La falta de porc en dispara el preu a les llotges fins a màxims històrics

Del novembre cap aquí la cotització del porc no ha parat de pujar i s’està arribant a preus mai vistos. No és només una conseqüència de la inflació i l’augment del preu de les matèries primeres, l’energia i l’alimentació dels animals. A l’equació hi juguen altres factors i el resultat és ara mateix imprevisible. El factor clau és que falten caps de bestiar. Des del sector apunten a la PRRS (síndrome reproductiva i respiratòria porcina) a Catalunya i la resta de comunitats porcines espanyoles, l’eliminació de l’òxid de zinc de l’alimentació el passat mes de juny i fora d’aquí la PPA (pesta porcina clàssica) en alguns països europeus com a elements que estan desencadenant una falta de porc als escorxadors. Per mantenir l’activitat, estan entrant porcs d’altres països, però no sempre és suficient. “Se’ns n’ha anat de les mans, no sabem com espetegarà”, admet el tractant de bestiar gironí Josep Maria Serra, de Serra Martí. El quilo de porc viu ja ratlla els 2 euros (1,979, en la darrera sessió de Mercolleida) i el garrí arribarà als 100 (dada ja superada a la Llotja de Vic des del 17 de febrer, quan el ritme de creixement setmanal estava desbocat, amb variacions de fins a 7 euros). A Mercolleida, la dada se situava dijous en els 92 euros, 18 euros més que a principis de febrer. La PRRS (popularitzada dins el sector amb el sobrenom de Rosalia) és una malaltia respiratòria que fa pràcticament dos anys que porta de corcoll el sector, que es va començar a detectar a Catalunya a les granges de Girona i ja s’ha estès per tot el principat i la resta de l’Estat espanyol. Provoca baixes, tant de mares com de garrins i porcs d’engreix, o en el millor dels casos creixements més lents dels animals. A això cal sumar-hi que des del juny passat no es pot aplicar òxid de zinc a l’alimentació, un producte que s’utilitzava com a antídot a les malalties, però que té conseqüències ambientals. “Això se soluciona amb mesures de bioseguretat a les granges. Hi ha mortalitat, però no tanta com amb la PRRS”, assegura Serra. Un altre element que juga en l’equació és el fet que en zones d’Europa com Bèlgica, el govern està promovent el tancament de granges, per qüestions ambientals, apunta Serra, i això provocarà una reducció important de la cabana porcina europea durant aquest any. Actualment, estan entrant principalment de Bèlgica i els Països Baixos de l’ordre de 35.000 garrins setmanals a l’Estat espanyol i els grans integradors busquen granges on fer l’engreix per intentar mantenir el nivell d’activitat. Això genera una altra inquietud i és el fet que es compren més números a la rifa perquè la PPA travessi els Pirineus. Serra, en aquest aspecte, llança un missatge tranquil·litzador: “No s’ha parat mai d’entrar porc de fora i no ha passat mai” i assegura que les mesures de control veterinàries a l’hora de carregar els animals a les granges d’origen són “molt estrictes”. En aquesta situació, els escorxadors demanen caps per continuar subministrant carn al mercat intern però també a fora. Des del grup Vall Companys, propietaris de Patel, a Sant Martí Sescorts, admeten que “la realitat del sector evidencia que hi ha una lleugera rebaixa de la cabana ramadera, amb la conseqüent disminució de l’entrada d’animals als escorxadors respecte a anys anteriors. Això és degut, principalment, a la PRRS, a les conseqüències de la retirada de l’òxid de zinc i a una tendència global de reducció de cabana per l’encariment de les matèries primeres”. Des de Patel apunten que el problema s’arrossega ja de fa uns quants mesos. “Ha afectat al llarg de l’estiu del 2022, que va suposar una menor productivitat de les granges de les mares.” Menys caps a l’escorxador també implica una