“Amb la compra del Vapor millorem en aparcament, equipaments i espais verds”

El socialista Josep Paré viu la segona legislatura com a alcalde de Centelles, aquesta vegada amb la tranquil·litat de tenir majoria absoluta. En aquest extracte de l’entrevista al programa d’EL 9 TV Angle obert, Paré repassa els principals projectes del mandat, el pressupost acabat d’aprovar o l’impacte de les obres de desdoblament de l’R3. Aquesta setmana es compleixen sis mesos des de les darreres eleccions municipals, en les quals el PSC va recuperar la majoria a Centelles. Ha estat el mig any més plàcid com a alcalde? Han estat mesos de molta feina. Quan el resultat de les eleccions configura el nou equip has d’acompanyar les persones que hi entren i entomes a la vegada projectes o iniciatives que estan en marxa i d’altres que s’han de poder començar a materialitzar. Són mesos més actius del que semblen, però amb projectes que ens fan molta il·lusió i amb els quals ens vam comprometre. En la seva investidura va citar un proverbi d’Horaci: “El plaer que acompanya el treball fa oblidar la fatiga”. La legislatura passada, en minoria, va poder gaudir-la? Va ser una etapa interessant perquè hi teníem un escenari polític amb sis forces representades, totes amb plantejaments i equips al darrere, i vam tirar endavant molts temes amb el suport de la majoria, el que demostra que vam ser capaços de generar confiança i complicitat amb les altres forces, un fet que també els hem d’agrair. La frase d’Horaci és molt idònia per a la política, perquè suposa molt esforç i sacrifici, però quan veus que els projectes surten bé et sents reconfortat. A l’Ajuntament, el PSC té nou regidors i L’Impuls en té quatre. Sense necessitat de pactar, quina relació mantenen amb l’oposició? Nosaltres tenim clar el projecte de poble que estem gestionant, però quan veus que al plenari voten en contra de la compra del Vapor, ens demostren que és molt qüestionable el plantejament que tenen. Nosaltres hem de ser respectuosos amb aquest equip, com ho hem estat amb altres formacions sense representació. A partir d’aquí, el nostre projecte de poble és el que s’ha guanyat la confiança dels centellencs i centellenques per poder-lo desenvolupar i amb l’oposició procurem buscar acords. En aquest sentit, han de ser ells els que defineixin quin model de poble volen i això segur que facilitarà acostaments. Vostè és economista i expert en hisenda autonòmica i local. Al consistori, costa portar a la pràctica el que diu la teoria? El sector públic funciona molt diferent que el sector privat, per l’estructura pressupostària, els condicionants de la despesa... i tenir formació al respecte et permet parlar amb més rigor amb els tècnics, el personal o altres col·lectius. Soc dels que defensa que el finançament local s’ha de replantejar i poder-lo conèixer de primera mà en un ajuntament de la nostra mida és una experiència molt interessant per saber com cal posar-ho en pràctica si vols tirar endavant nous projectes. La setmana passada van aprovar un pressupost per al 2024 de 8 milions d’euros, gairebé un 19% més que aquest 2023. A què es deu aquest augment tan elevat? El pressupost reflecteix que hem ajustat inversions del mateix Ajuntament, com les noves instal·lacions que tindrà l’Electra. També ens permet visualitzar que el manteniment dels serveis i activitats que garanteixen l’atenció a la persona, però també el dinamisme social i cultural que tenim a la vila, té un cost i té un valor. En tot cas, quan planifiquem un pressupost ho fem a partir dels ingressos que preveiem recaptar i que hem de gestionar amb rigor i proximitat. S’hi nota el context de pujada de preus? Sí, sens dubte. La inflació es nota quan veiem que la majoria dels serveis i despeses han augmentat de preu. S’hi estan trobant tots els ajuntaments de la comarca i això porta a debat que necessitem un millor finançament pels municipis per poder garantir que els ciutadans continuïn beneficiant-se dels serveis. Un de cada quatre euros del pressupost és per a temes de polítiques socials i d’atenció a la persona i crec que això és bo que la gent ho conegui. Per augmentar els ingressos, la majoria de municipis han apujat la taxa d’escombraries i l’IBI. A Centelles, també. Era inevitable? Les despeses han augmentat moltíssim i les normatives van en la línia d’ajustar els ingressos a aquestes despeses, hi estem obligats. El que és molt important que transmetem a la ciutadania és que si les despeses ens han augmentat molt, els impostos no és que els augmentem, és que en tot cas els adaptem a aquest context de sobrecost dels serveis per poder tenir recursos suficients. En l’exemple de la taxa d’escombraries, amb un 80% de recollida selectiva, som dels municipis en què l’hem hagut d’augmentar menys i crec que és fruit d’haver pres decisions al llarg del mandat passat. Hem aplicat pujades assumibles. Des de l’oposició, consideraven que els augments en els tributs són elevats i pretenen donar resposta a algunes inversions excessives. Què en pensa? Han estirat més el braç que la màniga? No hi estic d’acord. Al debat de pressupostos, l’oposició ens deia que havíem d’augmentar partides de despeses, però alhora ens critiquen que anem a buscar més ingressos. En un poble s’ha de tenir molt clar cap on vas i s’ha de poder explicar. Els regidors de l’equip de govern treballen moltíssim perquè ens arribin recursos externs. El Palau dels Comtes es va comprar amb un 75% subvencionat i la rehabilitació compta amb més d’un 80% d’ajut. Amb l’esforç de tots aconseguim fons importants, però ens segueixen fent falta més ingressos per oferir els serveis i activitats que es necessiten al municipi. Un dels projectes més grans que tenen entre mans és el del Vapor: uns terrenys de 16.000 metres quadrats que des de fa uns mesos ja són de titularitat municipal. Què hi faran? Disposar del Vapor és una oportunitat espectacular per a Centelles. És la inversió més important que s’ha fet al municipi els últims anys i ens permetrà replantejar el centre i com accedim al nucli urbà. Guanyarem en aparcament, en zones verdes i parc solar i en equipaments per millorar el benestar de la gent de Centelles, ja que