La població de més de 85 anys s’ha multiplicat per cinc en només quatre dècades

A Osona (5.405) i el Ripollès (1.242) hi ha actualment 6.647 persones majors de 85 anys, cinc vegades més que a la dècada dels vuitanta. Les dades, en la línia del conjunt de Catalunya, certifiquen que a totes dues comarques s’hi està produint un envelliment progressiu de la població que comporta també més prevalença de malalties cròniques i més grau de dependència. Aquest context fa que cada cop prengui més rellevància l’atenció domiciliària, un sector en auge pel desig d’envellir a casa en comptes de residències i el fet que les famílies es van estrenyent. Mig segle enrere, sota un mateix sostre hi convivien diverses generacions i l’habitual era que les dones es fessin càrrec dels avis i àvies, però actualment només a Catalunya hi ha 340.000 persones grans que viuen completament soles, i en d’altres casos les famílies passen tant temps fora de casa que tampoc se’n poden ocupar al 100%. Una derivada d’aquesta situació és que la demanda de professionals d’atenció domiciliària augmenta a raó d’un 20% anual, és a dir que es tracta d’un àmbit laboralment poc cobert que genera cada dia noves oportunitats per a gerocultors i treballadors familiars. A Osona, el servei del Consell Comarcal compta amb una plantilla formada per una vuitantena de persones –més del 95% són dones– que al cap de l’any acaben acompanyant uns 600 usuaris, però Sílvia Madrid, directora del Consorci d’Osona de Serveis Socials (COSS), explica que hi haurà cada cop més demanda d’hores i, per tant, que “el sector s’ha de tenir molt en compte i posar en valor, perquè es convertirà en estratègic”. En el cas de la comarca, el SAD està actiu els 365 dies de l’any des de primera hora del matí fins al vespre. El model d’Osona és, a més a més, dels més sofisticats de Catalunya, ja que combina l’atenció de caire social amb la sanitària. “Les treballadores familiars fan una feina molt assistencial i al mateix servei hi tenim incorporat un equip d’infermeria”, explica Rafa Cuenca, conseller delegat d’Acció Social. Un altre tret particular és que, independentment de la zona, el SAD el pilota a tot arreu el Consorci d’Osona de Serveis Socials: “Això garanteix l’equitat. No hi ha diferències entre com s’atén una persona en un pis de Vic o en una casa d’Alpens.” Pel que fa al finançament, hi aporten diners a tres bandes els mateixos usuaris, els ajuntaments i la Generalitat. Treballadores que exerceixen aquesta feina a Vic, Roda, Manlleu i Torelló destaquen les relacions humanes que s’acaben establint amb la gent gran i la satisfacció de saber que gràcies a la seva expertesa poden continuar tranquils on han viscut sempre: “És la satisfacció d’ajudar-los a llevar, dutxar, xerrar mentre esmorzen... I també hi ha la part importantíssima d’assessorar la família i la gent del seu voltant sobre com fer determinades coses.” Malgrat que també admeten que en algunes cases se senten menyspreades per “un tracte com de serventa”, en general pesen molt més la cordialitat i la gratitud, “la satisfacció d’oferir un servei personalitzat” a cada usuari i “la vocació d’abocar-te físicament i emocional a una feina dura, però que al final et surt del cor”. Altra cosa són les condicions. Fins a principis del 2021, Osona prestava el SAD a través de la Fundació Assistencial d’Osona (FADO), però ara el té encomanat a la Fundació S21, que forma part del Consorci de Salut i d’Atenció Social de Catalunya, un organisme públic. Cuenca explica que han optat per aquesta via amb l’objectiu de millorar sense arriscar-se que el servei caigui a mans de grans empreses que guanyen les licitacions “rebentant preus” en detriment d’oferir la màxima qualitat als usuaris i bones condicions per als treballadors. El nou adjudicatari ha subrogat tot el personal i manté el compromís de mantenir el model sociosanitari de referència a Osona. Les treballadores apunten, per la seva banda, que en poc temps hi han guanyat en reconeixement i coordinació, tot i que hi ha camp per córrer en conciliació laboral i familiar, desconnexió digital o que es respectin les 12 hores de descans entre jornada i jornada. Cuenca explica que ara per ara no es plantegen prestar el servei de manera directa justament per la complexitat del SAD. I és que els usuaris necessiten les professionals més o menys a les mateixes hores i, alhora, s’han de casar els seus torns amb intentar que no hi hagi massa rotació i perdin les cares de referència. Més enllà de qui i com oferir el servei, però, el context de cada cop més població envellida és una realitat i Madrid insisteix en la necessitat de “donar cobertura al màxim de persones i dignificar les condicions laborals del sector”. “Partim de molt avall, de molta precarització”, perquè tradicionalment aquesta ha estat una feina invisible a dins de casa i a càrrec de les dones.

La població de més de 85 anys s’ha multiplicat per cinc en només quatre dècades

ETB Esport obre la temporada 2026 al Mas de Bigas i reivindica el seu model esportiu

“El respecte és la millor jugada”: la campanya del Lluçanès contra les discriminacions a l’esport

Els menors morts en l’incendi de Manlleu van quedar inconscients i no van poder fugir

“Si penses que et faran un monument a la plaça per haver estat 20 anys alcalde, vas ben errat”

LA PREGUNTA

Creu que l’absentisme és un dels principals problemes del mercat laboral?

Moren cinc joves en un incendi a un bloc de pisos de Manlleu

Els Grillats guanyen el seu desè Carnaval de Torelló

Aquell local d'adolescents

Trànsit recomana als conductors evitar la C-17 aquest matí

Els Mossos atribueixen a una intoxicació per fum la mort dels joves de Manlleu

Manlleu homenatja els morts de l'incendi

Bolca un camió a la C-17 a Tagamanent

Especial El 9 Informatiu per l'incendi mortal de Manlleu

Una veïna del bloc de Manlleu afectat per l'incendi: "Per sort estic viva i ho puc explicar"

Una nit llarga i trista a Manlleu