Si la prèvia de Nadal s’associa al sorteig de loteria estatal, des de fa vuit anys a Catalunya l’atenció en les hores prèvies del cap d’any se centra en La Grossa. Com passa des del 2013, aquest 31 de desembre 100.000 números tindran la clau per accedir a algun dels cinc premis del sorteig. Al primer li podran tocar fins a 200.000 euros per bitllet, mentre que el premi menor serà de 5.000 euros, a banda de les aproximacions i terminacions. Després de set edicions, però, quin és l’estat de salut de La Grossa de Cap d’Any?
Osona i el Ripollès han pessigat petits premis en els últims anys però queda pendent cantar la grossa. Enguany, les possibilitats seran una mica menors si ens fixem en la loteria que s’ha posat a la venda en les dues comarques. A Osona, disminueix en un 15% –passant dels 1.320.300 del 2019 als 1.121.550 actuals–, mentre que al Ripollès es redueix un 4%, situant-se en 335.700 euros. Després de la invenció del sorteig el 2013 i la feina de consolidació dels primers anys, els fets del referèndum de l’1-O de l’any 2017 van donar un impuls a la considerada per a molta gent “loteria catalana”.
Des dels punts de venda de les butlletes hi ha unanimitat en una cosa: “És un sorteig que s’anima en l’última setmana”, explica Maria Bruguera, de l’estanc Pipa Paper de Tona. Uns metres més enllà, a la llibreria Cors també remarquen que la gent que hi participa “se sol activar en els últims dies”, però tenen clar que és un sorteig “que funciona molt bé i molts clients quan veuen els números exposats en compren”. Tal com passa en la loteria estatal de Nadal, una gran font de difusió de números són les participacions que realitzen les entitats. Amb La Grossa ha costat que clubs i organitzacions hi apostessin, i per exemple a l’Hoquei Patins Tona, després d’un any confiant la sort en la loteria catalana, enguany han tornat a la que se sorteja el 22 de desembre.
En ciutats grans com Vic i llocs cèntrics com la plaça Major tenen la sensació que aquest 2020 es vendran menys números de La Grossa que en anteriors edicions, “tot i que encara no ho hem comptat”, explica Jaume Arnau, de l’estanc del carrer Verdaguer, a tocar de la plaça. El fet de no celebrar-se actes que aporten molta gent a la capital d’Osona com el Mercat Medieval “també s’ha notat”. És per això que tot i tenir la sensació de vendre’n menys, “no sabria dir si és perquè s’hi juga menys, o perquè volta menys gent”, diu Arnau, que remarca que les vendes també han disminuït en els altres productes. Un altre dels punts de venda més importants de La Grossa són els supermercats Bon Preu. Des del que hi ha situat al carrer Sant Antoni de Vic ho tenen clar: “Tothom va a última hora”.
Una pluja de diners que pot generar problemes
Les típiques imatges d’alegria de les persones a qui els ha tocat la loteria poden derivar en situacions complicades “si l’afortunat no té un estat d’ànim, un entorn i una formació adequades”. Així ho explica Marc Bernadich, professor en emprenedoria del campus UManresa de la Universitat de Vic-UCC. Com a expert en gestió del patrimoni, Bernadich remarca que davant d’una pluja de diners “no pots prendre decisions en calent”, i sobretot és important “planificar què farem amb ells”. En aquest sentit, i en funció de l’import rebut, apunta a tres prioritats: la primera, “invertir de manera diversificada en productes com fons d’inversió”; la segona, comprar immobles que puguin aportar un retorn “en forma de lloguer”, i la tercera, “crear o invertir en negocis”. Abans de gastar i de moure els nous diners, però, Bernadich recorda un fet molt important: la fiscalitat. Si els imports són superiors a 40.000 euros “voldrà dir que un 20% del premi acabarà a Hisenda”. I cal pagar.
