Josep Madrid (Junts) és el regidor d’Urbanisme, Habitatge i Transició Energètica de l’Ajuntament de Manlleu. En el seu primer mandat al consistori, dijous s’estrenava a l’Angle obert d’EL 9 TV.
Inaugurat el nou Mercadona, s’estan trobant l’efecte col·lateral d’embussos al pont i al passeig de Sant Joan. No era de preveure?
Teníem clar que el nou centre comercial comportaria certa complicació de la mobilitat a Manlleu, especialment al passeig de Sant Joan. Fa menys de tres setmanes vam tenir una reunió per revisar el seu pla de mobilitat. Policia, tècnics i regidors vam repassar-ho amb la propietat. També s’ha de tenir en compte que els primers dies la novetat genera expectació, i aquest és el primer supermercat del canvi d’estil de Mercadona a tot Espanya; i que dilluns la barrera d’entrada al pàrquing pel cantó del passeig del Ter no va funcionar correctament.
Però més enllà d’això, s’hi haurà d’intervenir, no?
El mateix dimarts vam tenir una reunió amb la propietat. No es podrà girar cap a l’esquerra i anar cap a Vic, sinó que s’haurà de trencar a la dreta i canviar de sentit a la rotonda de la carretera d’Olot. Per tot això caldran uns dies i pedagogia als usuaris, però esperem solventar-ho de forma correcta.
Amb els Rentants, les obres al Molí Muntada i les de Prasfarma, canvia la façana fluvial de Manlleu. És dels convençuts que convenia?
Per descomptat. Tot plegat són mostres clares de col·laboració publicoprivada, en què inversors, i estem parlant de Mercadona, Proman, dels promotors del Molí Muntada i de Prasfarma, han propiciat l’obertura de la ciutat cap al riu. S’endreça la façana fluvial, amb una extensió del passeig del Ter, solars per a habitatge, 31 pisos al Molí Muntada i, a més a més, un nou parc a l’entorn de Prasfarma. La ciutat guanyarà vitalitat, que és un dels grans objectius del mandat.
Totes aquestes obres tenen en comú que les promouen privats. El mèrit no és de l’Ajuntament.
El mèrit és posar-nos al costat dels inversors i negociar les millors condicions per a la ciutat, també en termes econòmics. D’aquests projectes, l’Ajuntament en surt en una situació molt avantatjosa, ja que pràcticament no hi ha hagut d’aportar finançament. La mentalitat i tempos de l’inversor són totalment diferents dels de l’administració pública, però nosaltres els hem acompanyat amb compromís i agilitzant tràmits.
Els habitatges als Rentants, per llarg, però?
Hi ha una parcel·la que és d’habitatge lliure, que serà el promotor qui decidirà quan tirar-la endavant segons el seu plantejament, finançament i objectius estratègics. Pel que fa a la de l’Ajuntament, estem treballant en un projecte engrescador. De moment no ens podem avançar, ens calen un parell de mesos, però crec que serà emblemàtic en habitatge social a Manlleu.
En aquesta façana fluvial, hi falta un segon pont a sobre el riu Ter?
[Riu] És un projecte que fa 30 anys que apareix en programes electorals, molt important per a Manlleu. També crec que tots som conscients que, tractant-se d’un cost tan elevat, no pot sortir d’uns pressupostos municipals, sinó que necessitarem ajut d’altres administracions. Però sí, fa falta, i és vital per desenvolupar el sector del Fugurull. Al POUM aquesta àrea està catalogada com a actuació a partir del 2029. Ha de representar un canvi en habitatge a Manlleu.
I quan serà una prioritat aquest pont?
Quan tinguem el mínim convenciment que és executable. Aquest mandat, amb el pla de sanejament i tantes necessitats, no era l’oportunitat.
No es van presentar a la primera convocatòria del Pla de Barris i Viles. Quan surti la segona, sí?
És la intenció. Ara ja hem sortit del pla de sanejament, i amb la liquidació de l’abril sabrem les possibilitats de demanar finançament.
Serà per al passeig de Sant Joan?
I per al Baix Vila i el Centre Vila. Volem incidir en tota una zona de Manlleu que necessita rehabilitació urbana i millores mediambientals, perquè som molt conscients del problema de la qualitat de l’aire. Estem treballant en un projecte de district heating de cinquena generació [distribució de calor des d’un punt centralitzat].
Si fem el salt a la banda nord del passeig de Sant Joan, es desenvoluparà més aquesta entrada de Manlleu?
Hi ha dos projectes. Un és la construcció d’un supermercat a la banda esquerra; i al cantó dret, urbanitzar i reparcel·lar una zona comercial, en una actuació novament liderada per Proman. És molt rellevant per a la ciutat que en aquesta banda això donarà continuïtat a la ronda nord, ja fins a la sortida cap a Torelló. Traurem vehicles de l’avinguda Pirineus i de davant de la benzinera de l’Esclat.
