La comunitat energètica d’Olost s’havia marcat el repte d’arribar a cent associats a finals d’any. S’ha aconseguit?
Sí, estem a 110 socis, per tant objectiu assolit. Ara podem avançar amb els projectes que tenim.
Va ser de les primeres a crear-se a Osona i al Lluçanès. En quin punt es troba?
Es va fundar el novembre de l’any passat. Ara hem rebut les subvencions de l’IDAE, del Ministeri. També esperem una petita resolució perquè vam fer una petita modificació en el nostre projecte de cooperativa energètica. Un cop la rebem, tocarà demanar pressupostos a instal·ladores i començar a executar les accions. La intenció és veure funcionar la comunitat la primavera que ve.
Les comunitats energètiques generen molt interès i il·lusió, però topen amb la dificultat de l’administració per avançar?
És un procés lent. I a Osona la roda ha començat a girar força ràpid, amb comunitats en més de 25 municipis. Hi ha una primera part administrativa: de fundar i fer realitat la cooperativa. Després, una altra de burocràtica, en què cal buscar massa social per tirar-la endavant, buscar finançament, els permisos de les instal·lacions, etc. I encara en faltarà una tercera que de ben segur serà complexa, i és que les companyies elèctriques no posaran les coses fàcils per connectar les instal·lacions. Però hi ha molta il·lusió i venen temps de canvis.
Què suposa formar part d’una comunitat energètica?
L’objectiu és trencar el sistema energètic actual, que està en mans de quatre grans companyies que tenen el 95% del mercat elèctric. Fabriquen, distribueixen i venen l’energia ells mateixos. Ara la normativa permet que qualsevol de nosaltres pot produir, emmagatzemar i fins i tot compartir energia. I amb aquest escenari volem ajudar a fer la transició energètica apostant per les renovables, i que aquestes estiguin en mans de les persones.
Apunta el fet de trencar el sistema energètic actual. Això és possible?
No ens imaginem que les grans empreses passin a ser residuals, però es poden aconseguir fites importants. A la comunitat energètica d’Olost ens hem marcar l’objectiu de generar el 50% de l’energia que consumim. Potser és una petita part, però més endavant ens podem plantejar fer un parc fotovoltaic i fer créixer el percentatge. I des d’una comunitat energètica el que volem fer és la transició energètica, i això significa treballar en temes de mobilitat o eficiència.
Amb l’empresa Novatilu s’ha treballat un projecte d’enllumenat intel·ligent al polígon. Què és?
Amb una subvenció de la Generalitat per millorar l’enllumenat públic es va tirar endavant una prova pilot amb llums detectors de presència. Quan no hi ha ningú pel carrer, la intensitat de l’enllumenat se situa al 10%, i quan passa una persona o un cotxe es van engegant els llums al seu pas. En tota l’àrea del polígon i part del municipi hi tenim un estalvi del 85% de l’energia. I és que l’enllumenat públic suposa el 40% del consum energètic d’un poble. Per tant, és una actuació important que ampliarem canviant tot l’enllumenat a LED del municipi, i en un 80% amb aquests fanals intel·ligents.
A l’agost es va iniciar el projecte de prospeccions per aconseguir un nou pou de captació d’aigua. N’han trobat?
El tema de l’escassetat de l’aigua és dels que ens preocupa més. A la zona del Mediterrani patirem molt el canvi climàtic amb sequera, i ho hem vist aquest estiu. El Lluçanès és una terra amb poca aigua, i n’hem de ser conscients. Teníem uns estudis fets en una zona d’Olost on s’apuntava la presència d’aigua, i és el que estem fent ara mateix: perforacions a uns 300 metres de profunditat per detectar aigua i disposar d’un nou punt de captació, juntament amb els que ja tenim, els pous de Vila-seca i el pantà de la Gavarresa.
A Olost hi ha manca d’aigua o s’estan avançant a una problemàtica?
Crec que és un paquet. Ens volem avançar, perquè sabem que serà un problema. Aquest estiu l’hem superat amb l’aigua del pantà de la Gavarresa, que potser era una mica massa tèrbola, però un cop barrejada amb la dels pous de Vila-seca ens n’hem sortit. L’aigua serà l’or del futur. Hem de buscar recursos i sobretot estalviar-ne cada vegada més i fer-ne un ús racional.
Quan hi ha hagut manca d’aigua en diversos punts d’Osona s’ha solucionat portant-la des del Ter. És factible aquesta opció a Olost i al Lluçanès?
Ho estem valorant, i hi ha un projecte amb el Consell Comarcal sobre la taula. Més que la inversió, que seria elevada, ens preocupa la sostenibilitat del projecte. És a dir: seria sostenible energèticament i econòmicament portar aigua del Ter? Crec que seria molt complex. Caldria acompanyar-ho de la utilització d’energies renovables per fer anar tota la infraestructura. El Lluçanès va faltat d’aigua si volem continuar vivint com ara, i primer hem de mirar d’utilitzar al màxim els recursos propis. Sobretot reduir-ne el consum, veure si podem aprofitar recursos del territori i si no caldrà entomar el repte de la portada d’aigua del Ter.
El consum d’aigua més important és l’industrial i també el de les granges. A Olost tenen les dues coses. És complicat reduir consums en aquests sectors?
El sector agroalimentari a la comarca té grans consums d’aigua. Estan fent millores, i se’ls demana l’aplicació de tota la tecnologia possible per ser el màxim d’eficients. També tenen una petita part de captació pròpia. Si volem sensibilitzar els ciutadans, hem de començar per fer posar les piles als grans consumidors que tenim com és la gran indústria.
És regidor des del 2011. Voldrà repetir de cara al 2023?
Les ganes hi són. Amb la gent d’Olost i Santa Creu Acord Municipal formem un bon equip, hem fet moltes coses i encara en tenim de pendents. Per exemple en transició energètica, un tema que m’apassiona. Així que crec que sí, que tant jo com l’equip d’OiSC-AM, amb alguns canvis, continuarem.
I amb el seu bagatge i experiència no li agradaria fer un pas endavant i ser candidat a l’alcaldia?
És un tema que s’ha de parlar dins de l’equip d’OiSC-AM. Hem de veure si hi ha canvis al capdavant de la llista, i encara no s’ha definit del tot. No dic ni que no ni que sí. És un tema que està a debat en l’equip.
Això significa que potser Josep Maria Freixenet no encapçalarà la llista?
És una opció que hi ha sobre la taula, i és una decisió personal seva. És un alcalde amb una experiència reconeguda i difícilment superable. Però l’ha de prendre ell, i ho dirà i explicarà quan ho cregui oportú.
El que no hi ha a Olost és oposició en forma de partits. A dins del grup d’OiSC-AMb hi ha punts de vista diferents?
Sí, i som un grup heterogeni. I és molt interessant, perquè sempre hi ha el debat de si és millor que hi hagi o no hi hagi oposició. Crec que dins del mateix grup hi ha punts de vista diferents, i fins i tot en alguns plens han aparegut postures diferents. I ho vivim com un equip, amb diverses idees treballant en àrees molt àmplies. Això fa que sempre hi hagi debats molt interessants. I fer aquest exercici en tot el que treballem ens enriqueix.
