“Vivim en un context en què la seguretat és la major preocupació de la ciutadania, d’aquí i d’arreu.” D’aquesta manera l’alcalde de Vic, Albert Castells (Junts), encetava dimecres la roda de premsa per valorar les actuacions portades a terme en matèria de seguretat i civisme durant aquest mandat a la ciutat. De fet, des dels inicis, aquest govern ha fixat la seguretat com una prioritat. Com a resum, Castells subratllava que “estem bé” en comparació amb ciutats de mides semblants ni tampoc hi ha cap “índex rellevant”. Malgrat això, marcava tres principals preocupacions: els furts, les ocupacions i els patinets. Les encarregades de desgranar-ho van ser les regidores de Convivència i Seguretat, Elisabet Franquesa, i Habitatge, Núria Homs.
ELS FURTS, A L’ALÇA I DOS CADA DIA
“El furt és el delicte més alt que tenim”, remarcava Franquesa, en matèria de seguretat. Concretament, aquest representa un 40% dels delictes contra el patrimoni. “Hi ha dos furts diaris de mitjana”, afegia, destacant que hi ha hagut un repunt d’un 3,3% respecte al període anterior. Franquesa sustentava aquestes xifres amb les dades recollides per la Diputació de Barcelona (any 2023) i les de la Guàrdia Urbana en l’últim any. Alguns d’aquests furts, segons la regidora, són “petits descuits”, des de deixar el cotxe obert o anar a pagar el cafè i deixar-se el mòbil sobre la taula.
Pel que fa a robatoris amb violència i intimidació, com les estrebades, suposen un 3,4% dels delictes denunciats. “Han disminuït un 18% i en l’últim any n’hi ha hagut 350”, concretava. Tot i la comissió d’aquests delictes, Franquesa destacava que el 50% dels robatoris i furts s’han resolt. “És una dada molt alta”, apuntava la regidora posant en valor la col·laboració ciutadana i la coordinació entre les policies.
Una de les altres preocupacions són la reincidència, els accidents de trànsit i la droga. Sobre els delictes contra la seguretat viària, Franquesa concretava que es tracta de conductors sense assegurança, sense ITV, manipulant el mòbil… Aquestes denúncies, que se n’han posat 1.942 en el darrer any, han augmentat un 19%. “Els accidents greus o molt greus són zero, i els lleus han pujat un 3,4%”, subratllava. En aquesta línia, destacava, doncs, els límits de velocitat que hi ha a la ciutat i els tres nous radars que es col·locaran aviat.
Pel que fa a la droga, els delictes de tinença i consum han crescut un 5% i el 2023 es van registrar 568 denúncies. “Ens preocupa que es consumeixi”, lamentava la regidora, remarcant que, tot i que poca cosa poden fer-hi en el consum de cadascú, “es treballa i es persegueix”, sobretot des de la unitat canina (K9) de la Guàrdia Urbana, que compta amb dos gossos.
DE LES OCUPACIONS ALS PISOS BUITS
En matèria d’habitatge, les ocupacions fraudulentes són la principal preocupació del consistori vigatà. Malgrat ser de “difícil solució immediata”, la regidora Núria Homs exposava que estan trobant la fórmula de poder-les abordar, de manera “organitzada i transversal”, amb altres serveis, com el de mediació, urbanisme, la xarxa de serveis urbans o a la Guàrdia Urbana. Aquesta eina, amb la qual han pogut evitar una dotzena d’ocupacions aquest darrer any, és l’article 33 de la llei d’habitatge que permet desallotjar aquells immobles que representin un perill per als que hi viuen. “Ens dona aire per poder desocupar aquests infrahabitatges”, reiterava Homs. Vic compta amb un parc de 20.000 habitatges i es tenen comptabilitzades 167 ocupacions, algunes de les quals “donen problemes veïnals” o “on les condicions de vida no són les adequades”.
Actualment, un informador d’habitatge està fent un mapeig de la ciutat per veure quins pisos buits hi ha. Dels 20 carrers analitzats, entre el nucli antic i l’eixample Morató, on hi ha uns 2.000 habitatges, “n’hi ha 600 on no hi ha ningú empadronat”. És a dir, en un 30% dels pisos no hi consta padró i probablement estan buits. A més d’aquest informador, de cara a la tardor, s’incorporarà un inspector d’habitatge que vetllarà les ocupacions i les situacions d’infrahabitatge.
AMB LA BANYA ALS PATINETS
“Es fa un control fix setmanal de patinets”, destacava la regidora Elisabet Franquesa. El mal ús d’aquests aparells són, sense cap dubte, una de les altres preocupacions que té el govern de Vic. La capital d’Osona compta amb una ordenança municipal que regula un conjunt d’aspectes, des d’anar amb casc fins a no circular per sobre les voreres, però la regidora reconeixia que “costa de caçar les infraccions”, sobretot amb aquells usuaris que són escapadissos.
Un dels elements que els ajudarà a combatre-ho, segons Franquesa, és l’ús del dron, que permetrà agafar imatges d’aquestes infraccions. La mitjana de ferits en ciutats de la mateixa mida se situa al 0,35 per cada 1.000 habitants. Vic està al 0,7.
Sobre altres aspectes de convivència, Franquesa remarcava la feina feta pels equips de mediació i els agents cívics, que treballen tota mena de situacions perquè no acabin en denúncia. Per exemple, s’han fet intervencions en sorolls, obres il·legals, ocupacions o tinença responsable d’animals. En aquest àmbit, també subratllava la feina feta amb joves, en què se n’ha atès gairebé un centenar en risc. D’aquests, n’hi ha 15 que acumulen tres incidències anuals, i cinc que en registren set a l’any.
COL·LABORACIÓ I CIUTAT CALADA
Tant l’alcalde com les regidores destacaven la importància de la col·laboració ciutadana a l’hora de donar a conèixer o denunciar les problemàtiques de seguretat o de convivència i la seva resolució. Com a resum, la regidora de Seguretat i Convivència remarcava que el govern té “una ciutat ben calada”. “A Vic passen coses, però és una ciutat segura malgrat tot. Les coses que passen ens han de preocupar i ocupar, però no són de les coses més greus”, concloïa.
