“La quantitat de residus que generem és insostenible”

Com ha condicionat la pandèmia en el dia a dia d’una regidoria on es toquen tantes tecles?Ho ha canviat tot. A l’àrea de Serveis no hem parat ni un dia. Tots els treballadors municipals i els de les empreses col·laboradores han intensificat la seva dedicació. Hem hagut de treballar per fer front als reptes que ha comportat a la ciutat de Vic i a la societat en general, i que no ens havíem ni plantejat mai. Han hagut des d’organitzar la logística d’unes eleccions en un context de pandèmia fins a convertir un pavelló esportiu en un hospital. Quin ha estat el moment més dur?Sens dubte quan l’alcaldessa em va trucar i em va dir que era urgent que el Consorci Hospitalari de Vic disposés d’un edifici municipal per convertir-lo en una extensió del centre sanitari per acollir pacients amb Covid-19. Aquells dies van ser una marató, hi va haver hores molt dures. Tots vivíem moments difícils a nivell personal, amb familiars o coneguts malalts, i al carrer es palpava una situació excepcional amb una ciutat buida des de primera hora del matí fins a la nit. I amb un temps gairebé rècord es va aconseguir.Aquesta és la part positiva. Veure la societat osonenca, des d’empreses fins a personal municipal, sanitaris i serveis essencials remant per un projecte comú, que era el d’habilitar una extensió de l’hospital en un pavelló esportiu. Jo em quedo amb aquesta imatge positiva i emotiva de veure una societat cohesionada treballant amb èxit per un objectiu com aquest. Reflexionant-ho una mica, però, hi va haver moments molt durs en veure que estava patint molta gent. S’ha quantificat l’impacte econòmic que està tenint fer front a la pandèmia des de la seva àrea?Cada despesa s’ha anat abordant de forma controlada i cada expedient s’ha resolt i està controlat. Però no hi ha una xifra tancada perquè això encara no s’ha acabat. Cal pensar que durant les setmanes de confinament va canviar, per exemple, la generació de residus. Hi havia més fraccions d’una mena i menys d’una altra, i això implica un cost de tractament diferent. Hi va haver despeses per desinfeccions o també els consums energètics de les instal·lacions municipals han canviat: alguns van tancar i altres hi ha suplements de consum perquè ventilem més, hem d’escalfar més i desinfectem més. Deixant de banda la pandèmia, al ple de l’Ajuntament hem escoltat en més d’una ocasió l’oposició que diu que els carrers de Vic no estan nets. Hi està d’acord?Personalment penso que Vic és una ciutat neta i que podem estar contents de la imatge que dona. Ara bé, ens preocupa l’incivisme en el tema dels residus, de la neteja, de les pintades a les façanes i elements del mobiliari. La feina que es fa és constant i si no tinguéssim persones permanentment al carrer retirant el desbordament de residus, repintant o reparant actes d’incivisme... la ciutat seria impracticable. Reconeixent tot el que cal millorar, crec que en general som una ciutat neta. L’any 2019 a Vic es van recollir 700 tones d’andròmines o voluminosos, la majoria abandonats de forma irregular a les zones de contenidors.És un tipus de residu que creix cada dia. Recentment hem ampliat un dia més de recollida concertada. És un servei, el de recollida concertada amb un telèfon gratuït que recollim a peu de domicili, que va creixent dia a dia. Això és una bona notícia perquè són residus que podrien anar a fora del circuit i en canvi entren al de la reutilització i es recullen de forma controlada. Però també és veritat que es continuen dipositant de forma descontrolada a les zones de contenidors. El que hauríem de fer és treballar en l’àmbit global per generar menys residus a tots nivells. Cada veí de Vic genera una mitjana d’1,24 quilos de deixalles al dia. Aquesta xifra es pot reduir?Aquesta xifra és la del 2019, la de l’any passat encara no la tenim tancada, però