“La meva infantesa no va tenir res a veure amb la de la meva mare”

Adelina Palacín (73) ha dedicat la seva vida a la docència, i precisament amb l’objectiu d’ajudar els infants a l’hora de llegir és una de les autores dels contes d’en Pau i la Laia. Agafar paper i bolígraf i capgirar el món sencer, com si es tractés d’una de les històries que ha fet famoses al costat d’Assumpta Verdaguer i Pilarín Bayés, està fora del seu abast, però si pogués el construiria des d’una òptica femenina: “Menys agressiu, competitiu, egocèntric…”. La seva filla, Noemí Morral (47), hi coincideix. Malgrat que ara la seva vida bascula al voltant de la poesia, el dibuix i la interpretació, es va reinventar després d’una etapa d’economista i assegura que “en grans empreses i per accedir a càrrecs directius, les dones continuem tenint moltes més dificultats”. Les marca la societat patriarcal, però a vegades “també les alimentem nosaltres mateixes: la història que ens han ensenyat és la dels homes i cala tan endins que ens autoimposem límits per no estar a primera línia”. Palacín, nascuda en un petit poble de l’Alta Ribagorça, amb cinc anys ja manava el ramat de vaques i tot el temps d’estudis el va combinar amb les feines del camp: “Em costava llevar-me, però treballava de gust i sabent que així ens estalviàvem de llogar una altra persona. Tant collia i plantava patates com feia anar el rampí o guiava el bestiar per la carretera, que és el que m’agradava menys”. Té bona memòria. I d’anècdotes en recorda mil –a Morral li van explicar que havia estat la primera dona del poble a portar texans–, però el que fa realment excepcional la seva història és que els pares no li van tallar les ales ni a l’hora d’estudiar magisteri ni exercir la professió: “Els tinc una estima i amor encara més gran per haver-me donat aquesta oportunitat sabent que era filla única i, per tant, que ningú continuaria ni amb la casa ni l’activitat de pagès”. El relat de Palacín, Morral l’escolta amb atenció, però amb unes ulleres diferents perquè, per a ella, els estius a casa els avis de Senet “no tenien res a veure amb treballar. Tot era una aventura”. El canvi l’explica el salt generacional: “El que vam viure de petits el meu germà i jo no té res a veure amb la infantesa de la meva mare. Només ens havíem de preocupar d’anar a l’escola, aprendre i fer activitats extraescolars”. Després han pogut viatjar, triar on volien viure, i sí que destaca que és ara, de grans, quan gaudeixen d’una major complicitat amb els pares: “Hi ha una època de la vida que escoltes els seus consells, però no els vols. Ets adult i prefereixes fer la teva. Més tard t’adones de com passa el temps i com d’incondicional és el seu amor”. El suport al qual es refereix insufla, a més a més, tots els aspectes de la vida, perquè professionalment el pare és la primera persona a qui Morral ensenya els dibuixos i a la mare, els textos. En aquest exercici d’asseure’s juntes que els proposa EL 9 NOU, també toquen el tema de la maternitat i Palacín ho aprofita per celebrar la revalorització de la criança. Tot i això, també estan d’acord que queda molta feina per fer i que cal avançar tant legalment com en consciència perquè l’embaràs deixi de suposar un fre a la carrera de moltes dones.

“La meva infantesa no va tenir res a veure amb la de la meva mare”

Els viatges de llarga distància guanyen pes entre els osonencs

“Serà una edició de sorpreses, però sense perdre l’esperit”

Immaculada Roquet, convocada al Campionat del Món de salt d’obstacles d’Aachen

“Fa quatre dies vam dinar en un restaurant que avui ja no existeix”

LA PREGUNTA

Marxa de vacances a fora del seu municipi aquest agost?

Dol a la Guàrdia Urbana de Vic per la mort sobtada d'un agent de 48 anys

“Hem tornat a néixer”

Aquell 17 d'agost del 2003: el sud d’Osona, arrasat

Els Bombers rescaten una dona al Balandrau

Rescaten fent servir les banyes una cabra atrapada al Salt de Sallent

Una família de Vic, afectada per l’estafa de viatges de l’Escala

L'enxampen conduint a 181 km/h a la carretera de Moià

Entre boscos i sense presses

Desallotgen un edifici històric de Manlleu per infrahabitatge

“No hi ha dubte que havia de ser aquest dia; és una gran efemèride”