Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

Les claus de la crisi energètica

Una mirada des de Centelles, l’únic ajuntament d’Osona i el Ripollès que té una empresa elèctrica municipal, a l’increment del preu de l’electricitat

Miquel Arisa

Com ja és sabut, en el món de l’electricitat el preu bat un rècord rere l’altre, fet que s’ha convertit en una nova normalitat del mercat elèctric. La constant pujada dels valors s’ha convertit en una notícia diària en els mitjans de comunicació i allò que semblaria una pujada circumstancial s’ha convertit en una pujada estructural. El que ens hauríem de preguntar és: d’on ve aquest encariment constant de l’electricitat?

És el resultat de l’ambiciós pla de reducció d’emissions de la Unió Europea, així com dels programes d’abastiment de gas i segurament també d’unes regles de mercat poc transparents que beneficien uns pocs i que segurament penalitzen tots els usuaris. I com és sabut, la mitjana del preu del mercat elèctric ha acabat essent la més alta de la història del cost de l’electricitat, i si miréssim què valia l’any 2000 quedaríem plenament desorientats, ja que el 2000 estàvem sobre 40 euros el megawatt i quan va pujar a 90 ja ens va semblar fora de lloc, i al mes d’octubre estàvem a 205 euros el megawatt.

avatar

“Ho hem suportat durant tres mesos”

Lluís Sabata, gerent de Lersa

En la generació d’electricitat ens trobem en una situació molt diversificada: des d’una petita part amb plaques solars fins a l’eòlica –a l’Estat espanyol tenim unes grans instal·lacions–, passant per les tradicionals de salts d’aigua, de gas natural, de cicle combinat i nuclear. Curiosament, excepte comptats estats com França, que segueixen apostant clarament per centrals nuclears, la gran majoria d’estats europeus aposta pel seu tancament en gran part determinat per una fuita important que va haver-hi a Ucraïna i que va portar a la determinació que estem davant d’un consum que, com tota energia nuclear, no té un 100% de seguretat. Per tant, tenim l’Estat francès, que té 56 centrals nuclears, i Alemanya, que aquest final d’any en tanca sis i l’any que ve tanca l’última.

Tot això fa que es depengui molt més del gas i aquest ha tingut una clara volatilitat produïda especialment per la mateixa Unió Europea, que tenia uns contractes amb Rússia i Algèria beneficiosos, però a un preu concret i que quan el preu anava molt baix va voler refer-los i posar-los al preu real de cada moment. Per això va passar que, dit sigui de passada, des d’Algèria fins al port de València venien vaixells de gas liquat plens i allà es venien al millor postor. Es podien vendre al Japó especialment o a altres indrets que el pagaven més.

Tots aquests factors han creat una situació dificultosa tant en aquests últims mesos com en els propers també: no tenim reserves de gas. Les reserves de gas són mínimes i si ve un hivern fred poden haver-hi problemes concrets que en faran pujar el preu. I això repercutirà evidentment en l’electricitat, perquè depenem del gas. D’instal·lacions de carbó ja no n’hi ha gaires perquè per complir les condicions per poder-lo produir s’han anat transformant aquestes centrals a cicles combinats o directament a gas natural. I això fa que quan puja el preu del gas també puja el de l’electricitat.

Altra cosa és França, que pel fet de tenir una forta inversió en energia nuclear encara que depengui una mica del gas, el seu cas és irrisori pel volum que necessita. En canvi nosaltres sí que el preu de l’electricitat ve determinat pel del gas, i tenim que si el gas puja 100 euros, l’electricitat es posarà a 300 euros el MW, cosa que pot dificultar molt la situació de l’Estat tant en la indústria com en el cas domèstic, però la indústria evidentment té uns costos fixos que moltes vegades la planificació la fa des de primers d’any i ha de mantenir els preus, i si l’electricitat se li dispara li crea una anomalia gran que fa que potser sigui inviable poder treballar.

Per tant, estem davant una situació a Europa molt complicada, tant políticament com d’energia. Tenim una situació complicada entre Algèria i França i entre Algèria i el Marroc. El camí d’Espanya al Marroc està tancat i només n’hi ha un de directe d’Algèria a Alacant que caldrà veure si tindrà capacitat i serà capaç de portar el gas que necessitem en tots els àmbits: de la calefacció, de la indústria o de fer energia, ja que dels dos tubs directes des d’Algèria (un passant pel Marroc i l’altre directe per mar a Alacant), per un sol tub i per vaixell haurà de passar tot el gas que necessitem.

Igual passa a Alemanya, que té una situació amb Rússia complicada, pel fet d’Ucraïna, i això fa que la situació sigui bastant fràgil. Per tant, Europa es troba en un dilema en els propers mesos que poden ser molt complicats.

Com ja hem explicat, la Comissió Europea va marcar unes directrius per tal de buscar el preu diari de l’energia, evidentment en funció de cada un dels països i de les seves idiosincràsies, ja que uns tenen moltes centrals nuclears, com França o Bèlgica, altres utilitzen el gas, altres tenen molta eòlica, com els països del nord i Espanya… Això va fer que tot i que hi ha una directriu europea, el preu de l’energia es calcula d’acord amb aquestes premisses de cada país. Per exemple, els països del sud, com Itàlia i Espanya, que tenen el preu de l’electricitat car, i Portugal, que és el mateix sistema ibèric, fa que l’energia tingui un valor diferent, en funció de totes aquestes variables.

