra la multireincidència a Vic i Manlleu

La febre per trobar el número de loteria de l'anunci d'un torró ha arribat fins a Tona

Fan malbé el ninot de l'escola Joan Maragall de Ripoll

Obriran un centre privat de diagnòstic per la imatge a Vic amb una inversió de 6 milions d'euros

Girbau celebra un dinar de jubilats a les portes de Nadal

El personal sanitari del CAP del Remei de Vic fa un pessebre vivent solidari

Osona Ripolles

Els pobles osonencs que pertanyen a Girona no es plantegen demanar un canvi de província

La Generalitat confirma el futur Palau de Justícia a l’Era d’en Sellés de Vic

Aliança Catalana aconsegueix a última hora els suports per salvar 2,7 milions d'Europa per la nau del Pla de Ripoll