La tarda d’agost que ho va esquitxar tot

Per sort o per desgràcia l’existència m’ha portat a tenir un ofici i mig. Per sort, perquè l’un em permet guanyar-me la vida, mentre que l’altre mig em dona l’oportunitat de satisfer l’ego a còpia de veure la meva signatura encapçalant notícies o articles d’opinió. Per desgràcia, ja que hi ha dies que arribo a casa amb ganes de gaudir del descans després d’una jornada entre bieles, pneumàtics i canvis sincronitzats de bicicletes, i en lloc de poder-me asseure a la butaca per gaudir d’una…