Finalment han presentat una moció de censura. Per què aquesta via?
Quan es produeix la crisi de govern a Roda fem una reflexió en clau interna que cal un nou lideratge i que un nou govern ha de comptar amb els regidors d’ERC-Roda Republicana. Hi havia dues possibilitats: o que es pactés amb IPR o fer una moció de censura amb els regidors de Junts per Roda. Finalment hem triat la segona.
Per què no amb IPR?
Ens vam asseure amb tothom. Vam ser molt clars amb IPR, amb ells tenim dues faltes de confiança: una política i una personal. La política és molt clara, hi ha molts motius, però bàsicament Serra és el màxim responsable que es perdés una quantitat molt important del Pla de barris. El 2019 es va aprovar el pressupost que considerava inversió del Pla de barris per més d’1,2 milions, dels quals 850.000 no s’han executat. Anaven associats a una subvenció que finalitzava el 31 de desembre. Donat que no s’han fet, no arribaran aquests diners. També hem vist com dins el pla s’han fet dues actuacions a dos carrers, Joan Baucells i Ferran Alsina, tard i malament. Altres motius de pes són que hi ha hagut nombrosos conflictes amb el personal. També al debat electoral Serra va fer una declaració a bombo i platerets sobre el fet que en sis mesos l’enderroc de les naus de Puigneró seria una realitat.
Parlava de falta de confiança, també personal.
El 2015 ERC vam guanyar les eleccions amb sis regidors, ens vam quedar a 25 vots de la majoria absoluta. En aquell moment hi havia la possibilitat, i així ho volíem, de fer un pacte amb IPR, però ells van optar per sumar-se a l’únic regidor de CiU i nosaltres, que veníem del govern, vam anar a l’oposició. Legítimament, però van optar per aquell camí. El juliol del 2019 novament vam fer un acte de confiança verbal enorme, deixant que la llista més votada, la que encapçalava Serra, pogués prendre possessió perquè s’entreveia, i així ens havíem compromès, que les properes setmanes aniríem encarrilant un pacte.
“Vam demanar el pas al costat de Serra però legítimament no s’ha produït”
No hi va ser.
A última hora Serra en una decisió unilateral i molt personal va optar per sumar els vots del seu grup als tres regidors de Junts per Roda. La confiança personal amb el senyor Serra és inexistent. Sempre que ha pogut escollir company de viatge, no ens ha escollit mai a nosaltres. Per tant és lògic que ara nosaltres a part dels recels polítics tinguem molts recels personals per començar un viatge, un govern que s’ha de basar en la confiança. Si no hi és, nosaltres no hem de ser ara els salvadors d’una crisi de govern que ha causat ell com a màxim responsable.Però tot i això s’hi han assegut. Ens vam asseure i vam posar tots els temes que crè-iem oportuns. Vam demanar un pas al costat d’Albert Serra que legítimament no s’ha produït.
Per tant, estaven disposats a pactar amb IPR però sense l’actual alcalde?
Bé, no va arribar a ser una possibilitat real perquè aquest pas s’entreveia impossible. Al juliol ens vam asseure amb una il·lusió enorme i crèiem que es podia trencar la dinàmica que semblava que fos impossible un pacte d’ERC amb IPR. Antoni Vila, regidor d’IPR, va ser qui més hi va creure i va generar aquesta finestra d’oportunitat. En aquell moment confiàvem poc en Serra però sí en els regidors que l’acompanyaven. Per nosaltres no va quedar.
I per què ara no?
Ara el 2020 hi ha hagut un trencament afectiu. Les dues vegades anteriors no han complert el que havíem parlat i ens van enviar a l’oposició. Ara tampoc hi havia la confiança amb els regidors per començar un projecte. Vam ser molt honestos i vam dir que no vèiem factible que ara, amb apel·lacions buides de mirar el futur o simplement pel poble, no eren possibles i era molt gratuït exigir-les a l’altra banda quan un no se les ha aplicat mai. Serra diu que han prioritzat les cadires i les qüestions de partit abans que el poble.Fa certa gràcia que ho digui quan ell s’ha caracteritzat per aquest fet. Tots els escenaris de pacte amb ERC, el punt diferencial ha estat sempre qui li donava més avantatges en la seva situació personal. Ja fos en jornada de dedicació a l’Ajuntament, etc. Queda molt clar com definim el nostre pacte de govern, en què no s’arregla cap situació personal de ningú. Tots els regidors i regidores del futur govern de Roda tenim les nostres professions i la nostra principal font d’ingressos és de la nostra vida privada.
