Què és més fàcil, que ens toqui la loteria o que ens caigui un llamp? És el gran interrogant que intenten resoldre molts matemàtics. Manpreet Kaur, una vigatana de 31 anys, pot dir que a ella li han passat les dues coses alhora. Dissabte, dia de Sant Jordi i en plena tempesta, caminava cap a la feina pel carrer del Bisbe Font Andreu de Vic i a l’altura de la residència universitària Ruvic va notar una forta descàrrega elèctrica al braç amb el qual aguantava el paraigua. De forma instintiva va llançar-lo a terra. Havia quedat totalment destrossat. El tro que va acompanyar el fort llamp va despertar a més d’una persona a Vic dissabte poc abans de 2/4 de 9 del matí. I la descàrrega elèctrica va fer saltar els automàtics de moltes cases i empreses de la capital osonenca. Encara en estat de xoc, Manpreet Kaur, originària de la zona índia del Panjab i que fa tres anys i mig que viu a Vic, va començar a córrer pel carrer, cridant i plorant, fins que va trobar un bar obert. Des d’allà va poder trucar a la persona per qui treballa i juntament amb els responsables del bar van avisar una ambulància. La van atendre d’urgències al CAP Vic Nord. Tenia una cremada de segon grau a sota el coll. Li van fer totes les proves que es fan en aquests casos per descartar les afectacions més habituals, que van des d’arrítmies cardíaques més o menys greus fins a problemes respiratoris. Havia estat de sort, es pot dir que, a part de caure-li un llamp a sobre, li havia tocat la loteria, perquè les conseqüències podrien haver estat molt greus.
Aquest dimecres, Manpreet Kaur, que és mare d’una nena de dos anys i mig, explicava que encara tenia malestar i notava la cara i algunes parts del cos inflades. La seva doctora de capçalera, Anna Franquesa, del CAP del Remei, confirmava que estava estable i havia estat de sort. Va tenir la fortuna de cara, entre d’altres, de no haver trobat el seu petit paraigua plegable aquell matí. Va haver de demanar-ne un als seus veïns, que n’hi van deixar un de vell, de grans dimensions i amb el mànec de fusta. Tot això, creu que va jugar a favor seu i la va salvar de danys molts més greus. Així li van confirmar els metges que la van atendre en un primer moment.
Ella es va recuperant de mica en mica de l’ensurt i de les seqüeles físiques. Psicològicament ja és més difícil. Diu que parlar-ne i explicar-ho a altres persones l’està ajudant. Ara bé, té clar que ara mateix si es posa a ploure no està preparada per sortir al carrer. Per cert, hi ha experts que han calculat les probabilitats que tenim que ens caigui un llamp al llarg d’un any: és d’1 entre 1.222.000. És difícil, però no impossible.