reducció de l’activitat. “Ens repercuteix en costos però intentem que no repercuteixi en la jornada laboral”, assegura el gerent d’Esfosa, Francisco Sorolla, que assegura que “els treballadors d’Esfosa treballen en primera classe” i hi ha hagut dies que s’ha reduït l’activitat però, per ara, sense repercutir en les nòmines. Des de Patel, en canvi, no expliquen els efectes en la producció, si bé és cert que una part de la mà d’obra està externalitzada i amplien o redueixen serveis en funció de les necessitats de cada moment. L’externalització, que després d’acabar amb el sistema de falses cooperatives es fa a través d’empreses com Sic Outsourcing, de Vic, també és una de les preocupacions del sector i es va tractar el 21 de febrer en una sessió organitzada per la Federació Empresarial de Carn i Indústries Càrnies (Fecic) i el bufet Cuatrecasas a Vic. Ara bé, ni es va convocar la premsa ni n’ha transcendit informació concloent. Lleugera reducció de les exportacions durant el 2022 Catalunya és la principal comunitat productora i exportadora de porcí de l’Estat espanyol. Segons la memòria anual d’Interporc, amb dades de l’Agència Tributària, l’any passat el 40,1% del porcí produït a l’Estat espanyol sortia dels escorxadors catalans, doblant la dada de la segona comunitat del rànquing (Aragó, amb un 19,9%). Ara bé, la xifra es dispara si parlem d’exportació. Les expedicions que surten de Catalunya suposen el 55,3% de les de tot l’Estat. Al segon lloc hi torna a haver l’Aragó (20,8%). En tota aquesta indústria hi tenen un paper rellevant empreses d’Osona que ja pertanyen a grans grups com els aragonesos Jorge (que ara és també l’accionista majoritari d’Esfosa) i Costa i el lleidatà Vall Companys. Les companyies més grans del sector amb capital encara osonenc són Mafriges i Montronill. Tornant a l’exportació de porcí, el 2022 va ser un any marcat pel retorn de l’activitat al mercat intern xinès després del brot de la PPA que va afectar el gegant asiàtic des de 2018. De les 1,2 milions de tones de porcí que es van exportar a la Xina el 2021 (el 2020 havien estat gairebé 1,4 milions), es va passar a 698.600 l’any passat, una caiguda del 44% en volum del 39,7% en valor. La facturació total a la Xina va ser de 1.630 milions d’euros. Això es va compensar amb Itàlia (216.340 tones), Filipines (209.000), Japó (204.000), Corea del Sud (145.000) i Portugal (124.000). Amb tot, el segon país on més s’exporta és França (290.000), on la dada va baixar de 10.000 tones. En total, es van exportar 2,9 milions de tones (-5,2%) per un valor de 8.200 milions d’euros, que els increments de costos van fer que fos un 7,3% més alt que el de l’any anterior.

La falta de porc en dispara el preu a les llotges fins a màxims històrics

Troben una granada de la Guerra Civil en una masia de Gurb

Tona tira endavant el Pla integral de millora del barri del Jalec

Adam Raga guanya amb autoritat els Tres Dies de Trial de Santigosa

La Generalitat concedeix la Creu de Sant Jordi a la Congregació de la Mare de Déu dels Dolors de Vic

LA PREGUNTA

Qui guanyarà la Lliga de futbol?

Rescaten un grup que no tornava després d'anar a córrer cap a la Creu de Gurb

Ferit després que el colpegi el tren entre Manlleu i Torelló

A presó el lladre violent que va rebentar cotxes a Vic i Sant Miquel de Balenyà

Tres detinguts per intentar robar eines en unes obres a Vic

Marina Quintana, al centre, i Joan Moreno, en la presentació de Rodem!, el 2023

A judici una treballadora acusada d’estafar 30.000 euros a través de factures a Vic

L’edifici del CAP de la plaça Divina Pastora, al barri dels Caputxins

"És el premi més gros que hem donat mai"

Els radars de velocitat de Vic posen unes cinc multes al dia

La Generalitat renovarà l'estació d'autobusos de Vic