Gerard Sancho (Junts) és alcalde a Sant Hipòlit de Voltregà. Després d’aconseguir una còmoda majoria amb 8 dels 11 regidors, va acabar integrant els regidors de les altres formacions per fer front a la problemàtica estructural del pavelló. Aquest és, de fet, un dels grans projectes de mandat, conjuntament amb la reforma de la travessera. N’ha parlat aquesta setmana a l’Angle obert d’EL 9 TV.
Vostè que és mestre, com valora l’anunci de la Generalitat d’incorporar mossos als instituts públics?
Hi ha dues bandes: gent que ho veu positivament i n’hi ha que no. En tot cas, ha estat un anunci que ha sortit molt de cop i hauria estat bé asseure’s a parlar i veure si té encaix, perquè al final cada centre té una complexitat diferent.
Parlant de policia, a principis d’any Sant Hipòlit i les Masies es van trobar amb Mossos per reforçar la seguretat. Quins problemes hi ha al Voltreganès?
Estem a tocar un de l’altre i puntualment hi ha problemes. Aquesta trobada va ser perquè hi havia una onada de trencament de vidres a vehicles que eren provocats per una persona nit rere nit durant una setmana i amb un mateix patró. És molt molest, crispa i és complicat combatre-ho amb les eines que tenim als municipis. Tenim un vigilant, però ho ha de cobrir tot. Vam traslladar el cas als Mossos i vam demanar tenir més presència. Els altres incidents més comuns són d’incivisme.
Amb què es troben?
El mateix que a tots els pobles: els propietaris de gossos que no són responsables i no recullen les caques a parcs, places i carrers, i també amb problemes de deixalles.
Aquest març han patit reiterats talls de llum. Quina és la causa?
Hi va haver un incendi en un transformador de les Masies que va provocar el primer de grans talls. Quan ho va reparar Endesa, semblava que era una cosa i va acabar sent una altra. Això va provocar més microtalls. L’incendi va coincidir amb previsió de vents molt forts cap al Ripollès i Endesa va desplaçar tècnics cap al nord per poder estar atents a això. Va ser, doncs, un cúmul de circumstàncies que van fer que passés moltíssim durant uns dies. Des de l’Ajuntament, l’únic que podem fer és posar-nos al costat dels veïns i fer les queixes. Vam aconseguir que vingués l’Agència de Catalunya del Consum. Ara s’ha estabilitzat i des d’Endesa ens diuen que la xarxa funciona bé i es preveuen millores perquè no es repeteixi.
Una de les grans obres de mandat és la reforma de la travessera. En quin punt es troba?
Estem immersos en aquesta gran obra, que és complicada perquè molta gent utilitza aquest vial. Es va fer la primera fase, des de darrere l’església fins a l’Ateneu, abans de Nadal i queden petits detalls com plantar arbres o instal·lar fanals. Ara queda la part més complexa, la fase 2, que és on estem treballant ara i va des de l’Ateneu fins al pont de Can Turró. Ja s’està enllestint i és tot allò que passa sota terra, com el clavegueram o les connexions. També hem d’acabar d’atacar el tros central, el del teatre, que serà de plataforma única i també serà complex d’executar. Les obres avancen a bon ritme i es preveu que a l’octubre puguin estar.
Aquestes obres han coincidit amb les del carril bici de les Masies. S’ha fet expressament o ha estat casualitat?
Ha set casualitat i reconec que és un inconvenient perquè al coincidir les dues obres al mateix temps ha complicat la circulació.
Una de les altres grans obres que hi ha sobre la taula són les del pavelló. En quina fase estan?
Ja tenim el projecte executiu que situa el cost en 4,5 milions. Vam anar a veure la Diputació i la Generalitat per fer-los una proposta. És obvi que l’Ajuntament no pot assumir aquesta construcció sol. El pavelló que teníem ja ens anava bé, ens hem quedat sense no per voluntat. No ens hem inventat una gran infraestructura, sinó que volem allò que teníem. On estem encallats ara és amb el finançament per part de la Generalitat pels pressupostos. Sembla ser que l’aprovació ho desencallaria. Ja veurem si al juny això serà una realitat o no. Nosaltres seguirem insistint perquè el mentrestant no és agradable per a ningú. Els 4,5 milions de l’obra, que ha de durar 18 mesos, es podrien distribuir en dos anys i faria que les aportacions fossin més dilatades. Paral·lelament hi ha l’enderroc de l’actual, que encara no està acabat perquè va sortir un imprevist. S’ha hagut d’intervenir en una galeria, com un túnel, que s’ha omplert, compactat i reforçat. Està previst que acabi en breu.
Quan creu que serà realitat el nou pavelló?
Hem de lluitar perquè sigui el menys temps possible per tenir-lo. S’està fent farragós i llarg. És així perquè som els primers que ho patim. Els diners que haurem de ficar al pavelló ens agradaria molt invertir-los en altres coses, perquè ja ens anava molt bé el pavelló que teníem.
Aquest mandat han comprat el teatre i el bar de La Catòlica al Bisbat. S’hi han començat a fer actuacions de millora?
Quan vam comprar-los la voluntat primera era obrir el bar restaurant de La Catòlica tan ràpid com poguéssim. En mirar l’estructura vam veure que hi havia un problema a la coberta. Ja ha estat substituïda i, de fet, aquesta setmana s’estan fent treballs de pintura exterior perquè la voluntat és que en els propers quinze dies ja obrim licitació perquè algú pugui tornar a obrir el bar restaurant. És un fet important perquè cau a mig de Sant Hipòlit. És un punt neuràlgic i ajudarà a dinamitzar el centre. És una obertura esperada per moltíssima gent i ara hem de creuar els dits perquè hi hagi persones interessades a portar-lo.
