Etern conflicte

Passen els anys i la situació en comptes de millorar s’agreuja. Els ramaders del Brull denuncien un estiu més un problema que cada vegada es més comú a les zones de muntanya: la difícil convivència dels ramats de bestiar i els gossos deslligats. Josep Brunet, ramader de Can Brudon, a Collformic, explica que “hi ha una ordenança municipal que obliga a portar lligats els gossos”. No obstant això, any rere any s’ha trobat com els visitants al Matagalls porten animals deslligats que acaben atacant el bestiar. “Són gossos que mai han vist ramats i, en trobar-se la primera ovella, ja s’hi tiren a sobre, la mosseguen o la persegueixen”, es queixa Brunet. A causa d’aquests atacs, els ramaders passen molts mals tràngols, però a més a més han d’assumir pèrdues econòmiques: “Cada any moren de 10 a 12 caps de bestiar a conseqüència de les mossegades”. Això equival a com a mínim 1.000 euros, però el pitjor és que el problema es repeteix cada any i per Brunet i el seu veí i company de professió, Joan Ramírez, del mas Sant Andreu, “s’està tornant una situació insostenible”. Tots dos diuen que aquest 2021 “semblava que s’havia calmat una mica”, però una vegada ha arribat l’estiu torna a començar la mateixa història”. Brunet hi afegeix que “enguany ja hi ha dues ovelles ferides, una de meva amb una mossegada a les costelles i una altra d’en Joan”. Un dels ramats de la zona de Collformic. / Eric Calduch Des de l’Ajuntament del Brull s’han esforçat a buscar solucions, però, per ara, sembla que no hi ha manera a l’hora de frenar els atacs als ramats. L’alcalde, Ferran Teixidó, explica que “és una situació complicada”, i que “estem igual que fa molts anys”. Recrimina que “les administracions no fan res i la gent del parc natural del Montseny, tampoc”. Tot i així, no té intenció de tirar la tovallola, i destaca que les diverses parts implicades tenen pendent una reunió. Des del punt de vista de Brunet i Ramírez, una de les solucions més extremes però, segurament, efectives, seria “prohibir els gossos a les zones de ramat”. I és que tot i pertànyer a un espai de Parc Natural, gran part dels terrenys per on creua el camí de pujada al cim del Matagalls són propietat privada, i els ramaders hi tenen els ramats. “A mi m’agrada que vingui la gent de fora però que no ens matin i ens destrossin el bestiar. Haurien de ser una mica més conscients”, reflexiona Brunet. Totes les solucions aplicades fins al moment, incloent-hi una ordenança municipal i la vigilància d’alguns cossos de seguretat, s’han acabat demostrant insuficients. “A Collformic tots els gossos van lligats, però un cop dalt de la muntanya els deixen anar”, lamenten els ramaders. Tot i les multes, les senyalitzacions i les discussions constants, molts dels visitants continuen sense conscienciar-se davant d’una situació que s’està tornant insuportable. “Portem quasi vint anys així. S’ha de veure com es pot solucionar aquest problema, perquè sinó els quatre pagesos que quedem aquí dalt haurem de plegar”, diu Brunet amb resignació.

Etern conflicte

Només la meitat de persones en edat de risc es fan el cribratge de càncer de còlon a Osona i el Ripollès

Una eina digital creada amb participació de la UVic millora la detecció de la dislèxia i la discalcúlia

La revolució de la IA, a debat

Unió de Pagesos recull els seus 50 anys en una “exposició interactiva”

LA PREGUNTA

Creu que els aranzels imposats per Donald Trump són una bona opció?

Mor atropellat per un camió a la C-25 a Gurb

Un detingut pels incidents entre els ocupes i el propietari d'un habitatge a Vic

Entren a robar a una casa de Sant Julià mentre dormien i arriben fins a la tauleta de nit

Una furgoneta crema al mig del carrer a Tona

Accident a l'entrada de l'Esquirol amb un motorista ferit

L'Estanc Crivillés de Vic reparteix un premi d'un milió d'euros de l'Euromillones

Adeu a Natàlia Peix, un referent a EL 9 TV

Busquen dos homes com a presumptes autors d'una agressió sexual a Sant Miquel de Balenyà

Un motorista resulta ferit lleu en un accident a la zona dels Terrers del Puig de Gurb

Clam contra la violència a Sant Miquel de Balenyà