L’Ajuntament de Manlleu preveu acabar aquest mandat amb el nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) aprovat definitivament, però això requerirà maniobres a contrarellotge. Els últims mesos, de fet, ja s’ha treballat a tot gas i el dòmino d’informes preceptius –d’organismes com l’Agència Catalana de l’Aigua– han arribat amb el temps just perquè el consistori aprovés dimecres provisionalment el nou POUM. El document, de calat, marca les línies mestres de desenvolupament de la ciutat pels pròxims 20 anys i ara tornarà cap a despatxos de la Generalitat. El govern municipal confia que com a molt tard s’hi hagi d’introduir ajustos fins al març, de manera que s’arribaria a l’abril amb els deures fets. Si, per contra, hi ha sorpreses d’última hora, l’aprovació definitiva saltaria de facto al mandat següent, ja que la convocatòria de les eleccions impedirà incloure punts de transcendència a l’ordre del dia dels darrers plens del mandat.
A data d’aquesta edició, però, la pilota torna a ser a la teulada de la Comissió d’Urbanisme de la Catalunya Central. I Manlleu pot presumir d’haver-la xutat amb contundència, ja que el POUM va tirar endavant, dimecres, amb el suport de tots els regidors del consistori excepte els de la CUP, és a dir, 18 de 21.
La principal novetat del document respecte a versions anteriors és que la Generalitat limita el creixement residencial al Fugurull. Aquesta zona, a l’entrada del municipi per la carretera de Manlleu a Vic, és on l’Ajuntament preveu construir cases unifamiliars aïllades de certes prestacions, una oferta inexistent a la ciutat. Ara bé, si d’entrada s’havia fet una reserva de sòl de més de 150.000 metres quadrats, la Comissió d’Urbanisme ha rebaixat la xifra a 73.524, comptant-hi vials i zones verdes o d’equipaments.
L’aprovació provisional prospera amb l’OK de tots els grups excepte la CUP
Des del punt de vista d’ERC-JfM i Junts, que integren l’equip de govern, però també del PSC, aquesta quantitat és “insuficient”, ja que asseguren que hi ha un degoteig de veïns que fa anys que deixen Manlleu per la impossibilitat de trobar-hi habitatges d’aquestes característiques. “Revertir-ho ens aportaria riquesa a nivell de PIB i altres millores, com més clients als comerços de la ciutat”, va defensar Arnau Rovira (Junts) al ple de dimecres. El socialista Antoni Poyato hi afegia que “és molt trist que hi hagi gent que se’n va a viure a Gurb o a les Masies perquè aquí no té l’opció de fer-se un xalet”. Segons el regidor d’Urbanisme, Enric Vilaregut (ERC-JfM), la posició de la Generalitat no és inamovible, sinó que s’ha fet una rebaixa respecte a la proposta de l’Ajuntament sense tancar la porta a ampliacions si el sector es desenvolupa i s’omple ràpid. La CUP està als antípodes. Tal com va defensar Maira Costa, el grup advoca per preservar les zones agrícoles i créixer en ciutat compacta, omplint primer els forats enmig de la trama urbana: “A més a més, tan sols es posa el focus en la demanda d’habitatge de poder adquisitiu alt quan el protegit i assequible no està considerat en la dimensió necessària”.
El debat sobre la urbanització pel Fugurull no és menor perquè va emparellat amb un altre que crema en somort: si a Manlleu li fa falta un segon pont a sobre el Ter. El POUM el dibuixa enllaçant amb el nucli urbà a través del carrer de Josep Serra Sió, a tocar del pavelló, i els primers càlculs estimen que podria tenir un cost de 5 milions d’euros. És una carpeta en què ERC, Junts i el PSC es tornen a trobar. Veuen aquesta infraestructura com una palanca per millorar la circulació a Manlleu i arribar a materialitzar l’eterna promesa de pacificar el passeig de Sant Joan. La CUP, per contra, considera que cal centrar els esforços a la carretera de la Gleva i la Miranda i, en tot cas, no continuar alimentant obres que premien el vehicle privat per sobre d’altres mitjans de transport.