ja li avanço que l’hem reduït. Estem en una bona línia, baixa la generació de residus per habitant, però el volum de residus de la ciutat puja, perquè creix el nombre d’habitants. Som ambiciosos i volem reduir aquests 1,24 quilos per cada vigatà perquè són molts residus, estem parlant de 21.000 tones a l’any. Això és insostenible, no per Vic sinó per qualsevol ciutat del món. A mitjà termini hem d’anar cap al residu zero i cap a l’economia circular. Doncs hi ha un degoteig de municipis que es passen a fer la recollida porta a porta, que s’ha demostrat que és la més efectiva pel reciclatge, i Vic no ho fa.Osona ha sigut líder en recollida selectiva durant anys i ara estem en segona posició entre les comarques catalanes. En el cas de Vic, sense tenir un sistema de recollida porta a porta tenim molt bons resultats de recollida selectiva. Estem al 56%, això vol dir que separem correctament més de la meitat dels residus que generem. Són uns nivells altíssims. Vic va apostar pel sistema de recollida amb contenidors, però això no vol dir quedar-se de braços plegats fins que s’hagin amortitzat aquests contenidors que es van comprar. Cada any implantarem millores en aquest sistema de recollida amb contenidors. Hem posat ara en funcionament un sistema de compostatge comunitari a la zona de Sant Llàtzer per compostar la matèria orgànica al mateix barri i també tenim previst augmentar a altres barris la recollida comercial que ja es fa al centre i al Remei. El futur és el porta a porta?Sí, jo crec que el futur també serà un sistema porta a porta perquè serà insostenible el nivell de recollida actual per l’augment del cost del tractament. Arribarà un moment que serà una raó econòmica, a part de mediambiental, la que ens portarà a implantar-lo. Jo crec que potser de forma immediata no, però sí en els anys vinents, el 2026 o el 2027, Vic hauria de canviar el model de forma radical i passar a un model de recollida porta a porta, o com a mínim a un model mixt, perquè cada barri pot tenir el seu model adaptat. Un dels regals enverinats que té és el de reformular les quatre empreses mixtes que donen servei a l’Ajuntament de Vic i que acaben la concessió, com la de recollida d’escombraries o la neteja viària. El model d’empreses mixtes ha estat criticat per l’oposició, per quin model apostaran?Aquestes empreses mixtes han funcionat, han sigut un model d’èxit. M’he trobat una àrea de serveis que funciona molt bé i la prova és que, juntament amb els mitjans propis que tenim a l’àrea i aquestes empreses en què l’Ajuntament n’és soci, hem pogut abordar ara la pandèmia i solucionar problemes de tota mena. El marc legal ha canviat des de 2017 amb la nova llei de contractes del sector públic i ara estem treballant per reestructurar l’àrea de serveis. La nostra proposta serà fer contractes externalitzats amb empreses especialitzades en cada sector i alhora reforçar l’àrea de serveis, perquè la ciutat està creixent. Creiem que això ens permetrà tenir una àrea competitiva com ho ha sigut durant aquests anys. Internalitzar els serveis, assumir-los des de l’Ajuntament no és una opció viable?Per nosaltres seria un error. Creiem que el millor sistema és l’equilibri de la col·laboració pública-privada. L’administració ha de tenir mitjans per fer tot allò que pugui ser competitiva, però hi ha àmbits en què no ho és, perquè no té els recursos propis, la tecnologia ni el domini de tècniques. Per exemple en la renovació de tot l’enllumenat públic o en la recollida de residus i tota la tecnologia que s’haurà d’incorporar els propers anys, com els xips en els contenidors, els sistemes intel·ligents... El millor per nosaltres és tenir recursos propis per poder actuar ràpidament i de manera eficaç però alhora també uns bons contractes de serveis amb empreses especialitzades. Fa uns dies l’Ajuntament va presentar un pla anomenat