Com valora els resultats de les eleccions amb la perspectiva de gairebé tres setmanes després del 26-M?
La valoració ha de ser negativa, estem tristos perquè no eren els resultats que ens esperàvem. Després de 24 anys tenint un regidor a l’Ajuntament de Vic, era important mantenir-lo. I tot i haver augmentat el nombre de vots respecte al 2015, no ha pogut ser. Jo, com a cap de llista, n’assumeixo la responsabilitat i em sap greu pels 840 electors que s’han quedat sense representació.
El 2011 es presentaven com a ICV-EUiA, el 2015 com a Vic per a Tots i ara Vic en Comú Podem.
Els experts en màrqueting diuen que tants canvis de nom no ajuden, és cert. Crec, però, que Vic en Comú Podem podia sumar la gent d’Iniciativa que fa 24 anys que estem treballant a l’Ajuntament de Vic amb Podem. Hem fet una campanya en positiu, amb molts actes, i som dels pocs partits que vam fer propostes concretes pensant en el futur de la ciutat. Lamentablement no va ser suficient. Tot i això, continuarem treballant encara que sigui des de fora de l’Ajuntament.
S’esperava la majoria absoluta d’Anna Erra i Junts per Catalunya?
Jo tenia clar que Anna Erra aconseguiria uns bons resultats, que milloraria els de les eleccions de 2015. Potser els hi feia 10 regidors i veia serioses dificultats perquè hi hagués una alternativa. Hem d’assumir els errors i admetre que Junts per Catalunya ha donat una lliçó fent una bona campanya i aconseguint uns bons resultats.
Junts per Catalunya va saber mobilitzar el seu electorat i els partits d’esquerres no.
El que ha passat és que als barris o districtes censals on Junts per Catalunya tenia més suport hi va haver més participació i en barris on tradicionalment l’esquerra ha tingut més bons resultats, com és el sud de la ciutat, van participar molt menys. Hi ha una diferència, en alguns casos, de més de 20 punts. Un dels grans dèficits que tenim les esquerres és no haver mobilitzat aquest votant dels barris treballadors de la mateixa manera que ho va fer Junts per Catalunya en barris més cèntrics.
La coincidència amb les europees i l’efecte Puigdemont els va perjudicar?
Tot ajuda. El vot a Carles Puigdemont per a les europees va arrossegar el vot per JuntsxCat a les municipals, tot i que Puigdemont també va acabar atrapant molts vots a les europees de gent que a les municipals va triar altres opcions. En Comú Podem, per exemple, som l’única opció que a les municipals acabem traient més vots que a les europees. És un efecte curiós, aquesta ciutat té una idiosincràcia perquè el tema nacional pesa molt i a nosaltres, segurament, no ens ha acabat d’ajudar.
Fa quatre anys els partits d’esquerres sumaven majoria absoluta.
El moment històric va ser el 2015 i vam deixar perdre una oportunitat. No dic que no es pugui repetir, però l’esquerra, en aquesta ciutat, no està per deixar perdre gaires oportunitats. Tots hem d’aprendre dels errors del passat i fer autocrítica.
Aquestes eleccions semblaven un plebiscit: continuar amb els 40 anys de governs convergents o canvi amb els partits d’esquerres.
Sí, i al final el vot del canvi ens l’havíem de repartit quatre partits i el vot de l’status quo, o vot conservador, el capitalitzava un sol partit. La fragmentació perjudica els que volíem que hi hagués un canvi. A més, els discursos de tots plegats no han ajudat a mobilitzar el vot més progressista i en canvi han fet que el votant conservador anés als col·legis.
El fet que donés suport al govern del PDeCAT amb un acord de governabilitat durant el darrer mandat el pot haver perjudicat?
Potser sí, no l’hi nego. Ara bé, si hagués tingut un càstig electoral i, per exemple, hagués perdut la meitat dels vots potser ho hauria interpretat en aquesta clau, però la veritat és que hem augmentat el vot. Per tant, interpretem que el to i l’estratègia que teníem en aquestes eleccions d’explicar-nos com una formació que vol fer coses per a la ciutat i que treballa en positiu, segurament no l’hem sabut traslladar de la millor manera. Potser hem fet molta feina i no hem tingut ni l’espai ni el temps per poder-ho explicar.
