Fa quatre mesos que és alcalde. S’ho esperava?
Quan et presentes assumeixes aquesta possibilitat. Tampoc és que volgués fer porres no pensar que seria així i fer-me una idea que llavors no és. Ara hi som, ens estem situant amb un llenguatge nou, i amb procediments que a vegades per solucionar una cosa aniries més pel dret i la burocràcia fa que hagis d’anar fent esses. Faig el procés d’adaptació en aquest nou món que se m’ha obert i aprenc tan de pressa com puc.
Ha estat en diverses entitats i deia abans de les eleccions que era com un pas natural passar a la política.
Al final t’impliques perquè vius el poble d’una manera especial i arriba un moment, a mesura que passen els anys, que fa que el següent pas sigui aquest per incidir i ajudar. La intenció de tot és sumar i aportar la meva visió.
Els resultats del 26-M avalen la moció de censura contra el PSC de fa dos anys?
Si he de valorar els resultats a nivell nostre com a JxCat la lectura va ser molt positiva. Entrava una força nova, ens presentàvem quatre candidatures, i feia que es repartissin més els vots. Vam aconseguir arrossegar 200 vots més i vam estar a pocs vots de tenir un regidor més i que la CUP no entrés.
Feia falta un pacte que va trigar a cuinar-se.
Primer havíem d’analitzar els resultats amb tots els membres de la llista, els 11 i els suplents, que representaven la transversalitat amb gent de totes les edats i entitats. Va ser la gent del mateix grup que vam decidir explorar reeditar el pacte amb Som Voltregà, que havia funcionat, i incorporar-hi la CUP, tot i que amb només SV n’hauríem tingut prou. Sí que vam acabar firmant l’última setmana perquè tampoc vam voler tirar pel dret.
Hi havia línies vermelles per arribar al pacte?
Una condició sine qua non no. Teníem molt clar que no volíem assumir una alcaldia en minoria perquè repartir el volum de feina que generen totes les regidories només amb quatre regidors seria inabastable i inassumible. Llavors senzillament va ser escoltar. Un cedeix en una cosa i l’altre en una altra i al final si tothom vol sumar i anar endavant el resultat apareix.
Quina dedicació té?
No tenim percentatge de dedicació. Treballo de mestre i el que faig és després de l’escola i algun matí que no faig classe m’ho combino per venir a l’Ajuntament. La nostra retribució és la d’assistència als plens o juntes de govern. No hi ha cap regidor que tingui un tant per cent de dedicació, no sabem si encertadament o no, però vam decidir explorar aquesta via. I en certa manera a mi també m’interessava no deixar de fer de mestre.
Per on ha començat?
Ens hem posat les piles per obrir diferents fronts perquè tot va lent i hem d’intentar acabar. Hi ha molta feina per fer.
Quines prioritats tenen?
El tema de Diemen vam insistir en campanya que era important al llarg del mandat. És un os que tenim a Sant Hipòlit. Fa molts anys que la fàbrica està tancada i abandonada i és molt a prop del centre, amb els perills que comporta. Vam dir que lluitaríem per enderrocar-ho i sanejar la zona. No és un edifici segur, constantment els bombers venen perquè algú ha entrat i hi ha hagut algun petit incendi. Si comptem els cops que hi han hagut d’intervenir, estem gastant diners en serveis per una cosa que acabarà a terra perquè no s’aguanta.
I què han fet fins ara?
Hem requerit a les propietats, que són moltes entitats bancàries, que facin un informe estructural de l’edifici i si no que ens el deixin fer a nosaltres. La intenció llavors és anar al jutjat i demanar que a través dels informes i les actuacions que han hagut de fer Mossos i Bombers instin els bancs a enderrocar-ho o que ens ho deixin fer a l’Ajuntament i enviarem la factura als bancs.
Un altre edifici cèntric i amb poc ús és el de l’antiga escola Sagrats Cors.
Quan es va traslladar l’escola va quedar en desús i només hi ha una entitat, Messaia, que fa una tasca molt bonica amb les persones grans. La falta d’activitat passa factura a l’edifici. Aquesta setmana ens vam reunir amb el Bisbat per renovar la cessió del camp de futbol i vam parlar dels Sagrats Cors, perquè en són els propietaris.
Què hi volen fer?