Quin supermercat al cantó esquerre?
Tenim expectatives, però res concretat. De moment val més ser prudents.
Fa mesos que van retardant l’obertura de la ronda nord. Per què?
Faltaven les últimes actuacions d’empreses de serveis, però vam inaugurar aquest divendres al migdia. Tot i que se’ns ha endarrerit més del que voldríem, ara ja tenim el binomi polígon-ronda i podrem activar la zona de baixes emissions per als camions de més de 12 tones.
Amb el del Pla del Mas i el del Verdaguer, que acabarà CAPE, Manlleu està ben dimensionat en polígons?
Diferenciaria entre els dos. A Mecàniques CAPE, li volem agrair la seva aposta per Manlleu. La ciutat va patir un cop molt fort amb el tancament de General Cable, i que una empresa creixi i lideri una actuació d’aquestes característiques s’ha de celebrar. Amb les obres completarem, a més a més, un altre tram de la ronda nord. Pel que fa al Pla del Mas, fins ara hi havia la idea que els inversors no es decidirien fins que no ho veiessin tot acabat. Ha arribat el moment. És una prioritat de Junts, i m’atreviria a dir que de l’equip de govern, impulsar Manlleu en termes empresarials: com a ciutat hem de tenir ingressos repartits, no dependre només de l’IBI, i demostrar que som un lloc on tant viure com treballar.
Pot Manlleu ser també la solució al problema del trànsit a Roda?
Podria. Des d’alcaldia hi ha hagut contactes i reunions en aquest sentit. Ens hem ofert. La contrapartida seria que la Generalitat ens ajudés a finalitzar la nostra ronda, que després podria servir pel trànsit pesat de Patel. Altra cosa és que els municipis implicats i la Generalitat ho vegin amb bons ulls.
Pensen en la carretera de Sant Martí?
Seria l’opció més fàcil, amb certa rehabilitació. Però insisteixo que la resta de municipis hi haurien d’estar d’acord. Ara mateix jo no en tinc la certesa.
Els pressupostos de la Generalitat inclouen la rehabilitació dels blocs de Vilamuntà. Bona notícia.
Efectivament, però molt tardana. A la reunió que vam tenir al novembre no se’ns va comunicar que la partida no estigués assignada. A hores d’ara tampoc tenim la certesa que els pressupostos tirin endavant. L’Ajuntament ha fet els deures, però tot el que depèn de l’Incasòl va tard. Penso que, com a màxim, aquest 2026 arribarem a veure les obres començades. Ens sap greu, els veïns fa molts anys que pateixen.
No han aportat solars a la reserva de sòl públic de la Generalitat per a l’anomenat pla 50.000. És una qüestió ideològica? A Manlleu bé que hi falta habitatge, no?
L’habitatge és un gran problema social, a Manlleu i a tot arreu, però hem de ser molt curosos amb les solucions. Segons el nostre pla local, el lloguer lliure a la ciutat estava al voltant de 530-540 euros el 2024. Si ens acollim al pla de la Generalitat, com que Manlleu és zona tensionada, podria pujar a 780-790 euros per un pis d’uns 85 metres quadrats. Correm el risc de provocar un efecte inflacionari. Tot i així, sí que respondrem a la crida de la Generalitat amb el projecte dels Rentants.
Però el sector del Fugurull sí que els interessa desenvolupar-lo. Vostè mateix ho deia abans.
Sí, correcte. Parlem d’un altre tipus d’habitatge, i també hi haurà dues parcel·les de protecció pública, igual que a la zona de Prasfarma.
Després del malaurat incendi del febrer, revisaran altres blocs?
No va ser motivat per aquesta qüestió, però arran del desgraciat incendi sí que es van detectar instal·lacions molt antigues i en mal estat, amb connexions fora de normativa. Es va acordar amb la Generalitat i la Diputació una aportació econòmica per normalitzar la situació a dues escales del carrer Montseny, on també es farà acompanyament a les comunitats. Paral·lelament, es treballa en un pla de rehabilitació, no d’enderroc, per a tres altres blocs de l’altra banda del passeig de Sant Joan.
S’ha estrenat en política aquest mandat. Quina nota hi posa?
Positiva. No n’hem parlat, però també tinc la regidoria de Transició Energètica, una debilitat per trajectòria professional. Hem invertit 1,6 milions d’euros en vuit instal·lacions i en farem dues més. Això suposa una producció d’un milió de kWh i un estalvi anual del 30% del consum municipal. És gratificant. En general, estic aprenent molt i he conegut molta gent.
Es tornarà a presentar el 2027?
Si soc aquí és pel compromís que vaig adquirir amb l’alcalde, Arnau Rovira. Si ell decideix tornar-se a presentar, que espero que sí, l’acompanyaré.
