Durant segles les plantes de l’entorn més proper s’han utilitzat per guarir determinats mals, sobretot quan l’accés als metges era privilegi d’unes poques persones. Tot aquest coneixement s’ha anat transmetent bàsicament de manera oral d’una generació a una altra, i han estat les dones les grans dipositàries d’aquest saber. Isabel Iborra, de la Cirera, coneix aquests usos i la manera de recol·lectar, guardar i preparar infusions, olis, esperits i maceracions, i va ser l’encarregada de donar-ho a conèixer en una sortida taller que es va dur a terme en aquest municipi lluçanenc.
Tot i que tal com va explicar el moment més adequat per fer la sortida d’identificació de plantes hauria estat en plena primavera, es va poder dur a terme l’observació d’algunes espècies vegetals ben a prop de la casa. Així es van poder veure, entre d’altres, la cua de cavall o les argelagues, en aquests moments encara seques, la dent de lleó, els brots de pi, els fruits del ginebre o la broida. Iborra va remarcar que hi ha una colla de plantes silvestres que sovint qualifiquem com a males herbes i de les quals desconeixem les propietats, ja que n’hi ha que “tenen usos culinaris i medicinals”. Seria el cas de la dent de lleó, coneguda popularment com a pixallits, que es pot menjar en les amanides i a més té propietats diürètiques. Aquesta darrera qualitat la comparteix amb la cua de cavall, que també, segons Iborra, contribueix a fixar la calç als ossos, però de la qual “cal fer-ne només una novena”. I és que la santboienca també va parlar de la màgia dels números, i del poder curatiu que tindria el 9, motiu pel qual hi ha tantes aplicacions amb aquesta xifra. Igualment va explicar que quan es barrejaven herbes diverses, per exemple per fer infusions, havien de ser en combinació senar, tres, cinc o set.
Altres remeis que es van donar a conèixer van ser per al constipat els fruits del ginebre, els brots de pi, sols o en combinació amb farigola i pètals de gallarets o les flors de l’argelaga. També va parlar de noms populars curiosos com el grataculs, referit al roser bord o gavarrera, molt ric en vitamina C, que rep aquesta denominació perquè les llavors dels fruits madurs si s’ingereixen són urticants.
Per acabar l’activitat es va dur a terme l’elaboració d’un esperit amb romaní per a contusions o dolors reumàtics i un oli d’heura per a la cel·lulitis preparat amb “quatre o cinc grapats de fulles d’heura tendres” dins una barreja d’oli i esperit de vi, “que s’ha de deixar reposar durant tres llunes” per després fer friccions a les parts afectades.
Al voltant d’una vintena de dones van ser les participants en aquesta activitat emmarcada dins les sortides mensuals del calendari del Lluçanès 2022, dedicat enguany a Màgia, bruixes i dones sàvies, i organitzada pel Consorci del Lluçanès.
