Quina ha de ser la interlocució amb l’administració i què n’esperen d’ella?
La interlocució ha de ser que l’administració escolti les organitzacions agràries de manera que es puguin resoldre els temes que vagin sortint de forma conjunta sector-administració.
En relació amb l’administració, quines petites coses, que no necessitin de grans inversions, us farien el dia a dia més fàcil?
L’excés de burocràcia i de papers. Està bé que es comprovi que les coses es fan bé i que no hi ha frau, però fa massa temps que ens hem passat de rosca.
Venim d’una any crític pel que fa a les malalties del bestiar i des de la comunitat científica s’alerta que anirà a més. Com s’ha d’abordar aquesta situació?
La sanitat de la nostra ramaderia ja fa anys que es porta de manera correcta. Asaja ja fa massa anys que venim denunciant que l’excés de fauna salvatge ens pot provocar greus problemes. Amb la PPA ha quedat clar que els ramaders fem les coses bé, però el problema el tenim amb la fauna. Hem de controlar d’una vegada per totes aquest excés de fauna que tants disgustos ens porta en els conreus i a la ramaderia.
La fauna cinegètica i salvatge és un problema per als ramats en extensiu? Com s’ha d’abordar?
La fauna és un problema greu que afecta a tot el sector agrícola i ramader. S’ha de reduir la fauna de manera dràstica, ja que se’n ressent de manera important el sector porcí, el boví, i sobretot l’oví. La reducció important de senglars és un tema molt urgent i en depèn l’economia del sector agrari.
La sobirania alimentària avui és una utopia? En quina situació deixa a la pagesia catalana tractats com el Mercosur?
Fa anys que la Unió Europea és molt exigent amb moltes coses, tant que els nostres consumidors poden gaudir d’una traçabilitat i d’una garantia. Mentre passa això ens posen sobre la taula Mercosur, mercats amb poques o cap exigències, amb uns costos baixíssims de produir i cap traçabilitat ni control. Aquest fet arruïna els nostres agricultors.
Cada cop hi ha menys pagesos i menys explotacions. Aquesta regressió té solució? Quines?
La primera és que ja comença a ser molt pesat que totes les crisis econòmiques que pateix la societat les acabi pagant sempre l’agricultor. Si volem una solució hem de ajudar el sector i fer que les nostres explotacions agràries siguin rendibles. Si la gent es guanyés bé la vida, no marxaria de les seves explotacions.
