La defensa de Buigas qüestiona les proves que l’acusen de dirigir el pla per ocupar el Parlament

L’Operació Judes, que investiga nou persones vinculades amb l’independentisme pels presumptes delictes de pertinença a organització terrorista, fabricació i tinença d’explosius i conspiració per causar danys en objectius estratègics, i entre els quals s’hi troba el folguerolenc Txevi Buigas, ha viscut aquesta setmana un nou capítol amb la publicació d’algunes de les declaracions dels acusats i de part de les acusacions que s’imputen a cada detingut. En el cas de Buigas, les informacions recollides per la Guàrdia Civil el situen com la persona designada per planificar, desenvolupar i fer els passos necessaris per dur a terme l’ocupació del Parlament de Catalunya el dia que sortís la sentència contra els presos polítics catalans. En aquest sentit, la Guàrdia Civil es basa en una conversa telefònica entre Buigas i un altre dels detinguts, Ferran Jolis, en què el folguerolenc li explica que ha rebut l’encàrrec d’un emissor que s’identifica com a “CNI català”, i que li diu que és necessari muntar una xarxa de comunicacions que permeti mantenir la connexió amb l’exterior un cop efectuada la tancada i així poder-hi resistir. Jolis és informàtic de professió.
Les filtracions es van produir dimecres, hores després que la justícia britànica no acceptés la petició d’extradició de la consellera Clara Ponsatí, i a pocs dies d’una convocatòria d’eleccions generals en què la situació política a Catalunya ha capitalitzat el debat. Aquests van ser dos dels primers arguments que va esgrimir el portaveu d’Alerta Solidària, Xavier Pellicer, que agrupa les defenses dels detinguts, a l’hora de valorar i matisar les informacions que s’havien fet públiques. Pel que fa a la part de les declaracions de Ferran Jolis i Jordi Ros, Pellicer va ser contundent: “No tenen cap valor jurídic per nosaltres, i tampoc n’haurien de tenir per qualsevol tribunal democràtic. Jolis i Ros no van rebre cap assistència dels seus advocats prèvia a la declaració, van rebre coaccions i amenaces i fins i tot un d’ells denuncia llacunes que podrien encaixar amb haver-li subministrat algun tipus de droga. Si no s’invaliden, es farà evident que no estem ni en un estat democràtic ni en un estat de dret”.
Sobre les converses que apuntarien a la voluntat d’un grup de persones d’ocupar el Parlament i que podrien afectar Txevi Buigas, Pellicer va remarcar que no es poden criminalitzar les mobilitzacions i les ocupacions simbòliques d’espais: “Hem vist diversos col·lectius fent ocupacions, com la PAH en entitats bancàries quan fan campanyes contra els desnonaments o els estudiants als rectorats de les universitats quan fan les seves reivindicacions. Ocupar una institució de manera simbòlica no pot ser considerat com un delicte penal. És una forma de protesta com una altra”.
Pellicer també va remarcar que el sumari del cas al qual han tingut accés els advocats defensors “no mostra cap element prou clar i contundent que permeti sostenir tres delictes tan greus i importants com els que s’investiguen”. Pel que fa als explosius, que en un primer moment també es va filtrar a la premsa que haurien aparegut durant l’escorcoll, segons el portaveu d’Alerta Solidària, “els TEDAX no en van trobar en cap casa de les que van entrar. Les substàncies precursores de què es parla són totes de compra legal i es poden trobar en la majoria dels domicilis particulars”. El portaveu d’Alerta Solidària va remarcar el funcionament “anormal i totalment polític de l’Audiència Nacional. Les detencions ven ser aleatòries entre persones compromeses amb l’independentisme i vinculades als seus territoris amb l’única funció d’atemorir la població”.
En la declaració que va fer Buigas el 26 de setembre i en la qual només va respondre les preguntes de la seva advocada, Montserrat Vinyets, el folguerolenc expressa que mai ha comès ni ha tingut la intenció de fer un acte violent, assegura no pertànyer a cap grup organitzat i es posa en relleu el seu arrelament familiar i laboral. L’advocada fa evident les irregularitats que s’haurien comès en la detenció –l’escorcoll es va fer sense cap advocat al domicili–, i argumenta els motius perquè no se li dicti la presó preventiva, que finalment s’aplica. En les properes setmanes s’han de revisar les mesures cautelars.