“Hi ha poca disposició del govern a buscar consens amb els altres grups”

Últimament Manlleu està d’actualitat pel coronavirus i el cribratge massiu, però qui va acaparar bona part de l’atenció mediàtica la setmana passada va ser l’alcalde i el vídeo on se’l veu havent begut més del compte. Creuen que fa ben fet no dimitint? Des de la CUP aquest tema l’entenem com una situació personal que no ha de transcendir a la vida política de Manlleu. L’ateny estrictament a ell, respectem les decisions que prengui i no volem entrar a convertir-ho en un debat polític. Àlex Garrido ha dit que la difusió del vídeo es tracta d’una maniobra “orquestrada” coincidint amb la convocatòria d’eleccions i la “bona gestió” de la crisi del coronavirus per part del govern municipal. Pensen que és veritat? No hem entrat en el tema i no tenim prou informació per valorar-ho. Del coronavirus, però, consideren que se n’ha fet una bona gestió? A grans trets pensem que sí, que s’està actuant de la manera que toca i que la ciutadania de Manlleu també ha respost molt bé, com ja va fer durant el confinament, complint les mesures i fins i tot autorganitzant-se en xarxes de suport. Ara no es pot abaixar la guàrdia, però tampoc cal magnificar cap a l’altra banda. Hem anat tornant a la vida quotidiana, la feina, les escoles… I és normal que hi hagi repunts de contagis. Si la CUP fos al govern, per tant, és la gestió que haurien volgut portar a terme? La gestió ha estat correcta. En les mesures estrictament sanitàries segurament no hauríem actuat diferent. En altres aspectes, com el relleu que s’ha donat a la Policia Local, sí. Relleu en quin sentit? Pensem que hi ha hagut un excés de control i vigilància, excés de sancions, de presència policial, desconfiança dels veïns... La població de Manlleu va respondre amb molta responsabilitat i no feia falta. Que el barri de l’Erm sigui el punt de la ciutat amb més transmissió de la Covid-19 vol dir que la malaltia sí que entén de classes socials? La salut en general entén de classes socials. Amb aquesta pandèmia queda molt clar, perquè ho hem vist ràpid, però si tinguéssim les mateixes dades d’altres malalties veuríem que es repeteixen els patrons. Òbviament a nivell individual ens pot afectar a tots, però la incidència acaba sent un mirall de desigualtats socials prèvies. La CUP fa temps que les posa a sobre la taula i el nostre repte és reduir-les i eliminar-les. "El cas de l'alcalde és personal. No ha de transcendir a la vida política" Quines desigualtats en el cas de Manlleu? En les facilitats a l’hora de satisfer qualsevol necessitat bàsica: seguir una alimentació sana, disposar d’un habitatge en condicions i adequat a la quantitat de persones que hi viuen, accedir als serveis sanitaris, tenir la possibilitat de desplaçar-se per trobar una feina més o menys accessible... Les desigualtats comporten mancances en molts aspectes. Amb la Llei de barris, Manlleu va rebre 17 milions d’euros que es van traduir en una evident regeneració urbana de l’Erm. L’enderrocament del primer bloc de Can Garcia, el nou mercat municipal, les millores a l’escola Puig-Agut... Es va fer una bona feina quant a ordenar i connectar el barri al municipi, de portar-hi gent que va a comprar al mercat... Però és evident que no n’hi ha prou. Fa 20 anys o més que Manlleu no disposa d’una política clara d’habitatge. Això genera problemes, no només al barri de l’Erm, i va perpetuant dificultats que arrosseguem. La prova és que gairebé no s’ha construït habitatge protegit malgrat que, si no m’equivoco, en tenim més de 200 sol·licituds. És una crítica directa a ERC, que governa des del 2003? Amb la Llei de barris ja governava Esquerra Republicana i el govern actual ha tingut temps per demostrar si tenia intenció de desenvolupar una política d’habitatge que equilibrés el municipi i fes front a les necessitats existents a Manlleu. El nou POUM també hauria de servir per dimensionar