de reimpuls de la ciutat per invertir 4,5 milions d’euros procedents del romanent. Quin projecte de la seva àrea destacaria?Potser la instal·lació d’energia fotovoltaica al recinte firal del Sucre. Aquests 150 kW d’energia fotovoltaica multiplicarà l’energia renovable que té la ciutat. Ja tenim algunes plaques fotovoltaiques, però posar tot un sostre solar del recinte firal és un projecte important. I després també ens permetrà posar al dia tots els parcs infantils de la ciutat i les zones verdes. També es va avançar que s’està treballant en un projecte de smart city coincidint amb l’arribada del 5G a la ciutat en els propers mesos.Sí, en els últims mesos i amb el suport de la Diputació estem redactant l’estratègia de ciutat intel·ligent per Vic. De fet ja hi ha molts projectes funcionant de smart city, des de la telegestió dels regs en parcs i jardins, la teleassistència domiciliària de les persones que ho necessiten fins al control de l’enllumenat públic per poder atenuar per exemple la llum de la plaça de Vic quan hi ha un acte públic. S’han fet passos endavant en aquest sentit, però ens faltava aquesta estratègia per posar un calendari i fer una diagnosi per afrontar aquesta revolució que tenim a sobre amb el 5G i la digitalització de l’economia, i que encara no som prou conscients del que suposa. Les ciutats tenim un paper clau per liderar-ho i ser referents en noves tecnologies. El seu predecessor va impulsar una bústia ciutadana per fer arribar queixes i denúncies de temes de la ciutat. Té massa èxit, costa de donar resposta a tot el que arriba?És una eina molt útil perquè tot i que tenim persones de serveis voltant pels carrers, no poden detectar-ho tot. Els veïns ens avisen quan hi ha un problema en una vorera, en un carrer... Ara, és cert que cal integrar tots els canals de comunicació de què disposem. Hi ha la bústia ciutadana, grups de WhatsApp, l’aplicació mòbil de la Guàrdia Urbana. Totes aquestes noves tecnologies fan que arribi molta informació i caldrà en un futur integrar tots aquests canals per millorar-ne la gestió. A Vic hi ha més de 22.200 arbres plantats i cada cop que se’n talla algun reben una gran quantitat de queixes.Aquest any presentarem el pla director de verd urbà, que és un inventari arbre per arbre de la ciutat, i també s’han fet estudis i una diagnosi de com s’ha de gestionar aquest arbrat en els propers anys. Vic ja té unes tècniques de gestió de la jardineria molt modernes i modèliques. Però a més, també crearem una taula d’experts de verd urbà, que és una taula amb tècnics municipals i del sector, professionals de la jardineria i tots els grups del consistori. Servirà, entre d’altres, per difondre més el missatge de per què es fan les coses en la jardineria i la biodiversitat perquè molts debats d’aquests es porten sovint al terreny dels sentiments.

“La quantitat de residus que generem és insostenible”

Cauen 46.000 euros de loteria a Torelló i 6.000 a Manlleu

Relleu al capdavant d’AVV-AM per les municipals a Sant Julià

El pas del Tour obligarà diverses empreses a fer festa el 6 de juliol

Miquel Boada, reconegut a la Nit de la Seguretat

LA PREGUNTA

Quina valoració fa la de la visita del papa?

Bon Preu dona per resolta la incidència que ha provocat faltes de producte en alguns supermercats

Es constitueix la societat Làctics Tarradellas

Cinc agents dels Mossos acaben ferits quan anaven a detenir un lladre a Vic

El sisè Cabró Rock, a punt per l’adeu d’Oques Grasses a casa

Oques Grasses desferma l'eufòria al Cabró Rock en l'últim concert a Osona

Cremen dos cotxes a Sant Hipòlit diumenge a la matinada

Pilarin Bayés, 85 anys: “Continuo dibuixant cada dia, i moltes hores”

“Venir a Finlàndia ha estat una de les millors decisions que podia prendre”

Pilarin Bayés, al papa: "Gràcies per parlar en català"

Se salta un semàfor i provoca un accident a Vic