L’any que vam descobrir l’ERTO

Difícilment oblidarem l’any 2020 des de cap punt de vista: sanitari, social, cultural, esportiu, laboral, econòmic... I si una cosa vam descobrir amb la pandèmia des d’aquests dos darrers àmbits van ser els expedients regulars temporals d’ocupació (ERTO) que afegien la lletra t de temporal a l’ERO, aquella sigla tan temuda fins aleshores quan la sentíem dir al directiu de l’empresa. L’ERTO permetia aturar la cadena de producció quan no hi havia demanda sense necessitat de plantejar acomiadaments. L’Estat, a través del SEPE, compensava una part important dels salaris mentre l’expedient fos vigent i alhora sufragava els costos de la Seguretat Social a les empreses. Una fórmula a tenir en compte en situacions de força major que ara, vist amb perspectiva, valoren en positiu tant les patronals com els sindicats. És més, és una eina que queda recollida a la reforma laboral liderada per la vicepresidenta del govern central i ministra de Treball, Yolanda Díaz, que va tancar l’històric acord el passat dijous amb la patronal CEOE i els sindicats majoritaris UGT i CCOO. I, de fet, va ser l’ERTO l’eina que va permetre parar el cop en un primer moment quan es va decretar l’estat d’alarma i un confinament general que va aturar el país i la indústria es va veure abocada a parar la maquinària d’un dia per l’altre. El mes de març de 2020 es van presentar 25 expedients de regulació temporal d’ocupació a Osona, que afectaven 323 treballadors; 53 al Ripollès, amb 282 treballadors afectats; i un al Moianès, per a tres treballadors. Aquells darrers 15 dies de març van agafar tothom a contrapeu, també l’administració, que era incapaç d’engolir l’allau d’expedients que se’ls presentaven. Segurament això explica que fos el Ripollès la comarca de totes tres amb més expedients aprovats al març. La situació es va anar regularitzant a l’abril: 1.597 expedients que afectaven 10.036 treballadors d’empreses d’Osona; 282 expedients amb 1.444 treballadors afectats al Ripollès; i 98 expedients al Moianès, que afectaven 525 treballadors més. El degoteig d’ERTO va continuar durant l’any 2020, tot i que bona part d’ells es van anar aixecant conforme es reactivava l’activitat en els sectors que no estaven afectats per les mesures sanitàries. Segons les dades de l’Observatori del Treball i Model Productiu de la Generalitat, al cap de l’any eren 2.385 els expedients acumulats presentats a Osona que havien tingut afectació sobre 19.136 treballadors. Al Ripollès el 2020 es van presentar finalment 533 expedients, que van afectar 2.684 treballadors. I al Moianès van ser 168 expedients, amb 1.023 afectats. No hi ha dubte que l’ERTO va ser una eina utilitzada en moltes de les empreses que avui analitzem en la segona entrega del Dossier empresa que aquesta vegada dediquem al sector del metall-mecànic, d’una banda, i també a empreses de sectors diversos que tenen una xifra de negoci que supera els 25 milions d’euros anuals. Però també és cert que hi ha hagut empreses o sectors beneficiats per la pandèmia, tal com constatàvem la setmana passada amb l’alimentació i la carn. No són els únics. Avui presentem casos curiosos. Un és el de Seidor. La multinacional vigatana del sector de la consultoria i els serveis informàtics va mantenir i en alguns aspectes superar l’activitat del 2019. Fins i tot va ser un any en què van adquirir altres firmes per créixer i consolidar-se en mercats com el del Pròxim Orient. Però els 471 milions facturats són un 3,5% inferiors a l’exercici anterior. En aquest cas s’explica per la devaluació del dòlar americà, moneda de referència per les transaccions amb l’Amèrica Llatina. El mateix fenomen afecta una altra companyia d’un sector ben diferent, Proquimia, però que també té un mercat important a l’Amèrica Llatina, on té cinc plantes de producció. En el seu cas la pandèmia va provocar dos efectes més, ben diferenciats l’un de l’altre: d’una banda, l’increment sobtat de la demanda de productes antisèptics per a la desinfecció i la neteja de 20.000 a 100.000 quilos en pocs dies, la qual cosa va obligar a fer canvis a la planta de producció; i l’eliminació de comandes dels sectors hoteler i turístic, on l’empresa vigatana té una part important del mercat. Tot plegat va contribuir a una caiguda de la facturació del 15,7% respecte a l’exercici anterior. A Sodeca, per la seva banda, dedicada a la fabricació d’aparells de ventilació, la pandèmia li va permetre obrir una nova línia de negoci: la dels aparells purificadors d’aire. També Cata, en els darrers mesos, ha obert una línia de purificació dins el seu àmbit. L’aturada del sector turístic també va afectar Girbau, a qui la facturació li va caure un 43% i va tancar l’exercici amb pèrdues per valor de 8,1 milions d’euros. Un fet insòlit en una empresa, però, que té una salut financera sòlida ja que està fortament capitalitzada. Durant el 2020 va presentar dos expedients d’ocupació. El 2021 l’empresa va presentar un ERO amb el qual preveia inicialment acomiadar 76 treballadors. Després d’un procés negociador es va arribar a l’acord per facilitar la sortida finalment de 48 persones entre prejubilacions i sortides amb condicions pactades. La companyia continua treballant en productes cada vegada més eficients energèticament. Un cas paradigmàtic és el d’una empresa que s’estrena aquest any en aquest dossier: Spanish Aosom. Es tracta de la filial a Espanya i Portugal d’una multinacional xinesa del comerç electrònic. La pandèmia la va enxampar encara en plena expansió (s’havia instal·lat el 2014 als Hostalets de Balenyà) i l’empenta del comerç electrònic durant el confinament li va permetre tancar l’any amb creixements i xifres espectaculars. Les perspectives per al 2021 continuaven sent a l’alça. Ara bé, si un patró es va repetir el 2020, sobretot al sector del metall, és el de l’aturada en sec al final del primer trimestre de l’any, coincidint amb l’estat d’alarma i el confinament, i la represa de l’activitat abans de l’estiu. En molts casos això va suposar recuperar comandes frenades per la pandèmia i sumar-les a les previsions del segon semestre de l’any, que es van mantenir intactes. Això va permetre tancar exercicis, pel que fa a la xifra de negoci, molt semblants als del 2019. Els resultats eren més minsos però poques són les companyies analitzades que van tancar amb números vermells: l’esmentada Girbau i la pelletera la Doma, de Centelles, que va perdre 392.000 euros, poc menys que el benefici de l’any anterior. El cas contrari és el de La Farga, que venia d’un 2019 negatiu. El 2020 es va sobreposar a aquesta situació i a la pandèmia per tancar l’exercici amb un resultat d’1,3 milions. Té la facturació més alta de les 27, però es va quedar lleugerament per sota dels mil milions i, per tant, cap d’elles hi va arribar. 27 empreses que van facturar conjuntament 2.700 milions En aquesta entrega del dossier publiquem i contextualitzem els comptes del 2020 de 27 empreses d’Osona i el Ripollès. 16 pertanyen al sector del metall-mecànic i les 11 restants, a sectors diversos. Es publiquen els comptes de les companyies que facturen a partir de 25 milions d’euros anuals, que transiten sobre aquesta xifra o que en exercicis anteriors hi havien arribat. Com és habitual hi ha absències, sovint pel retard en el lliurament dels comptes. La més destacada en aquesta edició és la de Comforsa, l’empresa que més factura del Ripollès i que l’any 2019 situava la seva xifra de negoci en els 60,8 milions d’euros. També s’hi troben a faltar Elausa, Gasoils Rovira, Mecánicas Cape o Silgan, tot i que el volum de facturació de les dues darreres es mou pels 20 milions d’euros. Altres companyies que havien aparegut en exercicis anteriors com Novatilu, Ledexport o Max Plastic queden lluny dels 25 milions anuals. En xifres globals la pandèmia es va notar. Tant la facturació com els resultats conjunts van ser inferiors que el 2019. 27 empreses amb 14.500 assalariats Les 27 empreses analitzades en aquest dossier sumen a les seves plantilles 14.416 treballadors. 3.653 són al sector metall-mecànic i 10.763 a sectors diversos. La consultora informàtica Seidor és la que aporta més treballadors a l’estadística (5.089), seguida ja molt de lluny del fabricant de mobles de cuina Alvic (569), la fabricant de conjunts hidràulics i pneumàtics Roquet (545), la de bugaderia industrial Girbau (517), la proveïdora del sector de la cosmètica Tesem (412) o La Farga, especialista en coure (353).

