Des de 1979, quan es van constituir els primers ajuntaments democràtics, a Osona i el Ripollès s’han desbancat nou alcaldes a través de mocions de censura. Tres, inclosa la de Viladrau aquest dijous, han estat els dos darrers anys. Entre el novembre i desembre de 2017, com a conseqüència de l’1-O i l’aplicació de l’article 155, a Sant Hipòlit i Setcases –aquí se sumava a altres motius– s’aprovaven contra dos alcaldes del PSC, Xavier Vilamala i Carlos Fernández. A Sant Hipòlit el PDeCAT i Som Voltregà-AM s’aliaven i feien alcalde Hipòlit Serra, que havia governat dos anys en coalició amb el PSC. A Setcases, Anna Vila, del mateix grup que l’exalcalde, liderava el nou govern fruit de la moció que presentaven un altre regidor socialista i un de CiU.
La primera moció de censura va ser a Folgueroles el 1987 quan CiU, amb la complicitat d’ERC, va fer fora el socialista Antoni Noguer i el seu lloc el va ocupar Miquel Masramon (CiU). La segona va ser a Campdevànol, on n’han prosperat dues. En la de 1989 l’oposició i els seus companys socialistes feien fora Francesc Briones. En va sortir alcalde Jordi Colomer, també del PSC i cunyat de Briones. La tercera era el 1992 a Calldetenes. En aquella ocasió el convergent Josep Aguilar era desbancat per Josep Mas, d’ERC, que va revalidar el càrrec amb majoria absoluta en els següents comicis. La quarta moció la van presentar l’any 2000 a Tavèrnoles on l’alcalde, Salvador Colom (ERC), va veure com el feien fora els seus propis companys i s’investia Xavier Dachs com a nou batlle, que va revalidar el càrrec el 2003. La cinquena moció de censura va ser el 2002 a Oristà, on CiU i dos regidors expulsats del grup independent van presentar-la contra l’alcalde Robert Pardo, a qui va rellevar Ramon Nogué. Cap dels dos es va tornar a presentar a les eleccions el 2003. El 2006 a Campdevànol se’n debatia una altra, en aquest cas contra Ferran Martínez (ICV) i que havien presentat CiU, que obtenia l’alcaldia per primer cop amb Joaquim Serrador, els independents i un regidor trànsfuga.
1987 Folgueroles Era el 21 de novembre. 200 persones eren fora de l’ajuntament i van treure a braços el socialista desbancat Antoni Noguer. Miquel Masramon (CiU) el va rellevar a l’alcaldia.
1989 Campdevànol El socialista Francesc Briones votava la moció contra ell el 17 de novembre. Era el tercer cop que es canviava d’alcalde durant aquell mandat al municipi.
1992 Calldetenes Josep Aguilar (CiU), a l’esquerra, i Jaume Mas (ERC), al final del ple el 16 de novembre que es va viure sense crispacions. Mas es convertia en l’únic alcalde republicà d’Osona.
2000 Tavèrnoles Salvador Colom abandonava el ple crispat el 14 d’octubre després que els seus companys d’ERC li fessin la moció. El públic que li donava suport va marxar amb ell.
2002 Oristà Oristà feia fora Robert Pardo l’1 de març. Ell no es va presentar al ple, que va ser un tràmit de quatre minuts. Ramon Nogué, assegut a la dreta, va ser investit com a nou batlle.
2006 Campdevànol El 27 de gener nevava a fora però a la sala de plens l’ambient era calent a l’hora de desbancar Ferran Martínez, a la dreta. El nou alcalde era Joaquim Serrador, a l’esquerra.
2017 Sant Hipòlit de Voltregà La sala de plens es va omplir el 8 de novembre entre els partidaris de Xavier Vilamala (PSC) i els que donaven suport al PDeCAT i Som Voltregà. Hipòlit Serra era el nou alcalde.
2017 Setcases L’1 de desembre s’aprovava la moció per fer fora el socialista Carlos Fernández, que no havia donat suport a l’1-O. Ell no va anar al ple i Anna Vila en va sortir com a alcaldessa.
