“Fins que no et piques fort els dits, costa de reaccionar”

Quan va arribar a la universitat per estudiar Ciències de l’Activitat Física i l’Esport l’any 2012, no tenia ni idea de què eren ni com funcionaven les apostes esportives en línia. Alguns companys de classe feia temps que hi estaven endinsats i el van animar a registrar-se a una aplicació. “La primera vegada no passa mai res”, reconeix. Però quan un dia va invertir 20 euros i en va aconseguir 90, es va preguntar “tan fàcil és guanyar diners veient el que a mi m’agrada?”. Sense adonar-se’n, el que es presentava com una afició es va convertir en una autèntica addicció. Aquest veí d’Osona, a qui anomenarem Joan perquè demana mantenir l’anonimat, apostava dos o tres dies a la setmana en tennis, un esport que dominava i del qual tenia molta informació “que semblava que em servia de control”. En l’inici, com que cobrava setmanalment, sempre disposava de diners i “això era un problema”, ja que “si perdia els diners, els dissabtes tornava a cobrar”, explica. Malgrat que algunes vegades guanyava, “quan fas el balanç, sempre estàs en negatiu”, diu. El punt més àlgid va ser el 2017, quan en fer apostes petites al cap de tres dies va guanyar fins a 9.000 euros. “No m’havia passat mai i et creus immortal. Et penses que et faràs ric. Que havies donat amb la clau”, esmenta. En tenir els 9.000 euros, va començar a fer apostes més grans, però sense adonar-se’n la xifra del seu compte corrent anava baixant i “en qüestió de dues setmanes em vaig quedar a zero”. “Vaig pensar, quina cagada. Però el meu xip va dir que podia tornar a guanyar. Era una espiral, cada vegada estava més desesperat”, comenta. Arribats a aquest punt, va començar a treballar en una altra empresa i se li va apujar el salari. Tenia més ingressos i els bancs i altres entitats li concedien préstecs petits, que ell utilitzava per apostar. A això se li afegeix que passava per una situació personal complicada pel fet que ho va deixar amb la parella i es va morir un amic seu i una tieta. “Vaig pensar a quedar-me a casa a jugar i a evadir-me dels problemes”, diu. El 2018 cobrava uns 1.600 euros mensuals, dels quals 1.400 estaven destinats a pagar els crèdits. I quan li era impossible retornar els diners, els bancs i les cases de microcrèdits el pressionaven i “el telèfon no parava de sonar”. Després de més de cinc anys en el món de les apostes, un dia es va adonar que no podia més i “vaig trucar a la mare per dir-li que necessitava ajuda”. Va ser un cop dur per a la família, ja que no sabia que era addicte a les apostes ni que devia 12.000 euros. Els pares li van intervenir els comptes bancaris i el van animar a fer teràpia. També el van avalar, però el deute l’ha pagat ell fins aquest mes, que ha quedat saldat i li ha permès desvincular-se del passat. En aquest temps, però, “m’he hagut d’abstenir de fer moltes coses, com anar de vacances amb la parella”. Se sent a gust amb ell mateix i reconeix que tot el que ha viscut “m’ha servit d’escarment”. “Ara ha arribat un punt que en lloc de castigar-me, em valoro”, diu. No té por de recaure, se sent segur i està convençut que ha superat l’addicció. No obstant això, la teràpia li permet recordar el problema i estar alerta “per no relaxar-me i traspassar la línia”. Ara, tot el que sigui jugar amb diners ho evita i, per tant, no rep els estímuls que li activen l’adrenalina del joc. Per la seva experiència, està convençut que hi ha una cadena entre l’Estat, la banca i les cases de joc. “El meu banc sabia perfectament que els crèdits anaven destinats a les apostes. Ho veien i els semblava bé. A més, les cases d’aposta també han de tenir una relació molt estreta amb els bancs…”, reflexiona. La clau per solucionar el problema, segons ell, és buscar “de què t’està allunyant l’addicció”. Està convençut que sol “és impossible superar-ho” i “si no m’hagués plantat aquell dia i hagués trucat a la mare, no vull saber com estaria ara”. Va deixar de banda la música i els objectius professionals. Tot i això, reconeix que “fins que no et piques fort els dits, costa de reaccionar”.

“Fins que no et piques fort els dits, costa de reaccionar”

Núria Bacardit, periodista de TV3, convidada de la setmana al ‘Discapaci…Què?’

Jordi Solé serà el relleu de Francolí a la secretaria tècnica del Tona

Què hem explicat a El 9 Informatiu d’aquest dimecres, 15 d’abril?

El Cata Voltregà perd amb el Palau un partit que tenia ben encarrilat al descans

LA PREGUNTA

Veu bé la regularització d’immigrants impulsada pel Govern espanyol?

“He anat decaient molt lentament, fins a ser dependent les 24 hores”

“Si paguem, com a mínim hauria d’estar més net”

“Vaig descobrir Casserres fa cinc anys i ja hi he vingut tres vegades”

Casa Tió tanca les botigues pròpies i es concentra en el canal professional

Busquen un conductor per atropellar intencionadament un home a la C-17 a Orís

“A partir de la mort del meu marit, molta gent m’ha vingut a demanar com ho vam fer”

El Santuari de la Mare de Déu de Bellmunt s’omple amb motiu de l’aplec

Un cotxe s'encasta a un mur a la rotonda de Roda

S’esfondra una teulada al carrer Tagamanent de Vic

Un ciclista ferit en una topada amb un quad al Lluçanès