Josep Puigdollers: “Al principi, la inseminació artificial era com explicar l’Evangeli”

Vic ha estat aquesta setmana seu d’un congrés internacional sobre inseminació artificial porcina. En la cerimònia d’inauguració, dimarts al matí, hi va tenir protagonisme l’empresa osonenca Gepork, reconeguda, juntament amb Semen Cardona, pel seu lideratge i trajectòria. Josep Puigdollers fa balanç en aquesta entrevista de com van sortir a veure món als anys setanta i els canvis que ha experimentat des de llavors el sector porcí, incloent-hi el pes dels mercats exteriors, el repte de tractar els purins o el canvi de mirada social. Al grup Gepork, fundat el 1979, hi treballen actualment 200 persones. Fa 47 anys tornaven d’un viatge a la Gran Bretanya amb la idea d’introduir a Espanya una tècnica que aquí encara estava per descobrir. Com va anar? De seguida vam veure els beneficis de la inseminació artificial, i que tindria futur, però al principi era com explicar l’Evangeli: la gent es preguntava com podia ser que les truges es quedessin prenyades sense verro. D’aquest moment hem evolucionat fins avui, que el 99% de les d’Espanya s’inseminen. Quin problema hi havia amb els verros d’aquí? Cap, però amb la inseminació artificial un verro bo ha passat de servir per a un cobriment a poder cobrir fins a 30 truges. Optimitzem un animal genèticament molt bo. Comprar-lo no tothom s’ho podria plantejar, però amb dosis de semen es permet tranquil·lament. En quins paràmetres es fixaven als anys setanta? Optimitzar en tots els sentits. Abans, per engreixar un porc calien sis mesos, ara es fa en quatre; la qualitat de la carn, que sigui menys grassa; la prolificitat... De desmamar 15 o 16 garrins per truja i any hem passat a 34. Tot això ha sigut possible gràcies a la genètica. Queda marge de millora o s’ha tocat sostre? Mai s’arriba al top de tot. Es pot anar evolucionant. Si per a la producció d’un quilo de carn abans en necessitàvem tres de pinso, ara fem amb 2,100. Podem mirar que en siguin encara menys. Hi ha moltes explotacions osonenques que importen, o importaven, llavores de Dinamarca. Per què? Una genètica hiperprolífica de producció de més garrins que ningú. Ara ja n’hi ha d’altres que la igualen. Sent que és mèrit seu que la comarca sigui capdavantera en porcí? Alguna cosa hi hem fet. Tot i això, en 40 anys ha canviat molt la mirada sobre les granges, principalment pels efectes mediambientals. Ho ha patit? No. Abans el meu pare anava de Roda a Vic en cavall, una cosa que avui no podria fer. Els temps canvien, les coses avancen i cal adaptar-se a l’evolució buscant com millorar. Les cases de pagès que vivien amb 10 vaques i 10 truges han passat a la història. Actualment hi ha d’haver empreses fortes i que facin les coses bé. A Lleida són pioners. Més que aquí? Amb què? A la plana de Vic el sector porcí va començar a despuntar d’una manera; a Lleida, d’una altra; després, a l’Aragó, i ara, cap a Segòvia, Valladolid... Aquestes zones són l’ideal, perquè s’hi pot aixecar granges de zero tenint en compte les extensions de terreny i les seves característiques, fins i tot com bufa el vent. Les explotacions ja porten incorporada tecnologia punta i estan preparades per contaminar menys. Aquí ens hem anat adaptant a partir del que hi havia. En una granja de 500 mares, per exemple, és impossible que tothom pugui fer festa els caps de setmana. Per això en necessites una de 3.000 o 3.500 organitzada en torns. Prefereixo no mencionar el terme que fan servir algunes persones per referir-se a aquestes granges, perquè el trobo poc adequat. Créixer ha permès optimitzar en tots els sentits, també les feines. El futur de la nostra pagesia passa per la integració? La integració reparteix compromisos, despeses i beneficis. Un ramader integrat sempre sap què cobrarà. Això li dona l’oportunitat de tirar endavant sense que l’afectin les crisis i, per tant, mantenir l’estructura, els treballadors, la família, pagar les lletres