El vincle entre els compostos volàtils orgànics, la combustió dels motors dels vehicles i els episodis d’elevats índexs d’ozó a la Plana de Vic fa temps que es coneix. Tal com es va explicar en el segon congrés de la qualitat de l’aire celebrat dijous i divendres a Sabadell, la reducció de la mobilitat que van provocar les mesures per fer front a la pandèmia va permetre accelerar, assolir i confirmar un escenari idoni en l’objectiu de millorar la qualitat de l’aire a Osona: la reducció d’un 25% del trànsit respecte a una situació de normalitat que es va registrar durant l’estiu del 2020 –moment en què l’ozó assoleix més presència en l’ambient a causa de la radiació solar– va permetre disminuir en un 10% la presència d’aquest contaminant en zones receptores com la Plana de Vic. Així ho va desgranar en una ponència magistral l’investigador del CSIC i especialista en contaminació atmosfèrica Xavier Querol. En l’àmbit de l’ozó, Querol va destacar la importància de prendre mesures a escala local, i en aquest sentit va remarcar el concepte de “càrrega crítica”. A l’àrea metropolitana, per exemple, hi ha diversos punts d’emissió de compostos volàtils orgànics –precursors de l’ozó–, com poden ser “l’aeroport, un port, centrals energètiques o més de mig milió de vehicles en moviment cada dia”. Tots ells es regeixen per la legislació europea, “però quan se n’acumulen tants en un mateix espai potser hauríem de ser més estrictes amb la normativa”.
També va parlar d’actuar esborrant fronteres entre països, “ja que ens afecten corrents d’aire procedents de l’àrea industrial de Marsella, a França”.
En el mateix congrés també es va analitzar l’afectació per benzo(a)pirè i partícules PM10 i PM2,5. En aquest àmbit es va destacar el pic per benzo(a)pirè que es va detectar a Manlleu a principis del 2017 procedent de la crema de biomassa. “No és un problema de cremar fusta, sinó de cremar-la bé”, va comentar Querol, demanant un esforç per acostar la legislació al que fan governs com el de la Llombardia, a Itàlia, o Suècia en matèria de crema de biomassa.
Per últim es va tractar la presència de partícules en suspensió PM10 i PM2,5. En la creació d’aquest contaminant de l’aire hi té un paper destacat l’evaporació d’amoníac i nitrat procedent de l’activitat agrícola i ramadera, en especial l’ús de purins. Aquí, Querol va fer una crítica a les macrogranges: “Segons l’informe de Nacions Unides, un 10% de granges –les més grans– produeixen el 80% de les emissions”.