A principis d’any va visitar-los el conseller d’Unió Europea i Acció Exterior, Jaume Duch, que va garantir que se seguiran fons europeus més enllà del 2028.
Vam aprofitar la visita del conseller i d’allà va sortir-ne la idea de materialitzar la dificultat que tenim els ajuntaments petits per aconseguir aquests fons. Són molt complexos de gestionar, justificar, i els pobles no estem preparats. Si no tots els diners acaben anant a grans ciutats que tenen capacitat tècnica. En pro d’aquesta equitat territorial, vam traslladar això al conseller i s’està preparant un pla pilot per donar suport i acompanyar els municipis.
Com els han fet servir, a Sant Hipòlit, aquests ajuts?
Per fer la rehabilitació de l’antiga llar del jubilat. Va ser un acord entre les tres institucions: l’Ajuntament va cedir l’equipament a Sant Tomàs, Sant Tomàs va aconseguir el fons i la Fundació Gallifa també va ajudar econòmicament a la materialització. S’ha fet una cosa molt bonica: d’un espai molt ben situat, a prop de la residència i el CAP, ens hi apareix, a més del centre ocupacional que ja teníem ara, habitacions que serveixen per a llar residència. Ara només depenem que la Generalitat concerti les places. Tenim un equipament nou de trinca per estrenar. Fa una mica de mal al cor veure que tot està a punt i estem pendents d’aquesta concertació. Esperem que arribi aviat, ja que hi ha molts usuaris del Voltreganès que ho esperen amb candeletes.
Sant Hipòlit ha estrenat un espot promocional del municipi que diu “Un petit poble que vol somiar gran”. Quins altres projectes hi ha sobre la taula?
A part dels que hem anat destacant, que evidentment el pavelló continuaria estant al capdavant, Sant Hipòlit és un municipi que està creixent, malgrat que faci un quilòmetre quadrat. S’està construint i hi ha gent que hi ve a viure. Per tant, un dels grans reptes és primer assimilar aquest creixement, però alhora ser molt conscients que com que Sant Hipòlit no té indústria, un dels nostres grans ingressos és precisament que hi vingui a viure gent. En els propers anys, doncs, s’ha d’invertir en carrers, en urbanisme, en fer el municipi més amable. Això ho estem fent i ho hem de seguir fent. Molt lligat amb això, un dels altres grans hàndicaps és el tema d’aparcament. Ara ens estem plantejant fer una actuació al del carrer Ter. I l’altre gran repte per a un municipi com el nostre és com transformar el nucli antic. Malauradament, és més barat aixecar una casa en un solar buit que no pas rehabilitar. Això no ens ho podem permetre perquè al final el que fa és degradar una mica el nucli antic.
Amb tants projectes sobre la taula, ja sap si repetirà com a alcalde de Junts o encara no?
És una cosa que no hem parlat. Haurem d’asseure’ns per fer-ho. Arran del tema del pavelló, vam fer un govern unitari i ara mateix l’equip de govern està implicat en els projectes del dia a dia. Potser sí que és veritat que la part política ha quedat més difuminada. És una cosa que hem d’afrontar els propers mesos.
“AMB CASSERRES, HAVÍEM DE FER UN COP DE PUNY SOBRE LA TAULA
Vostè ha estat president del Consell Comarcal fins fa pocs mesos. Com ha anat?
Ha anat molt bé. El Consell és finalista i s’ha de gestionar els serveis que prestes a la gent o als municipis. Aquí, l’entesa ha estat màxima entre tots els grups i s’ha fet un govern molt ampli. Com que ens hem entès humanament, això ha acabat traspuant. Ha estat un mandat tranquil en el qual s’han fet moltes coses i en el qual estic molt content d’haver-hi participat. Hem fet una pinya malgrat els diferents colors i mirant-nos la comarca com un global.
Actualment n’és vicepresident. Fa poc es va anunciar que es plantejaven tancar el monestir de Sant Pere de Casserres. Hi ha cap novetat al respecte?
De moment no hi ha cap notícia d’última hora. És veritat que la setmana vinent hi ha convocat aquest Consell d’Alcaldes al monestir, en què es preveu una assistència força massiva. És una mica estrany i complicat que un Consell Comarcal, amb els problemes econòmics que tenen els consells i el poc marge de maniobra, tingui un Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN). És un monument que està precari. Havíem de fer un cop de puny sobre la taula i s’hi han d’implicar aquelles institucions que ens poden ajudar econòmicament a gestionar-lo: la Generalitat i la Diputació. Ara mateix hi ha un dèficit al voltant dels 100.000 euros, tampoc estem parlant de cap cosa. És veritat, però, que veient que aviat començaran a caldre inversions de manteniment importants o fins i tot de museïtzació, havíem de reclamar aquest canvi en la governança i formar un grup conjunt perquè s’aportessin els recursos necessaris. Per anar afrontant el futur i no deixar una herència que crema.
És optimista?
Hauria de ser optimista. La Generalitat i la Diputació donen serveis als municipis. Per molt que sigui del Consell, aquest està format per municipis. Crec que serem capaços d’arribar a un acord. De fet, vull ser optimista. Si venen 50 alcaldes d’una comarca amb un problema molt concret i amb una solució força assequible, no milionària, crec que hi han de ser per responsabilitat de país.