L’any que vam descobrir l’ERTO

Quan llegir ja no és tan fàcil… però encara és possible

Taradell es planteja eliminar el gran parterre de davant de l’església per aprofitar l’espai

Presenten la 17a edició de la fira Lactium de Vic, que es farà el 3 i 4 de maig

Sant Jordi a les places, el programa especial d’EL 9 TV per la diada

LA PREGUNTA

Qui guanyarà la Lliga de futbol?

Rescaten un grup que no tornava després d'anar a córrer cap a la Creu de Gurb

Ferit després que el colpegi el tren entre Manlleu i Torelló

Tres detinguts per intentar robar eines en unes obres a Vic

Marina Quintana, al centre, i Joan Moreno, en la presentació de Rodem!, el 2023

Crema un cotxe al costat de l'Eix del Lluçanès, a Sant Bartomeu del Grau

A judici una treballadora acusada d’estafar 30.000 euros a través de factures a Vic

Troben una granada de la Guerra Civil en una masia de Gurb

L’edifici del CAP de la plaça Divina Pastora, al barri dels Caputxins

La Generalitat concedeix la Creu de Sant Jordi a la Congregació de la Mare de Déu dels Dolors de Vic

Les relacions Vic-Manresa: "Als manresans se'ls ha posat la ceba al cap que Vic està molt bé, i és veritat"