Aquest divendres van entrar en vigor noves restriccions. Tot i que de moment no s’imposa cap aïllament, què pot suposar per a una persona que ha patit problemes de salut mental durant el confinament la possibilitat que la tornin a aïllar?
Considerem dos tipus de reacció. La primera podria incrementar l’ansietat, l’angoixa i la sensació de tristesa de la persona, que reviuria una situació d’estrès que ja coneix perquè ja ha viscut. La segona seria tot el contrari, ja que el fet d’haver viscut un primer confinament ens ajudaria a encarar-ne un de nou amb millor actitud.
La pandèmia ha deixat empremta en la salut mental de tothom?
Probablement. A Osona hi ha 388 famílies que durant la pandèmia han patit la mort d’algun familiar. Una mort que en molts casos ha estat imprevista, dolorosa, en solitari i que pot haver comportat un dol mal gestionat.
A la Unitat de Psiquiatria i Salut Mental hi ha hagut un augment de consultes arran del confinament?
En aquests moments ens trobem en una situació de saturació. Tenim pacients endarrerits, atenem visites per telèfon i centrem l’atenció presencial als casos més urgents. Durant la primera onada, unes 150 persones han requerit l’atenció dels equips de suport psicològic. També molta gent de la professió. Més de 200 professionals han tingut, en algun moment de la pandèmia, necessitat d’acudir al servei de psiquiatria amb quadres de lleus a més greus. I en aquest sentit s’han fet, fins i tot, més de 500 visites successives.
Quins símptomes han presentat, fins ara, les persones que han atès?
Por, neguit per la incertesa que ha comportat la crisi sanitària, l’ansietat continuada de què passarà i també símptomes de tipus depressiu com tristesa o sensació d’aïllament. També és molt freqüent l’insomni.
Què es pot fer per combatre aquesta angoixa?
Hi ha recomanacions de sentit comú, higienodietètiques en diem. Si ens tornen a confinar és important seguir una bona dieta, intentar fer exercici físic, connectar amb els éssers més propers malgrat les barreres i evitar el consum de tòxics com l’alcohol. També cal saber parar, pensar que no cal que tot el dia estiguem connectats a les notícies si ens poden generar malestar. Per tant, és important distreure’s amb coses que fem habitualment.
La crisi ha normalitzat parlar de salut mental, un tema que era molt tabú.
Segurament el que ha propiciat, malauradament, és que la gent se senti vulnerable i entengui més quan una persona està angoixada, trista o quan té insomni. Segurament el 99% de la població ha patit algun d’aquests símptomes, que sovint són passatgers.
Pendents de la segona onada i vistes les dades de la primera, s’ha reforçat la planta de salut mental?
Està en situació de màxima ocupació i treballem per intentar que funcioni bé sense arribar al col·lapse. Inevitablement a la segona onada hi haurà persones que necessitaran un ingrés i per sort tenim serveis de psiquiatria –un d’ells a Manresa– on podrem derivar pacients si ens veiem saturats.
{{ comment.text }}