Si fos ara, tornaria a fer aquest pacte.
Si és per repetir el que hem fet, sí. N’estic satisfet. Vam fer una aposta de ciutat important i des del punt de vista social i ambiental s’han fet alguns avenços que porten el nostre segell i quedaran de per vida a la ciutat. Si arribant a acords amb altres forces polítiques de qui estem allunyades ideològicament pots fer avançar el teu programa, s’ha d’aprofitar.
Què li diu que 20 dels 21 regidors de l’Ajuntament de Vic siguin independentistes?
Doncs que crec que no reflecteix al cent per cent la pluralitat de la ciutat. Tot i que hi ha una majoria independentista important, la configuració d’aquest consistori no es correspon amb el que pensen molts vigatans en clau nacional. Hi ha gent no independentista que no se sent cridada a votar en unes eleccions municipals i això és un dèficit de la ciutat que hem de tenir en compte.
Pocs dies després de les eleccions l’alcaldessa electa, Anna Erra, deia en una entrevista a EL 9 NOU que han de digerir i saber portar la majoria absoluta.El que dona una majoria absoluta és agilitat i tranquil·litat al govern. Però pel benefici de la ciutat, com més consensuades estiguin les polítiques de l’Ajuntament amb la resta de partits, millor. Una majoria absoluta acaba orientant un govern cap a un full de ruta unidireccional.
La majoria absoluta aconseguida per Junts per Catalunya pot ser un mèrit de qui l’ha aconseguit o un demèrit de l’oposició.
Els partits d’esquerres no hem sabut explicar un projecte en positiu per a la ciutat. Tinc la sensació que hem estat més pendents de retreure’ns entre nosaltres elements del passat. Ha faltat projecte, la ciutadania el que vol són projectes i discursos en positiu. Ens hem passat massa estona posant el dit a la nafra o demonitzant els 40 anys de govern de Convergència que, evidentment, té coses negatives però també n’han fet de positives. Nosaltres podríem millorar moltes de les coses que han fet i aquest és el discurs que té més capacitat de sumar i no el d’una confrontació excessiva i plena de negativitat.
Què farà a partir d’ara Arnau Martí?
He demanat als companys i al conjunt de la candidatura deixar passar un temps. Jo abandono la primera línia política i ja dic ara que no encapçalaré cap candidatura d’aquí a quatre anys. Vull deixar-ho clar de bones a primeres per no generar confusions. Segurament hi ha molta més gent al meu voltant que podrà tirar endavant la candidatura. Ara bé, caldrà fer una reflexió des de l’espai polític d’En Comú Podem sobre el que vol fer en el conjunt del país. Hem patit un retrocés important en aquestes eleccions municipals, hem tret la meitat dels regidors dels que treia la coalició ICV-Esquerra Unida. L’organització ha abandonat el territori, sobretot ha abandonat comarques difícils com la nostra i ara caldrà fer autocrítica.
I vostè com veu que Ada Colau hagi decidit fer el pas a presentar candidatura a ser investida alcaldessa tot i els resultats obtinguts.
Era l’alcaldessa, vol continuar sent alcaldessa i és la millor candidata a alcaldessa.
Malgrat…
Malgrat que Esquerra Republicana fos la guanyadora de les eleccions, sí.
Volia dir: malgrat fer-ho amb el suport dels vots de Manuel Valls i Ciutadans.
Si [Valls] li dona els vots que li fan falta gratuïtament, han de ser benvinguts. Hem de ser pragmàtics, és important mantenir l’alcaldia de la capital i avui Barcelona en Comú és qui té més possibilitats d’arribar a acords amb altres grups per poder governar. Ernest Maragall, després de la victòria, va dir que el calia era posar Barcelona al servei del procés. El procés està en retrocés i el que cal ara són més espais institucionals dirigits per forces no independentistes.
A Vic, els Comuns haurien pactat amb els independentistes d’ERC i Capgirem?
Sí, sense cap mena de problema, com ha passat a Lleida i Tarragona. Si ens haguéssim posat d’acord amb un programa no hi hauria hagut problema. Tinc capacitat de diàleg i he demostrat que puc arribar a acords amb gent que pensa diferent que jo.