de la granja i arribar a tenir patrimoni al cap d’uns anys. El sector porcí ha viscut uns anys d’or exportant a la Xina. És als mercats exteriors, cap a on mirarem sempre més? Si volem produir més del que consumim, hem de vendre a fora. La Xina va ser un moment concret. Hem de trobar nínxols on no hi hagi carn de porc. Corea, Filipines, el Japó... I ara també es comencen a obrir l’Àfrica o Mèxic. Què contestaria a la gent que diu que a Osona hi ha massa porcs? Que potser no tenen tota la informació o una visió completa de la situació. En quin criteri es basen? Econòmicament, el sector porcí és importantíssim. Amb una enquesta de la Cambra de Comerç de fa set o vuit anys vam veure que més del 70% de les empreses de la comarca hi tenen relació: paletes, ferrers, fusters, gestors, advocats... Anys enrere, a Vic érem la gent de les adoberies i ens les vam carregar, però bé que funcionen a la Xina, al Brasil o a altres països. A casa nostra el porc és un motor professional i econòmic i no se’l pot menystenir, si bé estic d’acord que el sector ha de millorar. En què? Les granges han quedat obsoletes i l’administració hauria de donar permís per fer-ne de noves. Posen les coses molt difícils als ramaders quan produir en condicions òptimes ho milloraria tot. També us diré que quan estudiava la carrera ens ensenyaven a produir, produir i produir, no que el porc contaminava. Malauradament ho hem après després, però també crec que tenim la solució a tocar. Les plantes de biogàs? A Alemanya ho han resolt així. Hi ha pobles sencers que funcionen amb gas provinent de granges de porcs i de vaques. Nosaltres també ho farem. Vostè ve de família de pagès? El meu pare era tractant. Des dels set anys que soc ficat al mig dels porcs. Vaig voler estudiar veterinària, però sempre havia tingut ganes de ser empresari. Per això no m’he dedicat a la clínica. Com deia abans, un s’ha de moure, descobrir, innovar, evolucionar... A Gepork ho hem fet ara amb el magatzem de productes per a petits animals. La línia de negoci centrada en veterinària és actualment la base del grup? De rebot de dedicar-nos a la inseminació artificial i muntar un equip comercial, em van oferir vendre medicaments. Vam entrar al món de la distribució veterinària i ara en som líders a escala nacional. El centre logístic robotitzat que vam inaugurar fa dos anys és un orgull. La genètica representa un tant per cent molt petit en comparació amb el creixement que ha fet tot això. De mascota en té alguna, Josep Puigdollers? Un gat. Voltant pel món s’ha sentit orgullós de dir que és de Vic i la comarca d’Osona? Molt. I a escala nacional, de la qualitat del pernil ibèric. Els congressistes que en van tastar dimarts es van tornar bojos. Per mi és extraordinari, igual que la llonganissa de Vic, les somaies... Soc consumidor de tota la carn del porc, igual que de vedella.

Josep Puigdollers: “Al principi, la inseminació artificial era com explicar l’Evangeli”

Prats de Lluçanès presenta la segona temporada d’espectacles al Teatre Orient

La Generalitat confirma el futur Palau de Justícia a l’Era d’en Sellés de Vic

Alerta a l’oasi del català

Els Pets i Els Amics de les Arts actuaran al Microclima de Camprodon l’agost de 2026

LA PREGUNTA

Veu bé que el president dels bisbes espanyols opini sobre política?

Set detinguts i una vintena de denúncies en un dispositiu Kanpai contra la multireincidència a Vic i Manlleu

La febre per trobar el número de loteria de l'anunci d'un torró ha arribat fins a Tona

Fan malbé el ninot de l'escola Joan Maragall de Ripoll

La Rosada de Prats de Lluçanès obre portes a una nova manera de viure i envellir al món rural

Tres persones intoxicades per monòxid de carboni als Hostalets de Balenyà

Girbau celebra un dinar de jubilats a les portes de Nadal

Les millors imatges del Mercat Medieval de Vic

Osona Ripolles

S’encén un cotxe a l’Eix Transversal, a Muntanyola

“Portem 22 mesos queixant-nos dels paons i no ens fan cas”