“Estem desinformats perquè hem perdut els punts de referència”

Llicenciat en Ciències de la Informació i en Ciències Polítiques, el vigatà Enric Ordeix (Vic, 1970) és avui director del Grau de Gestió de la Comunicació Global, del Màster en Comunicació Global, Lideratge i Diplomàcia Corporativa i membre de l’equip directiu de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals de Blanquerna - Universitat Ramon Llull. En temps de crisi, com la que estem vivint, proliferen les notícies falses que confonen i desinformen. Són una autèntica lacra? Els rumors són fruit de la desinformació. Les persones tendim a o bé inventar o bé buscar fonts que ens semblen creïbles. És una inèrcia humana per combatre l’angoixa de no tenir resposta als fets. Les emocions vinculades al sentiment d’impotència i de por fan créixer encara més la necessitat de buscar explicacions a les coses que ens semblen extraordinàries, inaudites o injustes. Si a això hi afegeixes que hi ha persones que han vist aquí l’oportunitat de gaudir de cert protagonisme i deixar-se portar per una vanitat innecessària davant l’incert i la feblesa emocional col·lectiva, llavors és quan més han proliferat les notícies falses. Comunicar bé en temps de crisi no és fàcil. Com creu que ho estan fent, en general, els governs de Catalunya i l’Estat?Hi ha tres màximes per comunicar en temps de crisi. La primera és reconèixer l’abast de la tragèdia, encara que faci mal i pugui anar en contra del sentir col·lectiu. La segona, seqüenciar i organitzar el procés comunicatiu. Com ara que uns mateixos interlocutors informin dels temes clau i en un mateix moment del dia. D’aquesta manera donem continuïtat i transmetem seguretat. I la tercera, l’avaluació de l’acció i el pla de futur o full de ruta. Les institucions que millor gestionin aquestes tres fases resistiran millor als greuges de credibilitat que els pugui ocasionar aquesta crisi. El govern espanyol fa servir interlocutors diversos, de forma descoordinada en temes i temps. El govern de la Generalitat, en canvi, això ho ha tingut molt més en compte. En el món actual la gent creu estar molt informada, però en realitat potser no ho està tant?Estem desinformats perquè hem perdut els punts de referència. A poc a poc, un cop democratitzat l’accés a les xarxes socials, ens hem vist amb la necessitat de buscar informació de fonts amb credibilitat. Quanta informació hem rebut de les màscares protectores per preveure el coronavirus? Sabem, però, que només podem creure aquella informació que provingui d’institucions amb un cert crèdit. La persona ben informada no és aquella que ho consumeix, llegeix o mira tot, sinó aquell que tria bé les fonts i en fa una lectura acurada. L’accés a la informació sovint ens porta a l’excés d’informació, que, alhora, ens confon i ens desinforma. Molt connectat no és sinònim de ben informat.Aquest dies, tots tenim la sensació que hi ha un sol tema a l’agenda mediàtica, encara que mirat des de diferents angles. La reiteració dels continguts a què ens tenen acostumats els mitjans de comunicació generalistes, per transmetre la sensació que ens informen dels fets amb detall i de forma acurada, és poc eficaç des d’un punt de vista de l’adquisició de coneixement. Els continguts d’un telenotícies poden cabre entre dues i tres pàgines d’un diari en format tabloide. Els nous formats que ens arriben per les plataformes tipus WhatsApp estan replicant un tipus de periodisme d’entreteniment i d’opinió que contribueix poc en la transmissió del que entenem com a “bona informació”. Qui està molt connectat, per tant, sap les coses abans, però de manera poc eficient i, probablement, de forma confusa. Es pot informar sense crear alarma social?Aquest hauria de ser el repte d’una administració pública responsable. Quan un organisme gaudeix de legitimitat, difícilment genera alarma social. La ciutadania vol saber les coses tal com són i amb evidències. Hem sentit posicions molt contundents i gairebé visionàries amb relació al coronavirus. El govern alemany es va atrevir a dir, just quan encara la pandèmia era incipient, que la majoria de la població podria passar la malaltia, d’una manera o altra. Tothom es va alertar, però ningú va negar l’autenticitat i raonabilitat de l’afirmació. En canvi, quan altres