La comissió del 17-A es tanca sense acreditar la relació d’Es-Satty i el CNI

Per què el director del Centre Nacional d’Investigació (CNI), Félix Sanz Roldán; el director general de la Policia, Germán López Iglesias, o l’exvicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría no van anar a declarar a la comissió creada al Parlament de Catalunya per investigar els atemptats de Barcelona i Cambrils? Què amaguen? La seva incompareixença, juntament amb la d’una quinzena més de càrrecs policials i dels serveis d’intel·ligència, en l’única comissió parlamentària que s’ha creat a tot l’Estat per investigar els atemptats comesos l’estiu de 2017 per una cèl·lula de terroristes gihadistes formada per joves de Ripoll sota la direcció de l’eximam Abdelbaki es-Satty deixa algunes preguntes sense resposta. Sobretot la possible relació entre Es-Satty i els serveis d’intel·ligència espanyols. Això és el que pensen alguns dels diputats de JxCat, ERC, Catalunya En Comú-Podem o la CUP que han participat en una comissió –presidida pel diputat de JxCat i alcalde de Ripoll, Josep Munell– que s’ha allargat dos anys, s’ha reunit 24 vegades (una d’elles a la capital ripollesa), ha escoltat el testimoni de 59 compareixents i presentava un total de 587 resolucions i recomanacions en les seves conclusions. El que s’ha pogut demostrar en aquesta comissió és que Es-Satty era confident de la Policia Nacional “però no se’n pot desprendre, en absolut, que els serveis policials o d’informació coneguessin la seva intenció d’atemptar”. És la conclusió a què arriba el diputat osonenc Ramon Espadaler (PSC-Units per Avançar) i que dimarts defensava des del faristol del Parlament abans que el ple aprovés els dictàmens de la comissió. Ell descarta de forma taxativa totes les especulacions que assenyalen el CNI com a coneixedor o encobridor dels atemptats. La diputada de JxCat Aurora Madaula, en canvi, a part de considerar “vergonyós” i un “menysteniment” cap al Parlament la incompareixença d’alguns responsables polítics i dels cossos de seguretat de l’Estat, demostra que amaguen alguna cosa. “La Policia Nacional va fer desaparèixer la seva fitxa [la d’Es-Satty] després de l’explosió de la casa d’Alcanar perquè no quedés constància de la relació com a confident seu”, va dir. La comissió ha demanat que es derogui la llei de secrets oficials “una llei franquista [aprovada el 1968] que ha evitat que puguem investigar dubtes que teníem sobre l’atemptat”. Va denunciar que els Mossos no tinguessin cap informació sobre Es-Satty i no sabessin els seus antecedents com que havia estat investigant en l’anomenada operació Chacal sobre terrorisme d’arrel islàmic relacionat amb l’atemptat de l’11-M a Madrid. Tampoc sabien res del seu pas per la presó condemnat per un delicte de tràfic de drogues. Informació que, segons Madaula, hauria pogut posar en alerta els Mossos sobre l’imam de Ripoll i hauria estat “de vital importància per evitar els atemptats” del 17 i 18 d’agost a la Rambla de Barcelona i el passeig marítim de Cambrils i que van provocar la mort de 16 persones i més de 150 ferits. Una de les conclusions de la comissió és la necessitat que els Mossos s’integrin a les estructures policials internacionals com l’Europol i la Interpol. Per Ciutadans, “les teories conspiranoiques” han quedat descartades durant la investigació de la comissió, segons el diputat Matías Alonso. El PP va anar més enllà i va desviar l’atenció cap a la policia catalana perquè tot i estar en alerta 4 d’atemptat terrorista no hi havia agents vigilant un lloc turístic com la Rambla un dia d’agost ple de gent, i també perquè es va amagar que s’havia rebut un avís per part de la CIA del risc d’atemptat en aquest mateix punt. El diputat popular Santi Rodríguez va lamentar també que els Mossos no investiguessin després de la deflagració de la casa d’Alcanar que allà s’hi podien estar preparant explosius. La comissió del Parlament ha intentat anar més enllà i poder respondre una de les grans preguntes del 17-A: per què un grup de joves de Ripoll que havien estudiat aquí, parlaven català, jugaven a futbol i tenien feina van ser radicalitzats fins al punt de ser capaços de cometre uns atemptats terroristes? Espadaler basant-se en les aportacions fetes per part dels serveis socials de Ripoll, als quals fa un reconeixement, apunta que la integració té un element subjectiu: pot ser que des de fora es pensés que estaven integrats però ells no se’n sentissin. Per això es refereix a la necessitat de garantir la igualtat d’oportunitats, el respecte, la tolerància i evitar qualsevol forma de discriminació d’un col·lectiu o creença religiosa. Diu, també, que cal una resposta securitària –sense ni relativitzar ni menystenir la seva necessitat– i lleialtat entre cossos policials i governs. El també diputat osonenc a la comissió Marc Parés (CEC-Podem) deia que “ens hauríem de preguntar si l’escolarització, parlar en català i treballar i viure a Catalunya implica a les persones immigrants sentir-se part de la societat i catalana i si aquesta els veu com a ciutadans de ple dret”. El radicalisme, segons Parés, beu de la pèrdua d’identitat i la falta d’expectatives en una societat que els és aliena i que no té plenament integrada la multiculturalitat. Va qüestionar si “estem fent tot el possible perquè això no torni a passar” i va posar l’exemple de les identificacions policials amb biaix ètnic, que no afavoreixen, precisament, que aflorin aquests sentiments. La d’acabar amb la dicotomia ells/nosaltres i amb la segregació social són dues de les receptes apuntades per ERC per evitar nous casos. Tant CEC-Podem com la CUP van estendre les seves crítiques a l’actuació dels Mossos per haver “abatut” els autors dels atemptats. Cinc d’ells van morir a Cambrils i el sisè, l’autor material de l’atropellament a la Rambla, a Subirats (Alt Penedès). Parés va demanar que es revisi l’actuació dels agents en la crida i cerca dels autors dels atemptats perquè en ser abatuts mortalment s’ha impedit, entre d’altres, que siguin jutjats i disposar de tota la informació. Natàlia Sánchez (CUP) apel·lant als drets humans va preguntar-se si es poden haver vulnerat els drets dels autors de l’atemptat a tenir un judici just i a la presumpció d’innocència. Va qüestionar que l’actuació policial s’expliqués per la lògica de la legítima defensa i de neutralitzar un perill objectivament més gran. L’alcalde de Ripoll va agrair el “bon clima” que hi ha hagut en la comissió malgrat “les diferències ideològiques” entre els partits. També va lamentar “el buit” que hi ha hagut en la investigació per la decisió dels representants de les forces de seguretat de l’Estat i del servei d’intel·ligència de no comparèixer a donar explicacions al Parlament. Tot i això confia que la feina feta servirà “per prevenir i evitar que es repeteixin uns fets com aquests”.

