Les imatges sobre càrregues policials durant el referèndum de l’1 d’octubre de 2017 són ben presents a la retina de molts ciutadans que aquell dia van anar a defensar els seus col·legis electorals a Osona, el Moianès i el Ripollès. Uns fets que tot i les falses alarmes que hi va haver al llarg del dia a pràcticament tots els centres habilitats per votar a les tres comarques no es van materialitzar. Tot i així, segons un informe policial al qual ha tingut accés EL 9 NOU, que va elaborar el llavors cap de la Guàrdia Civil a Catalunya, Ángel Gonzalo Martín, estava previst que el cos intervingués a dos col·legis electorals d’Osona i el Moianès: l’escola L’Era de Dalt de Tona i la biblioteca municipal de Moià. Els dos punts consten en una de les pàgines de l’informe sobre el dispositiu de seguretat de l’1 d’octubre que el cap de la Guàrdia Civil va enviar uns dies més tard, el 13 d’octubre, al director del gabinet de coordinació i estudis de la Secretaria d’Estat de Seguretat.
Tona i Moià són a la llista del document que fa referència als “punts de votació controlats però als quals no s’acudeix per especial dificultat d’accés” i diu que no es va elaborar acta d’intervenció. En els dos casos, relata literalment que “aquesta actuació se suspèn per la concentració de persones en l’accés i les condicions de seguretat del lloc que en recomana el desistiment”. El text detalla que no es va anar a Tona, Moià i 11 punts més –vuit a la Catalunya Central– que sabien que havien obert perquè “en existir tal nombre de persones concentrades a la porta hauria requerit un ús de la força que s’haurien produït pitjors conseqüències per a les persones allà presents”.
Després de conèixer aquesta informació l’alcalde de Tona, Josep Salom (PDeCAT), diu que “no m’estranya que Tona pogués ser objectiu de la visita dels piolins”. La Catalunya Central “pensava que seria la que potser rebria més, perquè hi ha un sentiment independentista més arrelat i en tenien ganes”; tot i això li sorprèn que no hi constessin més pobles de la zona. De l’1-O recorda que “vaig quedar impressionat” a primera hora del matí a l’entrada de l’escola, on s’havien fet activitats per mantenir-la oberta tot el cap de setmana, ja hi havia 400 o 500 persones. “No sé si [a la Guàrdia Civil] els va fer tirar enrere” aquest fet, ja que “no hauria estat fàcil que poguessin entrar” i la gent “estava disposada a defensar que els vots no es perdessin, a defensar com fos la democràcia”. Salom assegura que al vespre “va ser alleujant que no haguessin vingut, després d’haver vist les imatges”. Va ser una “jornada de molta força col·lectiva” en què “la gent era allà tot i l’amenaça”. En la mateixa línia l’alcalde de Moià, Dionís Guiteras (ERC), diu que “no en vam tenir cap indici” que estigués previst. Subratlla que “ens vam preparar per, si venien, fer resistència pacífica” i defensar “un dels nostres drets que és votar”, ja que havien vist “amb angoixa i preocupació” què havia passat en d’altres col·legis electorals.
El document detalla que la Guàrdia Civil va fer 71 intervencions en “suposats punts de votació” de les quals 51 van passar sense incidents i n’hi va haver en 20 casos. Diu que en set casos es van trobar els col·legis tancats quan van arribar. Diu que hi va haver 55 agents ferits i que va caldre l’ús de les porres en 17 intervencions.
