“Les epidèmies són moments crítics per a la humanitat que es reflecteixen en la història”

Medievalista i arqueòloga, Imma Ollich (Vic, 1951) és professora emèrita de la Universitat de Barcelona i directora de diverses excavacions arqueològiques en jaciments de Catalunya, entre elles les del jaciment de l’Esquerda des de l’any 1977. És investigadora principal del projecte “L’Esquerda i el seu territori entorn del Ter. Ningú de les nostres generacions recorda haver viscut una pandèmia global, però al llarg de la història n’hi ha hagut. En l’època medieval, per exemple, quines malalties les provocaven?De pestes i plagues n’hi ha hagut sempre. En fonts escrites, ja trobem els relats bíblics de les plagues d’Egipte. Una de les que Moisès provoca invocant Jahvé són les úlceres. Si saltem a l’Imperi Romà i posterior, la més coneguda és la de l’imperi de Justinià, al segle VI, va haver-hi una pesta grandíssima a Constantinoble. Els autors de l’època parlen de fins a deu mil morts per dia. Diuen que la gent fugia dels empestats, que els tancaven a les seves cases, que d’altres fugien al camp i s’emportaven la malaltia amb ells… Al segle XI se sap d’una gran pesta a Rússia, per exemple, i a l’edat mitjana, la famosa pesta negra, la pandèmia de pesta bubònica de mitjan segle XIV. Salvant totes les distàncies, seria comparable al que ara vivim? Una epidèmia que afecta tot el món, o almenys tot el món conegut en aquell moment?Sobre les dates, una precisió. Se sap que a finals del segle XIII ja va haver-hi alguns brots, i van tenir relació amb un clima que va experimentar grans variacions. Veníem d’un període bo, des de finals del segle VIII fins al XIII. Les collites creixien, la població també. A finals del segle XIII i principis del XIV va començar allò que anomenem Petita Edat de Gel, en què es va refredar molt el clima. A Catalunya es parla de lo mal any primer, el 1333, en què es van perdre les collites i la gent passava fam. La pesta no n’és una conseqüència directa, però hi té relació per la desnutrició de la gent. Ara també estem en un moment de canvi climàtic. Altres relacions? Que ve d’Orient! Es coneix, doncs, el que ara en diríem la traçabilitat de l’epidèmia?Va venir de la Xina, i va passar per l’Índia, portada per mercaders italians que feien rutes comercials entre Europa i l’Extrem Orient. A vegades ens pensem que la gent a l’edat mitjana no corria món. Sí que ho feien, i molt. El destí és el nord d’Itàlia, concretament Venècia. I a partir d’aquí s’expandeix la pesta per tot Europa. Oi que ens sona? Va una mica més lenta, l’expansió. Però allà on hi ha tràfic marítim, al cap d’un temps hi ha pesta. Fins i tot els més privilegiats que estan avisats se’n van al camp, fan un confinament. El Decameró de Boccaccio descriu això: uns joves rics de Florència que fugen de la pesta i se’n van a una vil·la fora de la ciutat, on s’entretenen explicant les històries. No és ficció literària: Boccaccio va viure la pesta. La diferència és que ara és un virus, i en aquell moment un bacteri…El Yersinia pestis. Per tant, quan es van descobrir els antibiòtics al segle XX es va poder combatre, i ara no tenim epidèmies de pesta bubònica, que havien estat recurrents en la història humana. A part d’això, ja veu que de coincidències n’hi ha. La mortaldat que va provocar la pesta negra a Europa i al món va ser molt gran. Com podem comprendre l’abast que va tenir?Es calcula que van morir uns dos-cents milions de persones, una xifra elevadíssima. Una tercera part de la població mundial. Parlem del continent euroasiàtic i de part del nord d’Àfrica, com Egipte. Tot allò que segueixen les rutes de comerç i de navegació. Però hi ha llocs on els percentatges podrien ser molt més alts, fins a dues terceres parts de la població. A Osona, per exemple. Hi ha un estudi de Jean-Pierre Cuvillier publicat a la revista Ausa sobre la incidència de la pesta a Taradell que dona unes quantitats enormes: sis o set persones de cada deu. D’aquí deriven conseqüències: masos abandonats, terres ermes, fam… Hi havia gent que moria no de la pesta, sinó de gana. Imaginem l’impacte que va tenir en la societat que n’han quedat exemples en la memòria: la Dansa de la Mort de Verges, que es representa cada any el Divendres Sant, té el seu origen en la pesta negra. Al jaciment de l’Esquerda hi ha evidències