CREIXEMENT INDUSTRIAL I AMPLIACIONS
Manlleu està en vies de guanyar superfície per a empreses amb el desenvolupament del pla del Mas (121.000 metres quadrats) i el Verdaguer (108.000 metres quadrats), però el nou POUM també ha de servir per desbloquejar i facilitar la reindustrialització de l’antiga planta de General Cable (107.000 metres quadrats, dels quals ara n’hi ha 30.000 d’ocupats per Nordlogway i 10.000 per Prysmian). Segons el regidor d’Indústria, David Bosch (Junts), quan el document estigui aprovat es podrà posar en circulació 603.203 metres quadrats de sòl amb aquesta qualificació. “Ho celebrem, perquè fa molta falta, però igualment l’ampliació de la zona industrial ja neix petita”, va dir dimecres Marta Moreta (PSC), “hi haurem de continuar treballant els propers anys”. Des de la CUP, Costa va defensar novament que “hi ha possibilitats de fer servir el que ja està urbanitzat. No ens podem permetre tenir naus en desús”.
En aquest capítol, una novetat important respecte a versions anteriors del POUM és que l’aprovat provisionalment inclou la possible estació de transport de mercaderies en tren. Per qüestions normatives decau, en canvi, el trasllat de l’escorxador –s’havia plantejat al polígon Font de Tarrés– i no es concreta on s’ampliarà el cementiri. El parroquial, encotillat al mig de la ciutat, pot créixer només en columbaris per a incineracions, però Vilaregut explica que, quan s’obri el debat, “per llei s’han de presentar tres propostes i fer un procés de participació”, de manera que es passa el testimoni a futurs equips de govern. Hi ha, això sí, possibilitats a sobre la taula: l’entorn del mas Niubó, del Poquí o la zona de sota Sant Jaume de Vilamontà.
REPTES DE CONVIURE AMB EL TER
La singularitat que per Manlleu hi discorri un riu de “primera divisió”, Vilaregut la va subratllar diverses vegades a l’hora de justificar per què la redacció del POUM ha estat tan complexa. I és que han passat set anys des que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va anul·lar definitivament l’aprovat el 2008. Ara, segons el govern municipal, la feina “està molt ben feta”, amb un sistema pioner a l’hora de calcular les cotes d’inundabilitat (el principal escull), i el document hauria d’avançar sense grans canvis fins a convertir-se en definitiu la primavera que ve. Que dimecres s’aprovés per àmplia majoria també certifica el que van destacar gairebé tots els grups: un ingent treball tècnic al darrere i anys de debat polític. És en aquest sentit que Poyato (PSC) va llançar un dard directe a la CUP: “Reivindiquen una esquerra radical que no és la de la majoria i, a vegades, col·laborar amb els altres és interessant, perquè al final aquest POUM l’haurem de desenvolupar entre tots”.
A banda de com s’orienta el creixement residencial i industrial, Costa va detallar que el seu grup no veu el document amb bons ulls per manca de perspectiva de gènere o el fet que permeti l’ampliació de granges de porcs quan “estem en crisi ambiental i social i un dels sectors crítics a la nostra comarca és el porcí”. El regidor no adscrit Francisco Zambrana no va prendre la paraula en tot el ple, mentre que Aleix Estrada, en la mateixa condició després d’haver deixat el grup de Junts, es va alinear amb l’equip de govern i el PSC a l’hora de donar l’OK al POUM, però lamentant que les conclusions del procés de participació ciutadana que es va portar a terme abans de redactar-lo no s’hagin traslladat de cap manera al document final.
L’alcalde va tancar el debat celebrant el vot a favor de 18 dels 21 regidors del consistori. “Ha estat feixuc, llarg i complex, però l’aprovació d’avui ens ha de donar esperança de cara a la transformació i la construcció del Manlleu del futur”, sentenciava Àlex Garrido (ERC-JfM). Moreta havia parlat en la seva primera intervenció “d’una gran notícia i un dia importantíssim per Manlleu”, mentre que Vilaregut va dir, amb sornegueria, que “millor no us explico com celebraré l’aprovació definitiva l’1 de març”. Els deures, de moment, a sobre la taula de la Comissió d’Urbanisme.
{{ comment.text }}