La comissió del 17-A es tanca sense acreditar la relació d’Es-Satty i el CNI

Els germans Pujol de la Granja Armengol, els nous ‘influencers’ de la vida a pagès

Ripoll aprova el projecte per recuperar les tres basses de Can Palau

Què hem explicat a El 9 Informatiu del dimarts 16 de desembre?

Prats de Lluçanès presenta la segona temporada d’espectacles al Teatre Orient

LA PREGUNTA

Veu bé que el president dels bisbes espanyols opini sobre política?

La febre per trobar el número de loteria de l'anunci d'un torró ha arribat fins a Tona

Set detinguts i una vintena de denúncies en un dispositiu Kanpai contra la multireincidència a Vic i Manlleu

Fan malbé el ninot de l'escola Joan Maragall de Ripoll

Obriran un centre privat de diagnòstic per la imatge a Vic amb una inversió de 6 milions d'euros

La Rosada de Prats de Lluçanès obre portes a una nova manera de viure i envellir al món rural

Girbau celebra un dinar de jubilats a les portes de Nadal

Osona Ripolles

Els pobles osonencs que pertanyen a Girona no es plantegen demanar un canvi de província

S’encén un cotxe a l’Eix Transversal, a Muntanyola

Osona es coordinarà per abordar de manera conjunta el problema del sensellarisme