Fa 125 anys del naixement de Caixa Manlleu, forçada a la desaparició l’any 2010

Corria el febrer de 2008. Caixa Manlleu presentava els comptes de l’any anterior i a la roda de premsa se li demanava a qui era president de l’entitat, Joan Contijoch, sobre els cants de sirena que arribaven del Banc Sabadell per absorbir l’entitat osonenca. “Si ens consideren una competència és que ho fem bé.” Faltaven mesos per a la fallida de Goldman Sachs i la posterior crisi financera i en aquella roda de premsa ningú hauria imaginat que dos anys després presentarien l’últim exercici tancat com a Caixa Manlleu. L’entitat es fusionava amb Caixa Sabadell i Caixa Terrassa per convertir-se en Unnim. Poc després, el BBVA va absorbir-ho per un euro. Ningú s’imaginava la fi de Caixa Manlleu, però vist amb perspectiva els directius de les darreres dècades de vida de l’entitat osonenca recorden com n’eren de conscients de la nosa que feien als bancs. Tomàs Moreta, darrer sotsdirector general de Caixa Manlleu, i Martí Oller, director general fins al 1997, durant la presidència de Pere Rifà, situen el punt d’inflexió en el reial decret d’agost de 1977 impulsat pel ministre d’Economia, Enrique Fuentes Quintana, que igualava l’operatòria de les caixes i els bancs. “Fins aquell moment les caixes treballàvem amb només dos productes: llibretes ordinàries i hipoteques”, recorda Oller. Això va fer que les caixes d’estalvis anessin guanyant quota de mercat fins arribar al 50-50, recorda Moreta. Els bancs, afegeix, no podien oferir l’atenció de proximitat d’unes entitats que tenien dominat el territori i, finalment, el 2008, amb José Luis Rodríguez Zapatero com a president del govern central i Miguel Fernández Ordóñez com a governador del Banc d’Espanya, es posava en marxa el FROB (Fons de Reestructuració Ordenada Bancària), que ha deixat el sector dominat per quatre grans bancs a l’Estat espanyol i la tendència actual de concentració d’oficines. “Els hi costarà car. Amazon, Google o Paypal en saben molt més que ells de fer coses sense oficines i tenen molt més potencial”, diu ara Moreta. Tant Oller com Moreta són una mostra del que era Caixa Manlleu. Van començar treballant en una oficina i a còpia d’anys i experiència van acabar formant part dels òrgans directius. Moreta va entrar-hi l’any 1973. “Jo era el treballador número 58 de tota la història de l’entitat. Quan em vaig jubilar, érem 500.” Durant tot aquest període van viure l’evolució i creixement d’una entitat arrelada al territori. “Vam créixer basant-nos en el servei al client”, diu Moreta, que recorda “quan les hipoteques es feien molt ben fetes, a tipus fix, el client sabia què contractava i una casa valia 250.000 pessetes” (avui serien uns 1.500 euros). Treballar amb la mateixa operativa que els bancs va comportar oferir nous productes. Moreta recorda com el límit de permetre només col·locar el 20% de tots els diners que un client tenia a l’entitat a les inversions subordinades li va portar més d’un enfrontament. Altres entitats no tenien topalls i ara pot dir amb el cap ben alt que ningú va perdre tots els diners amb aquest producte a l’entitat osonenca. No té bons records del boom immobiliari. “No puc dir que no hi vam entrar, però no amb molta afició”, diu. Fa 30 anys teníem 13 banques ètiques a CatalunyaTomàs MoretaÚltim subdirector general de Caixa Manlleu Moreta encara està dolgut amb com van desaparèixer les caixes d’estalvis. “Qualsevol empresa ha de fer una funció social. Les caixes assumíem el risc de caixes i el risc de crèdits. Els bancs ara no cobreixen cap d’aquests principis. Quin sentit tenen si no hi ha benefici per a la societat?”, es pregunta. I opina que el sistema de caixes, amb la seva obra social, era equivalent a l’actual banca ètica: “Fa 30 anys teníem 13 banques ètiques a Catalunya”. En queda part de l’obra social gestionada per hereus com la Fundació. “Una caixa, un territori”, al Museu del Ter fins l’1 de maig Les mesures per evitar el contagi de la covid-19 van obligar a suspendre la inauguració de l’exposició “Una caixa, un territori. 125 anys de la creació de Caixa Manlleu”, prevista per aquest dimecres al Museu del Ter. La mostra, però, es podrà visitar des d’aquest dijous fins a l’1 de maig. És un recorregut cronològic a la història de l’entitat i de l’actual Fundació Antiga Caixa Manlleu, hereva de la seva obra social. Caixa Manlleu va néixer amb l’impuls de l’Església i els industrials que veien en les caixes i l’estalvi una manera de contribuir a l’apaivagament dels conflictes socials amb la millora de les condicions de vida de la classe obrera. En aquesta línia l’entitat manlleuenca va viure una primera fase de consolidació. La segona meitat del segle XX va estar marcada per l’expansió, primer a la comarca d’Osona, desplegant una incipient xarxa d’oficines entre 1946 i 1960. En les darreres dècades del segle XX van travessar la frontera comarcal i quan la caixa va desaparèixer comptava amb 108 oficines. L’exposició, coproduïda pel Museu i la Fundació, amb audiovisuals, consta de documents, fotografies i objectes representatius de les diferents etapes.

Fa 125 anys del naixement de Caixa Manlleu, forçada a la desaparició l’any 2010

L’Ajuntament de Ripoll es desmarca del polèmic discurs xenòfob i partidista de Ramon Cotarelo per la Diada

Ripoll commemora la Diada amb una glossa de Ramon Cotarelo al monestir

Un setembre rècord de calor

La Marxa dels Vigatans omple la plaça de la Catedral en homenatge a Domènec Parera

LA PREGUNTA

Aprova la dimissió de Trapero?

“L’amazic és probablement la tercera llengua més parlada a Catalunya”

“Escollir l’Amor” en el dol

“Tinc la sort de poder explicar-ho, i ho penso explicar fins a la sacietat”

L'alcaldessa de Ripoll, Sílvia Orriols, es crema en un incendi a la cuina de casa seva

Condueixen sense carnet i a tota velocitat un cotxe llogat a Alemanya que acaba en una bassa de Manlleu

Mor un home mentre pujava el Taga

Frigorífics Ferrer trasllada part de l’activitat a Centelles per descongestionar la planta de Vic

“L’última abraçada que ens vam fer m’ha perseguit sempre”

Elisenda Carrera serà la candidata d'Aliança Catalana a Vic

Mercè Generó es jubila d'Osonament