tenim opcions d’incloure-hi pisos per a la gent gran, gent jove, habitatges dotacionals... és un projecte que ens ha d’il·lusionar a tots, també a la ciutadania, a la qual volem implicar amb un procés participatiu perquè ens faci arribar propostes. Facilitarà l’accés a un centre on hi ha el Palau dels Comtes, que acollirà la nova biblioteca. Quan es posarà en marxa? Creiem que al març podrem fer unes jornades de portes obertes perquè la gent vegi com està avançant l’equipament i abans de l’estiu crec que ja podrem definir bé una data. Nosaltres sempre hem dit que el 2026 ha d’estar operativa, però en funció dels recursos i de les licitacions creiem que es podria avançar bastant el termini. Des de Centelles l’han comparat amb la Biblioteca Pilarin Bayés de Vic. En què s’assemblarà? S’hi assemblarà perquè volem que sigui un bé cultural obert, amb espais molt diversos i amb activitats per a petits i grans, on les entitats també s’hi puguin implicar. Ha de ser un espai, al centre de la vila, que ens ajudi a dinamitzar i millorar el desenvolupament local. Encara es considera la presència d’activitat privada a l’edifici? Sempre hem defensat que a part de la biblioteca el Palau dels Comtes pot acollir, per exemple, un espai gastronòmic que vagi a licitació. És un edifici gran i en l’àmbit públic saber que podríem tenir ingressos provinents d’activitat privada ens pot ajudar. Hi ha un esforç públic perquè sigui de tots i totes, però gràcies a aquests serveis es podria generar un estalvi en les despeses de manteniment de l’espai. A l’octubre, van rebre la visita de la presidenta de la Diputació, Lluïsa Moret. Al novembre, la de la presidenta del Parlament, Anna Erra. Ja tenen data per a la visita del president de la Generalitat? El president està convidat a venir quan vulgui. Totes aquestes trobades ens permeten explicar què fem i què necessitem per tirar-ho endavant a persones que tenen altres responsabilitats i que ens poden orientar i ajudar. Treballem amb la Diputació i la Generalitat en molts aspectes, la biblioteca al Palau dels Comtes n’és un bon exemple. Seguint amb aquesta mirada oberta al territori, al mes d’octubre van començar les obres de desdoblament de la línia de tren R3. Quin benefici suposen per a Centelles? De l’R3 sempre s’ha dit que la línia està igual que fa cent anys, i ara ja no serà així, disposarem de millors comunicacions. Això és positiu perquè a vegades ens trobem professionals que no volen viure al territori per dificultats de comunicació o empreses o serveis que els costa trobar professionals. Unes bones comunicacions contribueixen a una mobilitat més sostenible, però també fan que hi hagi noves oportunitats per a la gent, els que vivim aquí, i gent que pot veure atractiu venir a viure o treballar a Osona. Des que van començar les obres, a Centelles hi ha molts autobusos que pertanyen al dispositiu alternatiu de transport per carretera. Com els afecta? Ens afecta sobretot en positiu. Estem demostrant que tenim un gran potencial per poder millorar la connectivitat i la gent de Centelles se n’està beneficiant gràcies, entre d’altres, als busos directes que van cap a l’estació de Sagrera, a Barcelona. També hi estan parant tots els semidirectes, quan abans no ho feien. El desdoblament pot tenir molèsties, però és una inversió. Tenen pes al sud d’Osona. Molts municipis del seu entorn formen part de la Mancomunitat La Plana, però Centelles es manté a un costat. Reben ofertes per sumar-s’hi? No. Amb la Mancomunitat treballem en comú molts aspectes. Sempre posem en valor que les diferències sumen i agraïm tant el que es fa com la cordialitat que hi ha en totes les relacions. Crec que tots tenim clar què fa cadascú i com ens organitzem a cada municipi per seguir oferint els serveis a la ciutadania. A finals de setembre van presentar la compra de sis pisos per a lloguer social. En total, ja tenen 40 habitatges públics. En farien falta més? És evident que ens fa falta generar més oportunitats per a diversos col·lectius i és un aspecte que des de l’administració local ens ha de preocupar, la d’impulsar polítiques actives d’habitatge. Tenim el Pla d’Actuació Municipal d’Habitatge que recull diverses actuacions en aquest sentit, tant de pisos per a col·lectius específics com altres de dotacionals per a gent gran i tutelats per a persones amb problemes de salut mental. També volem donar importància a la rehabilitació i l’anàlisi dels pisos buits. Volem que la gent que viu a Centelles visqui millor, més confortable i amb més estalvi energètic. Un altre dels temes que preocupen els municipis és la seguretat. Quines sensacions es respiren a Centelles? La gent ha d’estar tranquil·la, les dades són bones. Estem amb dades d’incidents per sota de les mitjanes i no tenim un problema d’inseguretat. Per contribuir que les persones no tinguin percepció d’inseguretat, tenim vigilants municipals actius les 24 hores cada dia i realitzem actuacions conjuntes amb els Mossos. Va començar a l’Ajuntament com a regidor amb 19 anys, l’any 2003. Com ha canviat Centelles durant tot aquest temps? En 20 anys han passat moltes coses, perquè hem tingut èpoques de crisi i de creixement. Un dels aspectes que crec que és més positiu és que el 2019, quan va finalitzar l’execució del Pla de barris, molts projectes s’havien de replantejar i ho hem pogut fer. Durant tots aquests anys s’ha millorat el desenvolupament de diverses zones a tot Centelles. Del 1999 al 2003 es va millorar l’entorn de la Sagrera; del 2003 al 2007, l’entorn del centre, i del 2007 al 2019, tot el que és la zona de fora muralles, la plaça Catalunya o el carrer Sant Joan, entre d’altres. Crec que hem demostrat que tenim clar quin projecte de poble volem i la importància de preveure creixements ordenats. Hem crescut però els serveis s’han adaptat, el que ens ha permès fer-ho de forma sostenible i ordenada. Som un poble on es pot dormir, on hi ha serveis, on hi ha activitat i on, a més, s’hi treballa. Són quatre elements que m’atreviria a dir que s’han vetllat molt aquest quart de segle i ens han de fer sentir orgullosos de viure aquí. Des de l’Ajuntament és un honor haver pogut contribuir en aquest creixement ordenat.