mandataris han volgut negar l’evidència, amb la intenció d’evitar alarma social, llavors han tingut dificultats per redreçar la situació i han hagut d’utilitzar mesures més restrictives. En moments de crisi tot comunica. Creu que ha estat adequat militaritzar part de la informació com està fent el govern de l’Estat?Hem vist dos tipus de narratives segons del govern que es parli. El cas del govern espanyol ha volgut equiparar seguretat amb fermesa i, per això, ha combinat el poder civil amb el militar. El govern català ha preferit una narrativa de proximitat, delegant part del discurs a les institucions locals, com ara ajuntaments i hospitals. És evident que l’escenografia del govern espanyol no hauria funcionat pel de la Generalitat. El símbol o icona d’un representant de l’exèrcit a Catalunya es conceptualitza de manera ben diferent que a la resta d’Espanya. Les epidèmies propaguen por i inseguretat. Sí. I això no es pot evitar. En qualsevol situació de crisi social cal combatre la inseguretat amb fermesa i una certa perspicàcia. L’element clau per a la majoria de les institucions i empreses serà treballar la recuperació de la seguretat en l’altre, en el personal que t’atén a les botigues i entre els empleats de les empreses. Un dels grans reptes per a les agències de relacions públiques del país serà treballar la percepció d’excel·lència en la gestió i producció dels productes o serveis. També en el terreny sanitari i d’higiene. La reacció humana clàssica davant d’una situació d’inseguretat és recollir-nos en allò que coneixem i ens és propi: la família, els amics… si ho portem a l’àmbit social, veiem com la botiga del barri incrementa la seva afluència i clients, especialment si estem parlant de l’alimentació. Hi ha molts estudis que preveuen un repunt del consum responsable i de proximitat. La por ajuda a avançar o paralitza?El que paralitza és el canvi d’hàbits, no tant la por. La por és l’avís que cal canviar aquests hàbits. La intel·ligència social rau en la capacitat d’adaptar-se al canvi i a minoritzar el procés d’adaptació a la nova situació. Això ho hem vist clarament en el nostre confinament. Estic convençut que hi ha molta gent que podria allargar aquesta situació sense cap patiment. Què hauríem pensat si ens haguessin dit d’entrada que ens havíem de confinar a casa més d’un mes? Com hauríem reaccionat? Quina por! Si bé, ara, el procés de desconfinament haurà de tenir en compte la por a l’exterior, perquè els hàbits de conducta hauran de ser diferents i les mesures sanitàries molt més estrictes. La responsabilitat de les institucions i, també, dels mitjans de comunicació serà acompanyar les persones i col·lectius a adaptar-se a aquesta situació tan incerta. Les xarxes socials han permès connectar gran part de la població. Però hi ha segments, com el de la gent gran, que en continuen al marge…El que hem viscut amb el coronavirus és un reflex de la nostra societat. Malauradament, les minories o persones amb risc d’exclusió social continuen patint la crua realitat d’una societat excloent. Les xarxes socials això no ho canvien. Amb tot, en un món que per unes setmanes ha passat a ser primordialment on line, crec que és de gran vàlua la donació de tauletes per a residències d’avis, per evitar o, almenys, minorar aquesta exclusió. Accions d’aquest tipus són les que ratifiquen la narrativa de proximitat a què ens referíem i que marquen un element diferencial entre el govern de la Generalitat i el de l’Estat. Una mostra recent que les xarxes socials reflecteixen la nostra realitat el veiem en un estudi elaborat en plena crisi sanitària per part de Blanquerna i l’Emerson College de Boston, on es mostra que els barcelonins es connecten i es relacionen socialment davant la crisi fins a un 36% més que els novaiorquesos. Estem preparats per assumir aquests nous models de socialització?L’estudi anterior ens diu que la nostra cultura es mou en patrons de més proximitat social que la novaiorquesa i, això, es deriva en més activitat a les xarxes. Això ens mostra que estem, ja ara, assumint els canvis derivats de la crisi i que ja hem adoptat nous models de socialització. Es diu que els nous hàbits es fan propis pels volts d’un mes. El confinament provocarà que tant l’ensenyament com el comerç siguin factibles també