Les conseqüències de la pandèmia queden reflectides en les dades demogràfiques de l’any 2020. La xifra més destacada, per la seva singularitat històrica, es troba en la franja d’edat de persones de més de 85 anys: per primera vegada en quatre dècades –l’Idescat recull estadístiques de població des de 1980–, el volum de població de més edat decreix. Una de les hipòtesis per explicar aquest escenari “evidentment és l’afectació de la covid-19 entre les persones més grans”, apunta el demògraf Sergi Trias Llimós. I és que si s’observen les defuncions que hi va haver el 2020 a Osona, la xifra ascendeix fins a les 1.737 morts, un 24% més dels que hi va haver el 2019, quan el nou coronavirus encara no causava estralls en la societat. La mossegada demogràfica també queda reflectida en el saldo natural de la població, que té en compte el nombre de naixements respecte a les morts en un territori concret. A Osona va donar un resultat negatiu de 447 persones, mentre que en els anys anteriors s’alternaven creixements i decreixements però amb xifres més properes al zero.
La situació d’Osona no es reprodueix al Ripollès, ja que en aquesta comarca la franja d’edat de més de 85 anys va mantenir el creixement sostingut dels darrers anys. En l’àmbit català, la població de més edat no disminueix però hi ha un creixement testimonial –169– si es compara amb els milers de persones que s’afegien cada any a aquesta franja. Trias Llimós també apunta que ja sense l’afectació directa en la mortalitat provocada per la covid-19, la franja de més de 85 anys no tindrà creixements importants en els propers anys, “ja que hi arriben generacions buides”, les que van néixer en plena Guerra Civil, “quan la població va disminuir molt”.
Pel que fa a l’evolució de la població, Osona i el Ripollès creixen en habitants. Osona ho fa en un 0,5% i el Ripollès, en un 1,1%. En aquest balanç positiu hi juga un paper clau el saldo migratori interior –respecte a la resta de Catalunya i l’Estat espanyol– i el saldo migratori exterior, procedent de l’estranger. En el cas dels moviments interns, més enllà de la tendència del 2020 a deixar Barcelona “i tornar cap als pobles d’origen”, Trias Llimós també apunta que un gran gruix de població que s’hauria plantejat marxar de comarques per anar a l’àrea metropolitana “no es va moure”.