sobre el pas de la pesta?De la pesta negra, sí. El lloc de l’Esquerda es va abandonar l’any 1314 arran de lluites feudals entre la poderosa família dels Cabrera i els seus adversaris, el rei i el bisbe de Vic. Van atacar al castell de Cabrera, i també l’Esquerda, que va quedar destruïda totalment. Per tant, semblaria que ja no podríem trobar-hi evidències de pas de la pesta, que arriba uns anys més tard. Però resulta que sí: les campanyes d’excavació que vam fer entre els anys 2011 i 2012 a la part posterior de l’església ens van proporcionar un tall estratigràfic important de sepultures. Des de les tombes antropomorfes tallades a la roca dels segles VII i VIII passant per les tombes de lloses dels segles XI i XII, i uns nivells superiors curiosos. Amb les analítiques de Carboni 14 es van datar a mitjan segle XIV. Tenien alguna particularitat que permetés relacionar-les amb l’epidèmia?D’aquests nivells superiors, que deuen ocupar uns 30 centímetres compactats, en podem distingir dos. A sobre, quantitat d’ossos mal posats, com si els hi haguessin tirat, amb capes de calç. No acabàvem d’entendre per què havien estat tan poc respectuosos amb els rituals. Vam treure aquesta capa i a sota mateix van aparèixer enterraments de cossos de dos en dos i de tres en tres: homes, dones, infants… enterrats col·lectivament! I també amb calç pel voltant. Al veure això ja vam deduir que hi havia hagut moltes morts en poc temps. Hi havia grups familiars, amb les mans enllaçades! Les anàlisis ens ho van confirmar. I l’explicació és que l’antiga població de l’Esquerda s’havia establert al cap del pont, formant el nou nucli de Roda. Però els documents diuen que enterren els morts in cementerio veteri, és a dir, al cementiri vell, el de l’Esquerda. En el moment de la pesta hauria estat el més sensat: anar a sepultar els morts una mica lluny, però al voltant de l’església de Sant Pere que hi havia allà. Els primers encara els podien deixar ben posats, però devia arribar un moment de mortaldat més gran i els van tirar de qualsevol manera, amb capes de calç. Podia haver durat uns anys, perquè l’embat fort de la pesta va ser del 1348 al 1351. I quan ja estaven una mica tranquils, l’any 1371 va venir un rebrot a Catalunya, la pesta dels infants, perquè va afectar sobretot els nens. L’arqueologia moderna ha pogut utilitzar eines científiques que no tenia abans per saber això? Els antropòlegs que treballen amb nosaltres no són metges però gairebé. Es formen en antropologia forense i utilitzen tècniques que semblen les de les sèries de televisió. Ens permet no només saber si els ossos són d’homes o de dones, si eren alts o baixos, sinó conèixer la dieta o saber si van consumir algun estimulant. Els que excaven van protegits, també. Les tècniques han canviat molt. Sense el coneixement científic que ara tenim, quina lectura feia l’home medieval de les epidèmies? A què o a qui les atribuïen?Sempre busquem culpables, ara també. A l’edat mitjana, en general, es veia com un càstig diví pels pecats comesos, malgrat que ja hi havia metges. Recorda haver vist en alguna il·lustració aquells homes amb una màscara de bec llarg? Eren els metges, que intentaven protegir-se igual que ara. El bec servia per posar-hi herbes aromàtiques perquè creien que els protegia, però també de l’olor. Imagini’s el que devia ser entrar en una casa on hi havia empestats… I torno a la pregunta: la gent creia que les malures les enviava Déu, però que ho feia a través dels animals: les rates, els corbs, les puces, les mosques, els gats… En algun cas tenien raó, perquè la rata negra és la que va transportar la malaltia, en els vaixells mercants. De rebot, s’hi incloïen molts d’altres animals. Ara també ha passat, això. Però també en culpaven els dimonis, i també… els jueus! Els atacs a calls jueus tenien a veure amb aquesta explicació de la pesta?Sí, i això malgrat que molts metges eren jueus. Deien que enverinaven els pous… ja em dirà si havia de ser així quan els jueus morien a centenars igual que els cristians. Van ser el boc expiatori. I els pogroms de final del segle XIV deriven d’això. En realitat, però, les raons que hi havia al darrere eren unes altres: si has demanat un préstec i tens un deute, quan cremes la casa del qui te l’ha deixat cremes els papers que ho demostren. En altres pestes posteriors hi ha fins i