Sant Martí és un poble o una gran família?
Totes dues coses. Som entre 150 i 160 habitants i a l’associació n’agrupem molts, gairebé 130. A vegades vas a pobles que hi ha uns problemes de por entre cases, aquí no passa. Els veïns ens avenim i ens ajudem. Quan hi ha festes col·labora tothom.
La junta de l’associació acaba sent com un govern municipal?
Més aviat com una comissió de festes, però si hi ha necessitats també les recollim i en parlem amb l’Ajuntament. Ara, per exemple, volem que la fibra òptica arribi a totes les cases, fins i tot les més allunyades. Hem contactat amb Goufone per saber quant costaria.
Costa que l’Ajuntament de l’Esquirol els faci cas?
Tenim la sort que en Ventura, un dels regidors, també forma part de l’associació i ara potser ens ajuden més. No és que abans no passés, sinó que has de ser-hi i anar insistint. Tampoc ens enganyem, som conscients que 150 habitants són pocs en comparació amb els de tot el municipi.
A què dediquen els esforços des de l’associació?
Sobretot a muntar coses. Fa quatre dies que hem celebrat la festa major i ara ja preparem el Nadal. Aquest any volem que els Reis arribin a totes les cases amb canalla.
I el teatre? O les sortides a Barcelona?
De teatre se n’havia fet fins la pandèmia, després es va parar, però la colla està activa i amb ganes. Les sortides tenen molt èxit. Sempre anem pensant com innovar. A la junta hi ha entrat gent jove i ara també volem engegar concerts.
Per la festa major fan un esmorzar amb arengades, cansalada i xocolata desfeta. Vol dir que ho aprovaria un nutricionista?
Crec que no, quedaríeu parats de les quantitats… És una de les activitats que té més èxit, jo ho he vist tota la vida. Estic segur que si desaparegués aquest esmorzar tindríem moltes queixes. També ens ha sorprès gratament l’èxit de la caminada.
Fa l’efecte que es motiven fort…
A vegades massa. Ara ja parlàvem de La Marató de TV3, d’organitzar una cursa, però és que no tenim temps.
Com trien els integrants de la junta?
Està tot regit pels estatuts. Un mandat dura quatre anys. Són set membres; un cop en surten tres i l’altre, quatre. D’aquesta manera no queda mai un equip nou del tot.
Costa trobar gent?
Cada cop més. Hi ha unes quantes famílies que ens anem repetint. En el meu cas, per exemple, hi ha hagut el meu pare, el meu cunyat, ara jo… A Sant Martí tenim cases buides on últimament s’hi han instal·lat parelles que venen d’altres llocs. Tenim el repte d’estirar-les i que també s’hi impliquin.
Cada vegada és més difícil ser de Sant Martí, però? No passa que els joves estudien a fora i desconnecten?
Es repeteix la mateixa situació a tots els pobles petits. Com que a més a més aquí no t’hi pots construir una casa, molta gent acaba marxant, però la sort és que quan hi ha festes tothom torna. Dissabte passat hi va haver sopar de joves i eren 27 o 28. Podem presumir de molt sentiment de pertinença. Amb això també ens hi ajuda el futbol. Aquest any hem fet samarreta personalitzada del poble i ja n’hem venut una seixantena.
Tenen equip?
D’aficionats. Juguem a l’Esquirol. Passar-nos-ho bé, mirar que ningú es faci mal i si guanyem, perfecte. El millor és el vermut o la cervesa de després del partit. A la canalla li encanta aquest ambient. N’hi ha de petits que juguen al Manlleu o a altres llocs, però que et diuen que quan siguin més grans volen venir al Sant Martí.
Conviure amb Patel és incòmode?
Ens hi hem acostumat. Sense Patel, Sant Martí ja no seria Sant Martí. Comptar amb una empresa com aquesta també té coses bones, com ara que col·laboren amb les festes. Al seu moment va generar més problemes la planta de tractament de purins, per les olors, però ara tampoc hi ha ningú que se’n queixi.
Ca la Salut és imprescindible?
Home, i tant, el nucli del poble. És importantíssim tenir un lloc on trobar-te i quedar.
Els agradaria convertir-se en entitat municipal descentralitzada? Hi ha esperit independentista?
Sí, molta gent ho pensa, però és impossible. Crec que el futur va cada vegada cap a pobles més grans.
Com s’imagina Sant Martí d’aquí a 20 o 30 anys?
Amb el mateix ambient, espero, i havent sabut engrescar la gent que ha vingut de fora, perquè fins ara estem acostumats a ser sempre les mateixes famílies. No podem deixar perdre l’associació, és importantíssim continuar organitzant coses.
