La Generalitat acusa els ramaders d’amagar la informació dels contractes amb la indústria lletera

La nova llei de la cadena alimentària, aprovada pel Consell de Ministres el passat 14 de desembre, ha de ser un dels desllorigadors de la guerra de preus que afecta el sector de la llet. Bàsicament perquè estableix que els ramaders no poden percebre un preu per sota del cost pels seus productes. A Catalunya la competència per vetllar la seva aplicació la té la Generalitat, i el director general d’Empreses Agroalimentàries, Qualitat i Gastronomia, Joan Gòdia, assegurava aquest dimecres a Vic que la feina no és senzilla. “Tenim tot l’equip d’inspectors del departament dedicats als sectors de la llet i el vi. I estem obsessionats a iniciar expedients, però sense les dades és impossible. Encara no tenim cap expedient complet”, es lamentava, perquè, començant pels ramaders, va dir, costa obtenir tota la informació a les tres baules de la cadena (productors, indústria i distribució). Gòdia també aprofundia en una altra mesura, la creació de l’Institut de la Llet, amb un objectiu molt clar: “Defensar el sector lleter de les falses notícies”. “La llei de la cadena alimentària és un dels únics instruments que tenim per defensar el preu”, deia Gòdia a l’inici de la seva intervenció. Els inspectors visiten les granges per revisar els contractes lleters, però sovint es troben que costa extreure informació dels ramaders, segons Gòdia. L’afirmació va sorprendre els ramaders que hi havia a la sala. La veterinària de les Llosses Imma Puigcorbé li va repreguntar explícitament. “De les 380 granges de Catalunya cap ha donat totes les dades?” “Cap”, va respondre Gòdia, retornant a la seva afirmació inicial, després d’escoltar com Puigcorbé demanava mesures immediates per evitar el sacrifici de més animals i el tancament de granges. “És un problema que no és d’ara, ve de lluny”, afegia Víctor Collado, en representació de Cooperativas Agroalimentarias, deslligant la situació del sector lleter de les conseqüències de la guerra d’Ucraïna. Durant la inauguració de la jornada, Daniel Bassas, director general de la Cooperativa Plana de Vic, explicava que ara el ramader percep el preu de cost pel litre de llet, després dels increments de costos derivats de la guerra. Sense anar més lluny, el preu de la llet ha crescut un 21% a les lleixes dels supermercats, segons la dada de l’IPC del mes de juny. “L’increment de preus té més a veure amb els mercats que amb la llei de la cadena alimentària”, afegia Víctor Collado, que recordava tot seguit que “els costos de producció no donen sostenibilitat, donen supervivència. L’objectiu ha d’anar més enllà dels costos de producció”. Ara bé, com es calculen els costos? Un altre repte, segons Gòdia, que va explicar que s’està treballant amb una aplicació informàtica que comença a donar resultats. Amb la visió del got mig ple, Ramon Armengol, cap de ramaderia de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya, apuntava que “hem aconseguit traslladar al consumidor que tenim un problema”. Per ell, el consum de llet “no caurà més, però “la distribució ens ha d’ajudar”. L’escenari geopolític és ara, però, la principal amenaça i Armengol explicava que davant el tancament de l’aixeta del gas rus en alguns països “es racionalitzarà el gas. Hem d’exigir que l’agricultura no tingui afectació”. El títol de la jornada d’aquest dimecres era “Què s’està fent per salvar el sector lacti català?”, i en resposta a aquesta pregunta Gòdia també va anunciar el propòsit de presentar l’Institut de la Llet el proper mes de setembre. Ha de ser una fundació, formada per patrons, i ara s’està en el procés de recerca d’aquests patrons que han de fer una aportació conjunta de 30.000 euros per poder-la constituir. El Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural té consignats 70.000 euros més per destinar-hi en els propers dos anys. L’objectiu és fer campanyes comunicatives per combatre notícies falses sobre els greuges del consum de llet. “Científicament no tenen cap rigor”, afegia Núria Arribas, directora de la interprofessional INLAC, des d’on s’han promogut campanyes com la que recomana la ingesta de tres làctics al dia. Arribas també apuntava que “per fer sortir el sector de la crisi cal inversió i innovació”. “Els ramaders catalans saben de nutrició, de genètica i tecnologia”, afegia Bassas. En la línia de la inversió, el departament planteja impulsar projectes industrials i en concret es mencionava dimecres una planta de mozzarel·la. L’organització intersectorial, en la línia de projectes com el de la cooperativa Cadí, són altres línies de treball, així com la promoció del producte.

La Generalitat acusa els ramaders d’amagar la informació dels contractes amb la indústria lletera

“Dormint al carrer, que algú et torni el ‘bon dia’ costa molt”

Osona és la segona comarca de Barcelona amb la taxa d’inserció laboral més alta

Roda estudia una rotonda per pacificar el trànsit mentre el debat de la variant continua viu

El Martinelia Manlleu diu adéu a Europa amb derrota davant l’Esneca Fraga (4-0)

LA PREGUNTA

Creu que s’acabarà aviat la guerra d’Ucraïna?

Mor el fotògraf, activista i excursionista Antoni Anguera

Nandu Jubany i la seva nova Mercedes-Benz Classe V

Dos ferits lleus en un accident a la C-17 a les Masies de Voltregà

Envien a presó l'home que va apunyalar la seva parella a Sant Hipòlit

Detingut per quatre robatoris amb força en establiments de Vic

Mig centenar de persones condemnen l’intent de feminicidi a Sant Hipòlit

Despengen la bandera espanyola de l'Ajuntament de Vic

Sílvia Orriols, alcaldessa de Ripoll

Un ferit lleu en una sortida de via a la C-17 a Montesquiu

Activitat comercial a Granollers en temps de pandèmia