Això deia la nostra companya Katia Juncks en el seu últim Ple de l’Ajuntament de Vic, aquest 6 de maig de 2019.
Molt sovint, frases curtes ens permeten expressar moltes coses, com és aquesta frase: a Capgirem Vic apostem per la gestió local/pública per que som municipalistes.
Que és la nostra aposta de ciutat, ho hem demostrat sempre, des del primer dia que vam entrar amb dos regidors a l’Ajuntament. Ho hem demostrat cada cop que hem votat “no” quan la proposta que se’ns feia, sobre alguna gestió que correspon a l’Ajuntament, era delegada a una empresa de gestió privada o semi-privada; cada cop que s’ha volgut renovar contractes amb empreses privades; quan hem denunciat la gestió de l’aigua, de l’Atlàntida, de les escombraries, de la neteja, la mort… La llista és llarga, però la nostra perseverança ja comença a tenir els seus fruits.
En aquests últims 40 anys després de la mort d’en Franco, i ja abans, com va passar amb l’aigua o els serveis funeraris, per exemple, aquells serveis dels que n’era responsable l’Ajuntament i que ha considerat que es podien externalitzar, s’han anat derivant a empreses privades o, en alguns casos, a empreses semi-públiques, o semi-privades, segons es vegi, perquè, de fet, del que s’ha tractat sempre és de, per una banda, delegar responsabilitats, i per altre, afavorir el clientelisme.
Sovint també ens han dit que l’empresa privada funciona més eficientment que la pública. Ja no ens parlen dels beneficis que aquesta gestió pot donar (com és el cas clar i evident de les funeràries o l’aigua) perquè la gent ja no s’ho empassa: si no hi ha beneficis, no hi empresa privada que hi vulgui participar, que burros no son.
Per tant, pràcticament l’única excusa que els queda per continuar amb aquest model és la eficiència, posant en dubte aquesta eficiència quan la gestió és pública.
És evident que amb aquest comentari es falta a la veritat, doncs ningú qüestiona l’eficiència dels funcionaris i funcionàries en els hospitals, en els CAPs, en les escoles, en el mateix ajuntament. Perquè s’argumenta la ineficiència, doncs, per a netejar els carrers, derivant aquesta tasca a una societat Vialnet, SL, participada en un 51% capital públic a través de Sermuvic, SL i un amb un 49% d’empresa privada Cespa SA? Que aconseguim derivant el 49% a una empresa privada?
És evident que aquestes societats tenen interessos diferents als dels Ajuntaments (derivant en possibles conflictes d’interessos). Aquestes empreses privades mosseguen una part dels pressupostos municipals, però és molt difícil tenir control del com s’utilitzen aquests recursos (no hi ha transparència). Però hem de ser molt conscients també que cada vegada que privatitzem una tasca municipal, perdem sobirania municipal/popular, doncs les decisions que prenen aquestes empreses no les podem fiscalitzar, posant en safata el possible ús indegut de recursos públics, doncs sempre guanyaran els interessos privats, i això repercuteix de forma directa en el treballador, doncs recordem que al cap del camí sempre es tracta de beneficiar a l’empresari.
Si això passa en els casos de serveis amb capital públic i privat, on encara tenim cert control, que pot passar quan ja no tenim cap control al respecte? Posem dos exemples: les funeràries i l’aigua.
Les funeràries són un negoci. Això no és discutible. En el cas de Vic: una societat l’ha exercit com un monopoli (inclús amb competència) perquè quan et mors, no et planteges si tal funerària ho fa més econòmic que tal altre, perquè els que primers et venen són sempre els mateixos. I, sincerament, no hi vols pensar. I donat que no hi vols pensar, no discuteixes els preus, que estiguis obligat a comprar una taüt de fusta de roure o de pi, si o si, que al final, potser inclús l’acabaràs cremant, i les flors, i el recordatori…. Tot molt eficient, però molt car. Si la persona estimada tenia una assegurança, tampoc et soluciona gaire, doncs l’assegurança et cobreix el que et cobreix, però si vols coses concretes, això va apart. I si ets pobre, o passes per un mal moment econòmic… aquí cadascú se sap la seva pena, perquè en molts casos les famílies han de finançar-se l’enterrament.
Això sí, tot amb discreció i eficiència.
Ara mirem-ho de forma crítica: sabem que l’Ajuntament és tant generós que li cedeix un terreny públic per a que una empresa privada pugui fer el seu preciós i modern edifici amb un contracte de 39 anys, i amb un pàrquing també gratuït al davant. I això no es pot desfer? I si no es pot desfer, després que? Que passarà després d’aquests anys? Passarà a mans públiques l’edifici? Haurem d’indemnitzar a l’empresa per l’edifici construït en terreny públic? O farem un nou contracte per a 39 anys més? I les preguntes doloroses: perquè se li ha facilitat a aquesta empresa un terreny públic i un pàrquing públic, si és privada? Perquè l’Ajuntament no es va plantejar, quan va ser el moment, de construir ell mateix l’edifici i poder oferir en aquest espai públic aquest servei, amb preus més populars, oferint inclús la possibilitat de comprar un taüt homologat que només val 100,00 euros?
Hi ha un comprimís ferm per part nostre de mirar de cara el negoci de la mort, perquè entenem que el que passa actualment és indignant, però no és l’únic tema que ens indigna.
L’aigua… Bé, morim en un contracte (il·legal actualment) de 99 anys, fet durant l’època del grandíssim dictador, a favor d’una família que va ser premiada amb aquest gest. Aquest és l’obstacle que els vigatans i vigatanes hem de saltar perquè tots, ara ja sí, entenem que l’aigua és un bé comú del poble i que ja no consentim que l’aigua sigui un negoci del que la ciutadania només en surti perjudicada. El següent pas serà intentar saltar l’obstacle jurídic. I que no es dubti ni un sol segon que així ho farem.
Per acabar, he parlat de gestió semi-privada, de gestió directament privada, deixo aparcat, que no oblidat, el tema de l’Atlàntida, però no vull acabar sense parlar del Patí Vic.
Capgirem Vic va ser l’únic grup municipal que es va oposar a regalar 100.000,00 euros al Patí Vic, estant aquest en situació de concurs de creditors, perquè sabíem que aquests diners no arreglaven res. Estimem el Patí Vic, per això cal plantejar-se seriosament un pla que permeti salvar les instal·lacions i les diferents seccions de hoquei. I això passa per la municipalització: si volem salvar el CPVic, la municipalització és la opció.
La municipalització o remunicipalització dels serveis és la nostra proposta de gestió, perquè som municipalistes!
{{ comment.text }}