tot això. I no ho estem veient. Al darrer ple, el regidor Rafa Cuenca va explicar que a la ciutat hi tenen detectats almenys 300 pisos buits. És la xifra que preveien o l’esperaven més alta? Per nosaltres, de moment és la mínima que han identificat. Vol dir que n’hi ha més? Seguríssim. Probablement aquests 300 estan en mans de grans tenidors, però no són tots els buits. Cal felicitar el govern per aplicar-hi un recàrrec progressiu de l’IBI? Valorem la intenció, i així els ho hem transmès. És una cosa que la CUP demanava i estem contents que finalment s’hagi fet. Aquest any, quan ja es podria exigir el pagament del recàrrec, no es cobrarà, però celebrem que s’apliqui la mesura a partir del vinent. "La ciutadania de Manlleu ha respost amb responsabilitat davant del virus" Un dels cavalls de batalla de la CUP és que Manlleu recuperi l’Oficina Local d’Habitatge. Si aquest servei actualment el presta el Consell Comarcal, però, no vol dir duplicar recursos i estructures? Pensem que és necessari tenir-la a Manlleu mateix, perquè les administracions locals han de ser les que acosten la gestió i vetllen directament per les necessitats de les persones del municipi. Manlleu, amb més de 20.000 habitants, és prou gran per tenir una oficina d’aquestes característiques. La falta de polítiques d’habitatge la converteix en encara més necessària, per atendre des d’una persona que pateix un desnonament fins a algú que demana ajut a l’hora de pagar el lloguer, treballar el cens de pisos buits, aplicar sancions, gestionar la borsa de lloguer... Hi ha molta feina. Vostè, que es dedica professionalment a treballar en aquest sector, quan estén la mà a l’equip de govern hi troba predisposició? De paraula, sí. L’equip de govern sempre ens transmet que ens escolta, que tindrà en compte les nostres propostes, però a la pràctica n’hem vist molt poques en les quals s’hagi posat èmfasi. És una dinàmica que es repeteix. Hi ha molt poca disposició a facilitar el debat, el consens i la participació real de la resta de partits del ple. És optimista respecte a la implantació del model de recollida d’escombraries porta a porta? D’entrada, nosaltres estem totalment d’acord que es vulgui començar a orientar la ciutat cap a aquest model. En el marc de l’actual crisi ecològica ja no podem esperar més i, fos com fos, Manlleu ara havia de fer una inversió important per renovar els contenidors o adoptar un altre sistema. Celebrem que l’equip de govern en aquest tema sí que prengui la iniciativa i tiri endavant. A nosaltres ens hi trobaran. A l’últim ple es va aprovar la comissió d’estudi, però no hi ha representats els partits de l’oposició ni la ciutadania de Manlleu. Vostès han demanat ser-hi? Nosaltres ho vam manifestar. Altres partits, també, però es va aprovar de la manera que plantejaven ells. Mantenim la mà estesa a sumar-nos-hi i facilitar processos que comptin amb la participació de la ciutadania i reverteixin en Manlleu de la millor manera possible. "Es va fer bona feina d'ordenar i connectar el barri de l'Erm, però no n'hi ha prou" De projectes també n’hi ha a mig fer. De qui és culpa que el POUM encara no hagi passat a aprovació provisional? No sabria dir culpables, no és l’important. Nosaltres també estem expectants a veure com avança i de tant en tant, tal com ens toca, ho preguntem al govern. Continuem tenint les mateixes crítiques que amb molts altres temes, aquest poc ànim d’obrir el debat a la resta de partits. Se’ns dona la informació amb comptagotes i ens n’hem queixat moltes vegades. Tractant-se d’una planificació gran en l’àmbit municipal, a 20 anys vista, hauria de ser una eina de consens i no tenir en compte només l’aspecte urbanístic, sinó també els socials i econòmics. Creiem que això no està passant. Vol dir que l’aritmètica actual a dins del consistori, amb una majoria àmplia d’ERC i JxCat, va en contra dels interessos de Manlleu? No hi estan representats tots els