tot constància d’haver tapiat cases de gent, presumptament malalts. I els deixaven a dins, morint de gana! Més endavant, com que ja no hi havia jueus, es relacionen les epidèmies amb les caceres de bruixes, per exemple durant el segle XVII. Històricament, quan s’acaben èpoques de sotragada com són les pandèmies, hi ha canvis socials, econòmics, culturals…? Quines acostumen a ser les sortides d’un crisi?A l’època medieval, la guerra, la fam i la pesta van de la mà. No se sap quina és primer que l’altra, però van lligades. Jo aposto pel clima, però. Un clima inestable provoca males collites i fam, després venen aixecaments socials i guerres… moviments socials que són, sobretot, contra els senyors. La pesta negra, amb els seus rebrots fins a final del segle XV, canvia la societat: fixi’s que quan entrem al segle XV anem a parar al Renaixement. Què ha passat entremig? Per començar, que la terra ha quedat abandonada, amb masos rònecs perquè els que hi vivien van morir. Els nobles que vivien de les rendes d’aquests masos –no en diners sinó en collites– s’empobreixen. En canvi, sorgeix una classe que s’estava prefigurant al segle XIII i que ara creix: artesans, mercaders… grans burgesos. El poder feudal comença el declivi. La riquesa es redistribueix! La terra perd el seu valor, el que importa són els diners. És l’inici medieval del capitalisme. Ara també hi haurà moviments d’aquests, tot i que no sabem cap on anirem a parar. Les epidèmies són moments crítics per a la humanitat, que es reflecteixen en la història; fins i tot la Revolució Francesa es pot associar a una pesta. La història també ens ensenya a relativitzar el que ens està passant ara? Pensàvem que això que havia passat al llarg de la història ja no ens podia passar a nosaltres…Sí, ho hem de relativitzar. Ens en sortirem, perquè sempre ens n’hem sortit. D’ençà de la grip de 1918 no hi havia hagut cap episodi com aquest, i el descobriment dels antibiòtics ens va fer pensar que n’estàvem protegits. I no és cert. No sabem què hi ha a la natura, encara, ni en quin cicle ens trobem. En un altre ordre de coses, com afectarà la pandèmia del coronavirus al treball dels arqueòlegs. Entrem en una època, l’estiu, en què hi ha una activitat molt intensa d’excavacions, amb persones que hi conviuen en proximitat…La veritat és que no ho sabem encara. En el cas de l’Esquerda, tenim sempre dues campanyes programades. La primera, la del mes de juliol, és un curs de la Universitat de Barcelona i ara tothom està pendent de si es frena la pandèmia i es pot treballar una mica. Si no és així, als estudiants de quart curs, que acaben la carrera, els quedarà una assignatura penjada i no es pot fer a distància. Aquest problema afecta molts d’altres jaciments i altres universitats. La campanya de final d’agost, que tenim programada, també és incerta. A hores d’ara ja hauríem fet la inscripció perquè tenim cua per participar-hi. Durant el mes de maig crec que podrem dir alguna cosa: el que està clar és que excavant no podem guardar un metre i mig de distància. Ara hauríem hagut de fer excavacions a l’Esquirol, relacionades amb les que vam fer l’any passat al castell de Cabrera, i també ja s’han hagut de suspendre.

“Les epidèmies són moments crítics per a la humanitat que es reflecteixen en la història”

Vic i Atlètic Sant Just igualen en tot

Invertiran 400.000 euros a Manlleu perquè no es repeteixin avaries de llum com la del juny

Els parquets | El fill pròdig financer

La Xarxa de Negocis Cambra genera 3.000 euros de negoci en els seus tres primers mesos

LA PREGUNTA

En el seu dia a dia utilitza alguna eina d’intel·ligència artificial?

Mor un conductor després de xocar contra un camió aparcat a la carretera de Vic a Manlleu

Èric Vargas, ingressat a la Vall d’Hebron per un impacte de bola a la cara

Topada entre tres cotxes a Vic amb un ferit lleu

Demanen 13 anys de presó per al conductor que va provocar la mort d'una noia a la C-17 el 2018

Estralls per la ventada a Osona

Detingut l'entrenador d'hoquei Francesc Linares per gravar jugadors quan es dutxaven

Neix a Ripoll una plataforma que vol fer de contrapès a Aliança Catalana

Detenen dos homes per robar amb violència cinc persones grans a Manlleu

Fava d'Or per a la pastisseria El Carme de Vic

La torellonenca Anna Manrique, nova gerent del Consell Comarcal d'Osona