Més enllà de fer-hi pisos de protecció oficial apostem per fer-hi un centre de formació en general, des de l’àmbit de l’esport fins a cicles formatius, buscant el moviment que això generaria al centre del poble, obrint també el pati. L’Ajuntament no té la capacitat per fer la inversió i explorem la via entre la institució, el Bisbat i empresa privada.
El Pla de barris del Mallol acaba a final d’any. En quin punt es troba?
Queda pendent l’última fase, que consisteix en el carrer Tramuntana. S’ha fet tot nou amb tots els serveis, voreres i asfalt i va a sortir davant l’edifici del Mallol que s’arranja com a placeta. Si tot va sobre paper a finals de mes estarà acabat. Ja comencem a plantejar-ne la inauguració, que segurament seria el dissabte 23 de novembre.
Serà el centre cultural?
La casa del Mallol, la casa de cultura de Sant Hipòlit, el que la farà bategar són les entitats. Són aquestes entitats el que donaran vida a la casa del Mallol, que és l’emblema ara mateix de Sant Hipòlit en l’àmbit de la cultura.
Parlem del CP Voltregà. A principi d’any es va aprovar un ajut de 5.000 euros. Llavors l’oposició del PSC –ara Sumem– convocava un ple perquè deia que era poc. Com està la situació?
La nova junta està fent una feina excel·lent i hi està dedicant molt temps i esforços. La situació al club està bé i el que vam fer fa relativament poc és, precisament a través de la comunitat de municipis, una aportació extra d’aquests 5.000 euros entre els dos ajuntaments [Sant Hipòlit i les Masies de Voltegà] per donar aquesta petita empenta, que puguin regularitzar-ho tot i tinguin una situació estable i coberta. Ara el CP Voltregà està bé, és la joia de Sant Hipòlit i segurament de les Masies. És el nostre màxim exponent a l’hora de portar el nom del municipi més enllà de les fronteres. L’Ajuntament sempre li ha fet costat i li farà, com a totes les entitats que teixeixen el poble.
“La nostra intenció és entendre’ns al 100% amb les Masies”
Parlem de la relació entre Sant Hipòlit i les Masies. Després de la moció de censura no és tan fluida. És així?
Jo no ho vaig viure, però en el moment de la moció de censura hi va haver un trencament, un distanciament entre els dos municipis. La disposició geogràfica dels dos municipis fa que per força t’hagis d’entendre. És com un ou ferrat, Sant Hipòlit és el rovell i la resta és les Masies. Som àrea d’escolarització única i tantes altres coses fan que sigui una necessitat treballar en xarxa. Nosaltres al 100% és el nostre desig i intenció.
Fa uns dies el ple de les Masies va aprovar mocions en què instava Sant Hipòlit a tornar a engegar la unitat de serveis socials.
Sant Hipòlit va voler entrar al Consorci d’Osona de Serveis Socials per igualar criteris amb la resta de municipis de la comarca. Aquestes decisions es van prendre fa uns anys, quan jo no hi era, que es van posar sobre la taula.
També en van aprovar una altra per reactivar la comunitat de municipis.
Estem intentant reactivar-la, per tornar-nos a coordinar per fer coses conjuntes i no és tan fàcil com ens agradaria. Fa pocs dies vam tenir la polèmica de les piscines, de les matrícules. Sempre la gent dels dos municipis podia anar a inscriure’s amb un mateix criteri. Per primer cop es va separar amb un període d’inscripció per les Masies i per la resta de municipis i això va crear malestar popular.
I què van fer?
De seguida vam enviar una carta a l’Ajuntament de les Masies demanant que s’ho replantegessin. De la mateixa manera que nosaltres no replantegem els criteris per a l’escola de música que és a Sant Hipòlit o la residència d’avis. Van contestar que ho havien decidit perquè la gent de les Masies així ho demanava.
Com s’ha de solucionar?
Si tots volem anar avançant, coses com aquestes són pals a les rodes i el que fa és afectar la gent. Amb les picabaralles es crea un malestar del qual no estic gens content. La comunitat de municipis el que es va fer va ser regularitzar-la perquè no podia existir com a tal, no podia tenir un NIF, havia d’estar integrada dins del pressupost d’un Ajuntament. Tenim intenció d’apostar-hi i fins i tot se’ns va posar sobre la taula una mancomunitat i hi vam estar oberts. Comencem un pas per explorar aquesta possibilitat, però ens estem quedant encallats en petites coses que fan desgastar aquesta relació.