interessos per igual. Amb un govern en minoria, com part del mandat passat, la CUP s’hi sent més còmoda? No sé si més còmoda o no, però en tot cas segur que el municipi hi surt guanyant. Sense majories absolutes, el consistori està obligat a entendre’s des de tots els punts de vista, no en prevalen uns per sobre dels altres. S’han penedit de no haver entrat al govern quan negociaven després de les eleccions? No ens n’hem penedit, perquè nosaltres no vam tenir la resposta final. Estàvem oberts a formar part del govern, però la proposta d’ERC va ser un pacte a tres bandes. Amb això vam ser clars que no. El problema era Junts per Catalunya? És evident que els nostres programes no encaixen. Estàvem oberts a un acord amb ERC, però van declinar la possibilitat. No és la CUP qui es va fer enrere. Ara els agradaria estar al lloc de JxCat? A nosaltres ens agradaria poder portar a la pràctica el nostre programa, per això ens vam presentar a les eleccions. Volem treballar per Manlleu i ho estem fent igualment des de l’oposició. Aquest mandat la CUP ha passat de quatre a tres regidors. Quina lectura en fan? A les eleccions vam pujar en votants, però també va créixer la participació i això es va traduir en un repartiment diferent dels regidors. Entenem que la ciutadania va fer confiança a la trajectòria de la CUP del mandat passat, i a la proposta que teníem per a aquest. "Celebrem que amb el porta a porta el govern sí que hagi pres la iniciativa" Vostès sempre diuen “un peu a la institució i un altre al carrer”. A Manlleu recentment s’hi ha creat una plataforma que treballa per remunicipalitzar el servei d’aigua el 2024. No es van posar a la foto, però el dia de la presentació eren allà. Hi ha una crida ciutadana a començar a plantejar la remunicipalització de l’aigua, perquè a Manlleu el 2024 tenim una possibilitat d’aconseguir-ho. Per la CUP, recuperar la gestió de tots els serveis bàsics sempre ha estat un pal de paller i hi hem sigut des que el Grup de Defensa del Ter va llançar la crida a parlar-ne. Hem participat en les reunions obertes amb els altres grups. Però a la plaça Fra Bernadí el dia de la presentació només hi eren vostès… Deu ser per alguna cosa. És evident que per la CUP aquesta és una qüestió prioritària. Encaixa perfectament amb el nostre programa electoral i hi serem per empènyer en l’espai que ens pertoca com a part de l’Ajuntament. Que el regidor Paco Zambrana hagi passat de Som Identitaris a no adscrit canvia alguna cosa respecte a la predisposició de la CUP a trobar-hi punts en comú? No gaire. Ens alegra que hagin desaparegut del consistori unes sigles feixistes, masclistes i racistes, però ell representa unes idees que eren aquestes. Tampoc no hem tingut ocasió de veure massa canvis, perquè l’aportació és poca. S’esperaven un altre to per part del senyor Zambrana? Intervé poc als plens. No sabem quina diferència hi ha a efectes polítics que porti o no unes sigles.

“Hi ha poca disposició del govern a buscar consens amb els altres grups”

“Em va apallissar davant del nostre fill”

Una xacra que no cessa

Osona i el Lluçanès activen el primer pla feminista

Primera derrota a casa

LA PREGUNTA

Aprova els primers cent dies de Salvador Illa com a president de la Generalitat?

Tiroteig i fuga a Viladrau en un operatiu antidroga amb 800 quilos d'haixix

S'encén una furgoneta a la C-17 a Malla després d'una topada amb un cotxe

Detingut per atracar amb un ganivet dues gasolineres de Tona

L'exregidora de Roda Marina Quintana opta a presidir Aliança Catalana a Osona

Venut a Torelló el primer premi de la Loteria Nacional

Aquarius Cosmetic, Nandu Jubany, Clàudia Bayés, Roansa i Frigorífics Ferrer, guardonats amb els Premis Cambra Osona

Resolta l’avaria de senyalització a l'R3 entre Sant Martí de Centelles i la Garriga

Foc en una xemeneia al carrer Barri de Tona

La Farga de Bebié: la decadència d'una de les colònies tèxtils més grans del Ter