El 1988, els casaments més freqüents a Osona i el Ripollès eren entre una noia de 20 a 24 anys i un noi de 25 a 29. Tres dècades després, el matrimoni heterosexual continua sent el més habitual a totes dues comarques, igual que a la resta de Catalunya, però tant ells com elles no es decideixen a fer el pas fins passada la trentena i, en concret, a la franja dels 30 als 34 anys a Osona i dels 35 als 39 al Ripollès.
Aquestes dades, que en el cas de les dones representen un salt de 10 anys en només una generació, s’emmarquen en un endarreriment de l’emancipació dels joves a causa de la precarietat laboral, les evidents dificultats per accedir a un habitatge o la perllongació dels estudis.
Tal com destaca la sociòloga Anna Ramon, professora i investigadora de la UVic-UCC, “els objectius personals, com la carrera professional, avui en dia poden passar per davant de consolidar una relació sense que això estigui mal vist”. Ho argumenta explicant que “les construccions socials han canviat” i que “s’accepta tant el no tenir parella com altres tipus de família” més enllà de la tradicional.
En el retard dels casaments també hi té a veure que, a diferència d’anys enrere, les parelles estables es consoliden en edat més avançada i tendeixen a ajuntar-se primer de manera informal, fins i tot tenint fills, i és després quan en tot cas contrauen matrimoni: “Fugim dels protocols. Ja no hi ha la concepció que t’has d’arribar a casar ni compartir tota la vida amb la primera persona amb qui estàs. És el que deia Zygmunt Bauman, les relacions s’han tornat molt més líquides”.
Ara bé, malgrat que arribin més tard, tant a Osona com al Ripollès la xifra de nous matrimonis es manté força estable des de principis del segle XXI, entre 550 i 580 cada any en el primer cas i 85 en el segon. Això vol dir que al Ripollès, on la població ha disminuït en 2.800 habitants en tres dècades, n’hi ha una quantitat similar, mentre que a Osona baixen però no de manera accentuada. El canvi que sí que destaca és en el tipus de celebració, ja que ara mateix de cada deu casaments nou són civils i només un segueix el ritus catòlic.
Una altra de les dades que posa sobre la taula l’estadística de matrimonis és que van creixent els homosexuals. El 2018, a Osona n’hi va haver 12 i al Ripollès, 4. “Que creixi el suport a partits polítics que criminalitzen les parelles homosexuals dient que estan trencant el significat del matrimoni pot generar certes pors, però el pas important és que avui es poden casar dos homes o dues dones. De mica en mica aquests matrimonis s’aniran normalitzant”, conclou Ramon.
Nou de cada deu casaments, per la via civil
Els tipus de celebració s’han capgirat com un mitjó. Tal com mostra el gràfic, a diferència dels anys setanta ara mateix els casaments catòlics només representen un 9,2% de tots els d’Osona i un 13% dels del Ripollès. El punt d’inflexió el van marcar els anys 2004 i 2005 i a partir d’aleshores la preponderància dels enllaços per la via civil s’ha anat consolidant. Entre totes dues comarques, el 2018 n’hi va haver 55 de catòlics i 587 de formalitzats davant d’autoritats civils. El motiu, la pèrdua de pes de la religió, que progressivament va deixant de marcar les pautes públiques.
