Un informe de seguiment del Pacte contra la segregació escolar de Catalunya elaborat pel síndic de greuges mostra que la situació ha millorat arreu del país des que es va signar el 2019, si bé l’escola pública és encara qui més alumnes amb necessitats educatives específiques té. El treball recull, però, que a llocs com Vic i Ripoll el sector concertat n’escolaritza més en algunes etapes educatives.
Les dades es van presentar aquest mes de juny al Parlament i evidencien que la segregació escolar de l’alumnat estranger a Catalunya s’ha reduït un 25% en sis anys i la de dins dels municipis ha baixat més del 40%. El curs 2018-2019 els centres públics escolaritzaven prop del doble d’alumnat estranger que el sector concertat i el curs 2023-2024 ja hi havia 1,3 vegades més d’alumnat estranger a la pública que a la concertada. En l’actualitat a Primària, el 31% dels alumnes de l’escola pública té necessitats educatives específiques per raons socioeconòmiques, pel 17% de la concertada, i el desequilibri és menor a Secundària, on són un 21,5% dels alumnes de la pública i un 15% de la concertada. Hi ha, però, desigualtats territorials importants, condicionades en part pel lloc on estan situats els centres públics i concertats en els diferents municipis, amb nivells de segregació residencial, i en part també per la intensitat de les mesures d’escolarització equilibrada que s’hagin portat a terme. És així com a zones com la Catalunya Central i a ciutats com Vic i Ripoll, juntament amb Olot, Vilassar de Mar o Vilanova i la Geltrú, la concertada n’acaba aplegant més.
Segons les dades del Departament d’Educació, a Vic l’escola de titularitat privada, que és majoritàriament concertada, té un 49,7% d’alumnes amb necessitats educatives específiques a Infantil pel 44,6% de la pública. A Primària la situació és a la inversa i la xifra és de 46,4% a la concertada i 51,4% a la pública, mentre que a l’ESO torna a ser la concertada qui en té un major percentatge, amb un 49% pel 48% de la pública. En el cas d’Infantil i Primària les dades són amb 11 grups a la concertada i 10 a la pública, mentre que a Secundària la proporció és a la inversa, amb un grup més als centres públics. “Comencem a I3 en igualtat de condicions perquè busquem l’equilibri però en funció de la matrícula viva tenim un cert biaix i després també hi ha moltes altres casuístiques”, afirma la regidora d’Educació, Elisabet Franquesa. Posa d’exemple quan hi ha “baixes de places ordinàries que s’acaben omplint amb necessitats educatives, germans que van en centres que ja estan al límit o alumnes que al llarg de l’escolarització se’ls detecta una sordesa o dificultat d’aprenentatge”. A primer d’ESO es torna a buscar l’equilibri “però si hi ha un biaix en un centre el mantenim per donar continuïtat als alumnes”. Franquesa explica que “es fa molta cirurgia i a vegades el número absolut és més alt però no és ni la filosofia, ni la tendència ni la voluntat”.
Entre aquestes escoles concertades amb més percentatge d’aquesta tipologia de places hi ha el Sagrat Cor. “Nosaltres tenim una vocació de servei d’Educació de Catalunya i per nosaltres tots els alumnes són benvinguts”, diu el seu director, Miquel Maydeu. Tot i així, afegeix que “a Vic no li convé la segregació i ara mateix no podem dir que sigui una ciutat sense segregació”. Per centres com aquest “el més greu és que no rebem els recursos. Les paraules del Departament són bones, però les accions són insuficients”.
A Ripoll mentre que a Infantil i Primària la pública és qui més places de necessitats educatives específiques té (40% a Infantil pel 31,7% de la concertada i 38,2% a Primària pel 36,2% a la pública) –també té més alumnes– a l’ESO la situació es capgira i la concertada n’escolaritza un 44% per un 30,1% de la pública. Hi ha centres concrets, però, on la concertada assumeix moltes més places d’aquest tipus a tots els cursos i l’escola Vedruna de la capital del Ripollès n’és un clar exemple amb un 42,03% a Infantil, un 43,8% a Primària i un 44,22% a Secundària. “Estem contents d’assumir aquesta responsabilitat social perquè és el nostre propòsit educatiu. Estem convençuts que de la manera com educarem la gent amb aquestes necessitats educatives específiques és com seran els ciutadans del futur de Catalunya i hi posem tots els esforços del món”, assegura el responsable de Pedagogia i Innovació de la Fundació Vedruna Catalunya Educació, Manel Salas. Des de la direcció d’aquestes escoles destaquen que “tenim uns mestres que valen un imperi perquè hi posen tot el seu esforç i dedicació perquè tots els alumnes puguin tirar endavant” i afegeixen que les dades “trenquen l’estereotip que l’escola concertada és segregadora”. Tot i aquest compromís, però, demanen també a la Generalitat un “finançament just perquè si no s’aboca aquelles escoles amb més responsabilitat social a la no sostenibilitat econòmica” i al mateix temps reclamen “més mans per atendre adequadament la diversitat”.
L’estudi també recull els municipis amb els nivells més alts de detecció d’alumnes amb necessitats educatives específiques i Manlleu és el tercer a I3 amb un 54,9% d’alumnes per darrere de Salt (59,4%) i Badia del Vallès (58%). Entre les primeres posicions també hi figuren Torelló (47,8%) i Vic (46,7%).