En el cas concret del sector ibèric (Espanya i Portugal), això ha creat uns preus altíssims que van de mitjana a 205 euros el MW al mes d’octubre de 2021 i això ha suposat a la factura de la llum un augment exagerat.

En primera instància des de l’1 de juny, quan es va començar a implantar aquesta nova fórmula tarifària, el govern de l’Estat va marcar unes rebaixes a l’IVA i l’impost elèctric, i això ha rebaixat la factura, però en certa mesura ha beneficiat els consums inferiors als 15 kW, que és l’energia domèstica, i no pas la indústria, que ha notat un augment molt important en el preu de l’energia, i que la rebaixa de l’IVA no li ha suposat una incidència perquè, sigui del 10% o del 21%, se’l pot desgravar. Però tot i així és una primera mesura.

Però amb la persistència d’aquests preus i donada la manca de reserves de gas que viu Europa, el govern es veu amb l’obligació de buscar noves alternatives. I una de les alternatives sobre la taula és posar el preu de cada una de les formes de generació en la tarifa que surt per tal de pal·liar el preu que resulta de la fórmula establerta per Europa, i això farà que les grans empreses deixaran de percebre ingressos de benefici.

Per tant, on està en aquest moment la discussió és en aquest benefici que deixen de guanyar, com s’assumeix. I sembla que el més lògic és que el pagui l’Estat a través dels pressupostos generals, compensant un percentatge de benefici a cada una de les fórmules d’energia (eòlica, solar, de cicle combinat, nuclear…) segons la quantitat que n’hagin produït. Això pot representar uns 2.500 milions d’euros anuals, la qual cosa vol dir que aquest nou sistema l’han implantat, de moment, per quedar-se. No hi ha intenció de la Comissió Europea per revisar-lo, perquè cada país té un interès molt diferent, ja siguin els països del nord, de França, d’Itàlia o d’Alemanya, entre d’altres.

Per altra banda, un dels elements que la Comissió Europea va crear és el fons de compensació dels productes fòssils que generen CO2, com el carbó, el gasoil o el gas. Això fa que la generació d’aquests productes s’hagi de compensar pagant un barem que va en funció de la capacitat de producció de cada un dels elements fòssils.

A més, des que un fons d’inversió va adquirir el barem, tenim aquest producte car perquè en treu una rendibilitat. Per tant, el fet que depenguem tant del gas fa que encara ens penalitzin perquè cada dia que es gasta gas s’ha de pagar el cànon. I aquest és un element més que distorsiona el preu final d’electricitat.

Si això ho traduïm al dia a dia hem pogut veure com l’any passat compràvem el MW a 40 euros, i a 60 ens semblava caríssim, i ara el comprem a 156 euros el setembre de 2021 i a 205 l’octubre de 2021.

Tota aquesta situació ens ha portat on estem ara, davant d’un procés de recuperació econòmica important després de la Covid-19 i que pot tenir les seves alteracions si això no s’estabilitza, ja que el preu de l’energia és vital per a la producció industrial i domèstica. És un element familiar i quotidià per a moltes i moltes llars, però també per a moltes i moltes indústries.

avatar

El preu de la llum

Josep Burgaya

I així ho hem pogut viure durant tots aquests mesos des de l’1 de juny que s’han anat produint aquests alts i baixos en el preu de l’energia. Hem pogut veure que les factures d’energia elèctrica ja es poden haver apujat un 10, un 15 o un 20% i això ha estat i és un dels problemes greus en els quals ens hem d’afrontar durant tot aquest hivern. Davant aquesta situació el govern ha pres les mesures de rebaixar l’IVA i els impostos directes d’energia. En definitiva, ha fet que hi hagués una baixada important en el preu, però com que el preu de l’energia era alt la factura final s’ha equiparat o ha pujat una mica més del que era. Ens hem trobat amb una situació inesperada per moltes de les persones afectades i que ha produït una incertesa i una volatilitat molt important. Caldrà veure cap on evoluciona i dependrà molt del tipus d’hivern que faci. Si fa un hivern fred com el passat, això pot crear una situació molt complicada.

Últimament hi ha hagut una preocupació en preguntar-se si poden produir-se algunes apagades de corrent generalitzades. Això ha sorgit essencialment als països del nord, que depenen molt del gas de Rússia i que els pot crear algun problema en aquest sentit, i caldrà veure si poden comprar gas i portar-lo amb vaixell des dels Estats Units, des d’Algèria, des dels països àrabs que tenen combustible tant de gas com de petroli, o d’altres indrets. No tant als països del sud, ja que França té un sistema molt concret i molt propi, i Espanya i Portugal solament depenen d’Algèria i sembla que tenen el subministrament assegurat si les premisses que s’han marcat funcionen.

Si això ho concretem en l’empresa elèctrica municipal de Centelles, aquesta és una situació que no s’havia viscut mai i que hem d’afrontar, buscant la màxima rendibilitat i estabilitat possible, però sempre tenint en compte que els beneficis que ens pugui haver aportat ara no els hem de buscar enlloc, sinó que hem de buscar simplement l’estabilitat pressupostària per tal de tenir una empresa sanejada. L’empresa elèctrica municipal sempre ha estat al costat dels seus usuaris i ha estat en benefici d’ells i de la corporació.

COMENTARIS

LA PREGUNTA

Si a la seva empresa es fa sopar de Nadal hi assistirà?

En aquesta enquesta han votat 86 persones.
 

Comentaris

Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}{{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fes un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.