“Amb el pacte de govern no s’arregla cap situació personal de ningú”
També s’han reunit amb Aguilar, el regidor de JxRoda que no va sortir del govern.
Hem dialogat amb tothom. Està clar que ara ell tenia una posició de seguir al govern amb IPR i per tant no ha estat possible un acostament. Sabem que a curt termini serà difícil que hi hagi acostaments amb les formacions perquè les emocions estan a flor de pell, però amb el nostre tarannà volem fer una política per arreglar el que hem patit aquests anys, que a l’oposició se l’ha ignorat absolutament.
A Moreno el van fer fora del govern per manca de confiança i l’acusaven de fets com la desaparició de material sanitari. Vostès ara hi pacten.
Al final aquí hi ha uns fets que han de seguir el seu camí i no s’han provat a través de l’expedient que es va obrir. Hi ha hagut una lluita de relats i s’ha volgut singularitzar i buscar un dimoni i qui vol ser l’àngel. Les responsabilitats són compartides i el màxim responsable que l’equip de govern funcionés és Serra com a alcalde. S’ha entrat en un terreny fangós i personal de voler insinuar però sense dir i fer passar coses per les que no eren. És un terreny que si no es pot concloure amb proves entres en aquesta mena de rumorologia, etc. Genera una desconfiança per fets que no han estat provats.
Com ha fructificat l’acord amb Moreno i Quintana?
La primera anàlisi va ser veure què no havia funcionat en el pacte amb IPR i que ens poguessin explicar com ho havien viscut i nosaltres com ho havíem viscut. Per nosaltres era molt important com ens organitzem internament, no de repartiment de cadires sinó metodològicament per treballar d’una manera eficient i organitzada. No hi ha unipersonalisme d’un alcalde presidencialista d’ordeno i mando. Aquí hi ha un treball de grup. També vam parlar de línies vermelles programàtiques, de com vèiem els grans temes de poble. Vam veure que hi havia sintonia i basant-nos en aquests fonaments vam començar a elaborar el pacte i en tres mesos gene-rarem un pla d’acció municipal.
S’ha de parlar d’una alcaldia més coral? Vostè i la primera tinent tindran una dedicació del 50% cadascun.
Forma part de l’ADN que com a ERC hem portat i que els companys de Junts han vist molt bé. No instaurem el vessant d’un alcalde presidencialista sinó que les decisions es prenen mancomunadament per consens de les dues formacions. Tindrem un alcalde i una primera tinent d’alcalde, amb paritat. Fem un canvi conceptual de canviar un superalcalde per un alcalde, perquè toca que hi sigui, però un alcalde que treballa colze a colze amb tots els regidors i regidores.
“No instaurem un alcalde presidencialista, les decisions seran per consens”
Fa quatre mesos va dir que les properes eleccions “el més lògic era que un altre company o companya es posés al capdavant”. Que ara sigui alcalde ho canvia?
No, em remeto al que ja vaig dir. Sempre he cregut que en política s’hi han d’estar dues o tres legislatures. Jo estic a la tercera i em trairia si ho allargués més. Malgrat que sigui alcalde això no canviarà, és un tema molt parlat a casa amb la meva dona. No tindré el cul llogat i això ens permetrà tenir més valentia per entomar decisions. Jo no he d’anar a buscar una ree-lecció i em refermo en el que vaig dir. Això no vol dir que en Roger Corominas desaparegui perquè porto la política a la sang. A primera línia hi ha altres companys molt preparats que n’hauran d’agafar el relleu.