“Amb la compra del Vapor millorem en aparcament, equipaments i espais verds”

Aliança Catalana es constitueix a Osona amb les municipals de 2027 a l’objectiu

El Consell d’Osona vol reforçar l’assessorament als pobles petits

La gestació d’Osona com a gran feu de Convergència

L’exregidora de Roda Marina Quintana opta a presidir Aliança Catalana a Osona

LA PREGUNTA

Aprova els primers cent dies de Salvador Illa com a president de la Generalitat?

Tiroteig i fuga a Viladrau en un operatiu antidroga amb 800 quilos d'haixix

S'encén una furgoneta a la C-17 a Malla després d'una topada amb un cotxe

Detingut per atracar amb un ganivet dues gasolineres de Tona

L'exregidora de Roda Marina Quintana opta a presidir Aliança Catalana a Osona

Venut a Torelló el primer premi de la Loteria Nacional

Aquarius Cosmetic, Nandu Jubany, Clàudia Bayés, Roansa i Frigorífics Ferrer, guardonats amb els Premis Cambra Osona

Resolta l’avaria de senyalització a l'R3 entre Sant Martí de Centelles i la Garriga

Foc en una xemeneia al carrer Barri de Tona

La Farga de Bebié: la decadència d'una de les colònies tèxtils més grans del Ter