“Comences veient comportaments estranys, notes que a la família hi ha alguna cosa que no va bé, que els diners marxen d’una manera que no entens, hi ha extraccions diàries als comptes bancaris molt grans, deutes, multes, cartes de bancs o el cotxe sense assegurança, una situació que es cronifica.” Després de tot plegat va confessar que consumia cocaïna. És el cas del germà d’un dels darrers membres que s’ha incorporat al grup de suport a familiars de persones amb addiccions de l’Associació de Familiars de Malalts Mentals d’Osona (AFMMO), que es reuneixen els dimecres cada quinze dies des de fa dos anys. La situació que explica aquest familiar, que demana amagar la identitat per protegir el seu germà, és similar a la de moltes de les 14 famílies que assisteixen a les reunions. El seu germà, a partir d’aquest moment, fa tres o quatre anys, va accedir a anar al Centre d’Atenció a les Drogodependències, que “va acabar deixant”.
Al grup, a banda dels familiars, hi ha la psicòloga d’AFMMO Judit Castany, dos exaddictes experts en alcohol i cocaïna, i el que també anomenen familiars experts, que arran dels seus casos han rebut formació. Una de les familiars expertes, que prefereix mantenir l’anonimat per l’estigma social sobre les persones que pateixen aquestes addiccions, explica que “fa 15 anys que sé que el meu fill té un problema amb la cocaïna i altres substàncies”, i afegeix que són 15 anys “de veure que el teu familiar està perdent la vida i tot per culpa d’això”. Les conseqüències, diu, i ho compateixen la resta, fan que “et trobis malament tu físicament i emocional” perquè “et penses que només et passa a tu, que t’imagines coses, llavors veus que tots estem igual”. Ella assegura que ser al grup “t’ajuda a tocar una mica de peus a terra” i ho diu amb coneixement de causa, perquè de fet havia estat a un grup similar a Barcelona, Famílies Anònimes, i en sortir la possibilitat de crear el grup a Osona no va dubtar a participar-hi.
Una altra mare que batalla amb l’addicció del seu fill explica que “ara fa cinc mesos que el tinc per tercer cop en una comunitat terapèutica després de 22 anys”, i assegura que necessitava suport per a ella perquè “estava malalta jo” en un moment en què “el meu fill ja el donava per perdut; arribes a un límit que ja no saps què més fer”. La mare comenta que hi ha protocols per tractar les persones que tenen les addiccions, però que com a familiar al llarg dels anys “m’he sentit poc atesa, tot i que se m’ha atès”, i aquest ha estat el lloc.
Pel que fa al tabú sobre les addiccions, l’estigma social, aquesta mare diu que, en general, “hi ha por que es tanquin portes quan hi hagi una recuperació” i, per altra banda, els qui són addictes “es pensen que no ho sap ningú però ho sap tothom, es veu, es nota”. Tot i això, en el primer ingrés del seu fill dir la veritat li va suposar perdre la feina: “Vam anar a dir que estaria de baixa sis mesos per anar a un centre, vam voler ser sincers i el van fer fora”. Ella assegura que “per una altra malaltia no haurien fet el mateix”.
Castany explica que per assistir a les trobades prèviament fan una acollida amb la psicòloga i un familiar o addicte expert per establir un primer contacte abans de veure’s amb les altres famílies. El grup treballa amb Osona Salut Mental, dins del Consorci Hospitalari de Vic, i Osonament i consideren que trobar-se els ajuda per “parlar de coses que han passat en el nostre dia a dia” i uns pels altres els ajuda a afrontar determinades situacions. “Un familiar necessita una recuperació d’una altra manera” i la mare que hi va com a experta apunta que al final “tots acabem sent una mica experts amb el que hem anat adquirint a través de les vivències” cadascú a casa seva.
La psicòloga comenta que hi ha tres factors que fan que els addictes a l’alcohol i substàncies estupefaents s’enganxin. Per una banda, hi ha el factor biològic, que “no té per què ser hereditari” però hi ha qui hi “té més predisposició”. El segon element és el psicològic: hi ha persones amb més sensibilitat, falta d’autoestima o algun altre diagnòstic de salut mental que ho faciliten. Finalment parla del factor social: “Hi estàs en contacte o ho tens a l’abast”. La psicòloga explica que molts pacients pensen que no passa res per consumir una vegada però que ho continuen fent i que hi ha qui pot quedar enganxat perquè “a algú li toca i et pot tocar a tu”.
La mare que pateix l’addicció del seu fill des de fa 22 anys assegura que, en les trobades, va aprendre de la mare experta que “no només has de posar límits al malalt, sinó que ens els posem els familiars”. Castany afegeix que en moltes ocasions “perquè hi hagi un canvi en el pacient hi ha d’haver un canvi a la família”. La mare experta lamenta que “acabes sent un addicte a ells, ets codependent i la teva vida depèn del familiar que té l’addicció, està condicionada a això” i el suport és clau. El germà que comentava el primer cas subratlla que “la droga s’emporta el malalt i els que hi ha al voltant”. En les trobades quinzenals dels dimecres, obertes a rebre més famílies, remarquen els qui hi participen, “no ens trobem tan sols, no hi ha cap més lloc on en puguis parlar” sense tabús.
