Quina ha de ser la interlocució amb l’administració i què n’esperen d’ella?
Les organitzacions som instruments perquè agricultors i ramaders millorin les seves condicions de vida i treball. Per això és imprescindible que treballem en coordinació amb les administracions públiques. UPA som una organització progressita, profundament democràtica i europeista. La nostra estratègia sempre es basa en la negociació, l’elaboració de propostes, raonades, serioses i professionals, i, quan toca, en la reivindicació.
En relació amb l’administració, quines petites coses, que no necessitin de grans inversions, us farien el dia a dia més fàcil?
De l’administració necessitem que no sigui tant un vigilant amb afany de càstig, sinó que sigui un aliat. Sembla que en els darrers anys s’està entenent i a Europa comença a haver-hi canvis importants, gràcies a les darreres mobilitzacions. Hi ha havenços en simplificació i digitalització, que ha de ser una eina que faci més fàcil treballar i siguem més rendibles i sostenibles.
Venim d’una any crític pel que fa a les malalties del bestiar i des de la comunitat científica s’alerta que anirà a més. Com s’ha d’abordar aquesta situació?
La sanitat animal ens preocupa molt. A Catalunya ho estem vivint amb especial virulència en els darrers mesos. Hem d’anar tots a l’una: administració, sector i la comunitat científica. Només així es pot abordar. El canvi climàtic hi té un efecte clar perquè contribueix a l’expansió de malalties. Actualment, la PPA està essent una prova de foc. Les granges compten amb unes mesures altíssimes de bioseguretat, però estan vivint una crisi greu per la situació del mercat i ho estem abordant a les interprofessionals.
La fauna cinegètica i salvatge és un problema per als ramats en extensiu? Com s’ha d’abordar?
És un problema per a tota la societat, del qual fa anys que estem advertint i se’ns n’ha anat de les mans. Les administracions no poden mirar cap a una altra banda. S’ha de parlar amb ramaders, el sector de la caça, que és imprescindible, i fer-ho de forma professional i ràpida.
La sobirania alimentària avui és una utopia? En quina situació deixa a la pagesia catalana tractats com el Mercosur?
La sobirania no és una utopia. Som una potència en la producció d’aliments de tot tipus, que són molt valorats internament i a l’exterior, i som una potència exportadora. Som al món i no tindria sentit plantejar models autàrquics. És compatible promoure canals curts de comercialització amb acords com el de Mercosur, que només tenen sentit si són justos i suposen beneficis per a ambdues parts. Amb les clàusules de salvaguarda que s’han introduït, l’acord és el més garantista amb el sector europeu, de tots els que s’han signat fins ara i pot generar oportunitats per als sectors amb més vocació exportadora.
Cada cop hi ha menys pagesos i menys explotacions. Aquesta regressió té solució? Quines?
Volem llançar sempre un missatge positiu. Nosaltres som els creadors de grans lemes, com el de l’orgull rural. Hi ha d’haver un orgull rural, hi ha d’haver una visió positiva del futur de l’agricultura i la ramaderia perquè al final sempre estem llençant missatges negatius, arribarem al compliment de la profecia autocomplerta i els nostres joves no apostaran per desenvolupar els seus projectes de vida i professionals al sector. Apostem per un model d’agricultura i ramaderia familiar, amb futur, no hi ha cap més opció. Som una població creixent, tenim els recursos –el sol, l’aigua, la terra, el coneixement…– i ens han de continuar deixant treballar perquè tinguem futur amb sostenibilitat, adaptació al canvi climàtic i continuar apostant per la riquesa de les nostres zones rurals, que tenen futur. No som fans de missatges catastrofistes, el que cal és que ningú es quedi enrere.