en format online, fins i tot en aquells establiments o centres d’ensenyament que no estaven habituats a aquest sistema de negoci o servei. Ens sorprendrà quan un institut o universitat ofereixi l’alternativa online als seus estudis tradicionals. D’altra banda, la distància social obligada s’establirà de forma habitual fins que no tinguem una vacuna efectiva. En aquell moment, d’aquí a aproximadament un any i mig, ja ens haurem habituat a saludar i parlar amb una certa distància de prevenció. Podem viure sense abraçar-nos?No crec que haguem de viure sense abraçar-nos. En llenguatge no verbal la distància social expressa el grau de confiança o desconfiança que tens amb la persona que tens al davant. Aquests dies, tots hem tingut un sentiment de culpa quan ens hem trobat un amic o familiar al supermercat o al carrer i hi hem hagut de conversar establint un “espai reglamentari”. Això és artificiós i no crec que ho haguem d’incorporar a l’anomenada “societat postcoronavirus” perquè malmetria la nostres relacions més bàsiques. Que hem d’establir nous codis de conducta gestual és ben segur, però apareixeran de forma espontània i diferent en cada cultura o realitat social. Per tancar el tema de l’abraçada… vivim en uns moments amb un gran component emocional que acceptem amb resignació. Aquests dies, tots coneixem algú, o hem viscut, la pèrdua d’una persona propera i sabem com ha estat de dolorós no haver pogut donar l’últim comiat amb una abraçada. No es pot viure sense això, és inherent a la condició humana. Com podem compaginar aquest món accelerat amb la certa pausa tensa que implica aquest moment?M’agrada el concepte de pausa tensa. Lluitem per ser amos de la nostra agenda i, d’alguna manera, participar de la de l’altra gent. Aquests moments de silenci o de desacceleració ens han donat l’oportunitat de ser més a prop del domini del calendari i de l’assoliment de tranquil·litat. Amb tot, això de tenir temps, que ens hem repetit com un mantra una i altra vegada, ha estat certament enganyós. No és que tinguem més temps, sinó que hem deixat d’estructurar-lo de la manera que estàvem habituats a fer-ho. Ara han aparegut una colla de condicionants nous que fan que la nostra velocitat sigui una altra, però sense pauses i a un ritme més constant. A quanta gent li falta temps, ara que en té? Sembla una contradicció, però, com dèiem, és qüestió d’hàbits. Es podrà canalitzar tota aquesta energia que desprenen les xarxes socials a crear consciència?Els grans agents de canvi social tenen tots un suport col·lectiu de base amb una gran mobilització a les xarxes. És el que anomenem en anglès grassroots. Els activistes o agents de canvi utilitzen la tecnologia per cercar legitimitat davant els poders i contrapoders amb els quals s’han d’enfrontar. El nou ordre mundial demana d’una nova diplomàcia ja no tant dels governs sinó de la gent, amb més capacitat d’acció i mobilització. La crisi del coronavirus és la crisi contemporània més gran que ha patit el món globalitzat, en què serà imminent una reacció per part d’una població intercomunicada, especialment davant d’un problema col·lectiu que toca els grans temes que qüestionen el sistema actual.

“Estem desinformats perquè hem perdut els punts de referència”

“Vic és el bressol d’un model innovador de reconeixement de la dependència a tot l’Estat”

Protesta a Vic per plantar cara al Plater

Tot obert per a la tornada

Mor un motorista en un accident a la BV-5301 al Brull

LA PREGUNTA

El ‘cas Zapatero’ compromet la continuïtat de Pedro Sánchez com a president del govern?

“Vaig veure en un anunci a EL 9 NOU que buscaven professors i vaig decidir presentar currículum per provar-ho”

Mor una noia de 25 anys en sortir de la carretera i bolcar amb el cotxe a la C-17 a Vic

Manlleu s’uneix per en Jan per visibilitzar una malaltia poc coneguda, l'atrèsia d'esòfag

“Ara cada setmana tenim més d’una taula d’estrangers”

Manlleu estrena un mural gegant de Pilarin Bayés que converteix la ciutat en una enciclopèdia visual

Acord per salvar Sant Pere de Casserres

El primer Esclat a Barcelona d’un home decidit a “fer empresa”

Can Fortuny, de Centelles a Vic

Investiguen un vessament al Ter a Manlleu

Grup Viñas compra la fàbrica de l’Agrària de Torelló, on es farà el pinso per als vedells