“La vida la fan les decisions que prens, però també són cops de sort i de desgràcia”

El vigatà Joan Oliver va deixar divendres passat EL 9 NOU després de 22 anys al departament de distribució del periòdic. Comença una nova etapa, amb ganes de gaudir més a poc a poc del temps i dedicar-ne a la família i les aficions. En aquesta entrevista, reflexiona sobre les coses bones i no tan bones de repartir el bisetmanari arreu d’Osona, el Ripollès i el Lluçanès.Com va arribar a EL 9 NOU?Em vaig incorporar a l’empresa l’any 2004. Havia treballat molt temps en una impremta i coneixia força el sector. Al principi vaig ser responsable del repartiment de subscripcions, optimitzant les rutes i coordinant tot l’equip. Uns anys després vaig sumar-hi el control de la distribució a les llibreries.Com ha anat canviant? Ara és més fàcil o més difícil?Abans, la distribució a les llibreries es feia a través d’un transportista exclusiu per al nostre diari, però ja fa un temps que treballem amb una empresa que en distribueix d’altres, com La Vanguardia. Així s’aprofita l’estructura per a totes les capçaleres de premsa. El repartiment de subscripcions a domicili es duia a terme mitjançant repartidors en plantilla, mentre que actualment la majoria són autònoms. En el cas del Vallès, se n’encarrega una empresa externa que també reparteix altres diaris.Com és el dia a dia d’una persona que pilota tota aquesta logística?Sobretot cal controlar la disponibilitat dels punts de venda: altes, baixes, vacances, llistats de subscriptors, quantitat d’exemplars... També coordinar l’equip de repartidors perquè no falli cap ruta i a les 9 del matí tinguem tot el diari repartit.Quins han estat els moments més complicats d’aquestes dues dècades?La pandèmia de la covid. En considerar-se un servei essencial, el diari es va continuar distribuint, i feia impressió voltar de matinada i trobar els carrers completament buits. També han sigut complicats dies de nevades, de canvis de rotativa, vagues... Recordo especialment la del 3 d’octubre del 2017, durant el Procés: fins a l’últim moment no vam saber si s’imprimiria el diari i si el podríem repartir. Però EL 9 NOU no falla: no ha deixat mai de distribuir-se el dia que tocava.Com ha afectat internet i la digitalització al repartiment?S’han automatitzat molts processos. A les oficines, abans sonaven constantment els telèfons. Ara quasi no en sents, tot són correus electrònics. Pel que fa al repartiment, abans es gravaven les rutes en una cinta de casset, era la manera de memoritzar-les; ara tenim geolocalitzacions i aplicacions de navegació. A més a més, s’han perdut vendes i subscriptors. La informació viatja per molts més canals, i és important saber diferenciar els mitjans fiables dels que no ho són. Els hàbits han canviat i tota la premsa ha anat reduint la quantitat d’exemplars impresos. Tot i això, EL 9 NOU està aguantant bé gràcies a una base fidel de lectors i subscriptors. Sí que la mitjana d’edat puja, perquè el jovent cada vegada s’informa menys a través de l’edició en paper... És una pèrdua que costa de compensar amb el digital.Què recomanaria davant d’aquest escenari?Que el diari augmenti la mida de la lletra, perquè la majoria de lectors ja fem servir ulleres. També que no es mossegui la llengua. Som en una època en què sembla que no es pot criticar res perquè ningú no s’ofengui.Quina relació ha acabat tenint amb els quiosquers i les persones que hi ha al capdavant dels punts de venda?De respecte recíproc, entenent les seves problemàtiques i intentant-los ajudar sempre que han fet alguna reclamació justificada. Hi ha molts punts de venda que han acabat tancant, sigui per jubilació o per raons diverses que feien inviable continuar el negoci.Què té d’especial EL 9 NOU perquè, després de tant temps, continuï connectant amb els lectors?Professionalitat i proximitat. Els periodistes d’EL 9 NOU saben contrastar i verificar la informació. I els lectors i subscriptors són persones sàvies. Quan parlo de saviesa, em refereixo a persones tolerants, que saben destriar el gra de la palla, que tenen els coneixements i l’experiència necessaris per fer-se un criteri propi, desconfiant de les afirmacions taxatives i dels rumors de les xarxes. Sempre dic que només el dubte i el pensar ens condueixen a la saviesa.Què és el que més li ha agradat de la seva feina?Combinar l’oficina amb voltar amb la furgoneta. Trobo molt pesat passar hores i hores a davant d’una pantalla. També he conegut companys amb qui m’he sentit molt a gust i de qui he après molt. Treballar del que a un li agrada és important. Animo el jovent a triar el seu camí, no estancar-se mai amb una feina que no els ompli només per la por de no cobrar a final de mes.Jubilació.Després de tants anys al peu del canó, com ho viu?Amb alegria. En el meu cas, la meva feina ja no suposava cap estímul ni repte. Els que venim de pagès sabem que, als anys cotitzats, hi hem de sumar els de treballar al mas. Amb 10 anys ja menava el bestiar i portava el tractor, a més a més d’anar a l’escola, clar.Què trobarà més a faltar ara que oficialment ha tancat l’etapa laboral?El bon ambient amb els companys, tant de l’oficina com de l’equip de repartidors, a qui he d’agrair especialment la seva col·laboració i disponibilitat plogués, nevés... Deixo la meva feina en bones mans. Ho faran igual o millor que jo.Si hagués de resumir tots els anys a EL 9 NOU en una paraula, quina seria? Per què?Identitat. La informació comarcal crea comunitat entre els que s’identifiquen amb aquest tros de país. I cada vegada és més necessària per defensar la catalanitat. El diari manté amb rigor la riquesa de la nostra llengua i de la nostra cultura. Això, amb l’amenaça de la globalització i la llei del més fort, té moltíssim valor.A què dedicarà els dies a partir d’ara?A evitar les multituds. Quan flueixo és quan vaig caminant o amb bici per corriols envoltats de verd, escoltant el silenci. També vull estar més amb els nets, viatjar en temporada baixa i continuar aprenent el que m’agrada, penso que la curiositat no s’ha de perdre mai. El futur és i serà sempre incert. La vida la fan les decisions que vas prenent, però també són cops de sort i de desgràcia. Moltes vegades he pensat que potser m’havia equivocat. Però si hagués pres unes altres decisions, potser tampoc tindria la parella que tinc, ni els fills que tinc ni els nets que tinc, que són els que em motiven a viure amb il·lusió.

“La vida la fan les decisions que prens, però també són cops de sort i de desgràcia”

Els fotògrafs de l’escala

Centelles reformarà la ronda dels Esports per donar prioritat als vianants

Faran 21 pisos a l’antiga benzinera del carrer Montserrat de Vic

S’incorporen 26 nous agents a les comissaries dels Mossos de Vic i Ripoll

LA PREGUNTA

Marxa de vacances a fora del seu municipi aquest agost?

Bon viatge, Sergi

Aquests són els beneficis de beure cafè

De Vilanova de Sau a la NASA

El Forn d'Osona, quan tanca molt més que un forn de pa

La detinguda per apallissar un home a Torelló és la llogatera que temia perdre el pis on vivia

Els rellotges de la catedral i l’ajuntament de Vic, sense toc

Detecten un augment de les consultes pel control obsessiu del son amb rellotges intel·ligents, sobretot entre els joves

Accident entre un cotxe i una furgoneta a la C-17 a Balenyà

S’adorm al volant i xoca amb tres cotxes a Torelló

Retiraran unes 14.000 tones de fusta de les ventades al Ripollès